Diccionari històric de periodistes catalans

Territoris de llengua catalana - Periodismes generalistes i especialitzats

Presentaciˇ Crèdits Contacte


Periodistes MitjansGèneres Seccions

A B C D EFG H I J K L M N O PQ R S T U V W X Y Z


PRESENTACIÓ

El diccionari històric de periodistes catalans (DHPC) és un projecte que vol recollir i preservar la periodística catalana ―i també la periodística desenvolupada en els territoris d’influència del català, concretament, les àrees valenciana i illenca―, des del punt de vista de les persones que hi van participar.

Pretenem, per tant, presentar, mantenir i divulgar el treball dels homes i les dones que van contribuir a la feina diària en els periòdics, les revistes, les ràdios i les televisions d’arreu, amb el benentès que, a banda dels escriptors més importants i coneguts, en general la feina periodística dels últims tres segles resulta encara desconeguda des del punt de vista de les persones que la van fer.

Potser s’ha pogut explicar amb prodigalitat ―no exempta d’algunes carències― la història de les publicacions o les empreses, com també dels autors i les autores més reconeguts, que disposen de diverses recopilacions històriques i, en general, d’algunes monografies acadèmiques, però no s’ha posat el pes en el conjunt dels protagonistes. Per tant, la nostra intenció és elaborar el DHPC de la manera més inclusiva possible, i a més fer-ho per etapes, en edicions consecutives en què, any rere any, anirem incorporant els noms de totes aquelles persones que han contribuït a la construcció de la periodística catalana al llarg del temps.

Per a portar a terme aquest projecte ha estat determinant triar una eina digital que permet posar a disposició d’un públic ampli i general tota la informació recopilada. Aquesta eina de divulgació digital, a més, seria incompleta si no combinés la presentació dels aspectes biogràfics i periodístics dels autors i les autores amb l’accés a la seva obra concreta.

Per a facilitar aquest accés, cada fitxa o biografia conté tres apartats finals amb les informacions següents: «Enllaços a Internet», que mostra la presència del periodista a la Xarxa; «Articles», que conté enllaços als seus articles (com a mínim, tres), i «Bibliografia», apartat que recull els estudis fonamentals sobre la seva obra periodística.

Criteris d’inclusió de periodistes

La primera qüestió que s’ha de fixar en una obra d’aquest tipus és qui podem considerar que ha participat en el periodisme, en especial si tenim en compte que la professió com a tal no la podem considerar establerta a Catalunya fins ben entrat el segle xx. Si hem de tenir present el periodista, el redactor, el gasetiller, l’impressor, el reporter gràfic, l’humorista, tenim un seguit de professions ―lligades primer a la impremta i després a la rotativa― que configuren l’àmbit de treball d’aquest diccionari: els professionals de la informació des que aquesta es construeix fins que es reparteix com a bé comú.

A aquestes professions, hi hem d’afegir la diversitat de canals i maneres d’informar que ha desenvolupat el periodisme al llarg del segle xx, que multipliquen la visió que tenim de la professió: ràdio, cinema informatiu, agències de notícies, televisió, sistemes digitals, entre altres. Tots ells són canals actualment redefinits i potser desorientats des dels quals s’està portant a terme una transició que convergeix en un gran canal unificador, les anomenades xarxes socials.

Concretament, volem retenir la petjada dels qui van fer possible el procés històric que té a veure amb l’elaboració de la informació, i com que el punt de vista imprescindible del coneixement és la serenor i certa distància, aquest diccionari no inclou persones vives, per molt important i meritori que sigui el seu treball. Tampoc no incorpora persones que hagin treballat de periodistes a la premsa catalana de manera fugaç, i en conseqüència, quan la decisió d’incloure un periodista depengui del temps que ha treballat, caldrà acreditar una participació de tres anys a la professió dins els territoris d’estudi.

En el DHPC abunden polítics, científics o intel·lectuals que, tot i que no són periodistes de formació, han participat d’una manera directa i molt significativa en les redaccions i les pàgines de diverses publicacions, les històries de les quals no es podrien explicar sense la seva presència. Han tingut, per tant, un paper determinant que cal subratllar, un paper periodístic que els ha fet formar part de l’esfera pública catalana i en la qual han participat d’una manera sostinguda en el temps.

Resulta impossible establir en aquesta primera edició quants homes i dones poden arribar a formar part del repertori de periodistes, perquè rere la llista inicial que ara presentem hi ha una recerca d’investigació en curs que tot just ha començat. Serà en les edicions següents del diccionari històric de periodistes catalans que podrem comprendre la importància i l’extensió dels resultats assolits.

Aquest diccionari parteix d’un estudi realitzat dia rere dia pel director i inspirador d’aquest projecte, Josep Maria Casasús, catedràtic de periodisme i membre de l’Institut d’Estudis Catalans, que ha indagat des de les pàgines del diari Ara en el rerefons del periodisme català des de la secció «Abans d’ara», on ha recuperat un conjunt de gairebé tres mil articles de diferents autors i autores des que va arrencar la secció l’any 2012. Aquests articles, reproduïts de forma total o parcial segons les circumstàncies, han estat la base i l’origen d’aquest diccionari.

Josep M. Casasús i Guri
Director del DHPC
Francesc Salgado de Dios
Coordinador del DHPC

 

 


Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme 47. 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. informacio@iec.cat - Informació legal