Diccionari històric de periodistes catalans

Territoris de llengua catalana - Periodismes generalistes i especialitzats

Presentació Crèdits Contacte


Periodistes MitjansGèneres Seccions

A B C D EFG H I J K L M N O PQ R S T U V W X Y Z



Anna Murià, 1992. © Toni Catany

Anna Murià i Romaní

(Romaní [1933-1935, a La Rambla], Roser Català, Hortènsia Florit, Anna-Maria i Marta Romaní [1925-1930, a La Dona Catalana])

Barcelona, 21 d'abril de 1904 - Terrassa (Vallès Occidental), 27 de setembre de 2002

Gèneres periodístics: Cròniques  Crítica  Gestió i direcció  Articulisme  Orientació 

Seccions: Local Política Societat/Costums

Mitjans: La Dona Catalana   La Nau   La Rambla   Diari de Barcelona - Estat Català   La Nostra Revista   Avui  

 

 

Filla gran del director cinematogràfic i periodista Magí Murià i d’Anna Romaní. Cursa estudis de comptabilitat, comerç i anglès a l’Institut de Cultura i Biblioteca Popular de la Dona entre el 1918 i el 1924, així com uns anys després, entre el 1932 i el 1936, a l’Ateneu Enciclopèdic Popular.

Les seves col·laboracions periodístiques s’inicien l’octubre del 1925 a La Dona Catalana. Revista de Modes i de la Llar, on publica fins al 1930 sota diversos pseudònims amb una freqüència de fins a tres articles setmanals. El contingut d’aquests primers textos va d’acord amb l’estil de la revista, orientada a les dones i sobre temàtiques femenines més relacionades amb el món domèstic i de la moda.

A partir del 1930, col·labora també d’una manera recurrent a La Nau, fins al 1931; a La Rambla, fins al 1935; i dirigeix el Portantveu del Club Femení i d’Esports de Barcelona entre el 1931 i el 1933. La majoria dels textos d’aquests anys, especialment els apareguts a La Nau, es mantenen en la temàtica femenina, però fugint dels temes més superficials que tractava a la revista anterior, per centrar-se en temàtiques més socials, culturals i intel·lectuals. Als textos presenta dones amb papers rellevants dins d’aquests àmbits, com ara escriptores o músiques a les quals entrevista.

Treballa de funcionària de la Generalitat i com a secretària de la Institució de les Lletres Catalanes durant la guerra, on es fa càrrec de l’arxiu de premsa. Milita, des de principis dels anys trenta, a Acció Catalana, Esquerra Republicana i Estat Català, i és secretària del Club Femení i d’Esports.

Durant els anys del conflicte, és redactora del Diari de Barcelona i també de la seva evolució controlada per Estat Català, el Diari de Catalunya, publicació que arriba a dirigir durant els últims mesos del conflicte, arran de la mobilització de la majoria dels seus companys, i es converteix d’aquesta manera en la primera dona a dirigir un diari en català.

Després de la Guerra Civil, s’exilia a França, on coneix el seu company, el també escriptor català Agustí Bartra, i amb ell marxa, primer a la República Dominicana i a Cuba, per establir-se finalment a Mèxic, on neixen els seus dos fills, l’antropòleg Roger Bartra Murià i la filòsofa i feminista Eli Bartra Murià.

A l’exili manté algunes col·laboracions periodístiques en revistes catalanes editades a Llatinoamèrica pels exiliats republicans com ara Catalunya, Germanor, Lletres, La Nova Revista o Pont Blau.

El 1970, Murià i Bartra tornen de l’exili i, després d’uns mesos a Barcelona, s’instal·len a Terrassa. En tornar a Catalunya, i a partir de la mort de Bartra, col·labora assíduament a El 9 Nou, entre el 1993 i el 2001, al suplement setmanal del diari mexicà La Jornada, entre el 1989 i el 1995, i a revistes com Serra d’Or, Cavall Fort, Tretzevents, així com, d’una manera esporàdica, a La Vanguardia i l’Avui.

A més de la seva obra periodística, la seva trajectòria literària abasta des de la novel·la fins al conte, passant per títols autoficcionals, memorialístics i per la literatura infantil.

 


 

Referències a Internet

  • Anna Murià i Romaní. Associació d’Escriptors en Llengua Catalana.
  • Anna Murià. Lletra. La literatura catalana a Internet. Universitat Oberta de Catalunya.
  • Mercè Rodoreda. «La revolució moral». Clarisme, 12 de maig de 1934. Reproduït al diari Ara, secció «Abans d’ara» (10.06.2018).

 

Articles

  • «Les nits al ras», La Rambla, 30 de novembre de 1931. Reproduït al diari Ara, secció «Abans d’ara» (29.11.2019).
  • «Exèrcit i política», Diari de Catalunya, 28 de juliol de 1938. Reproduït al diari Ara, secció «Abans d’ara» (10.04.2015).

 

Bibliografia

 

ELS

28/8/2020


Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme 47. 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. informacio@iec.cat - Informació legal