Diccionari històric de periodistes catalansTerritoris de llengua catalana - Periodismes generalistes i especialitzats |
| Periodistes MitjansGèneres Seccions |
A B C D EFG H I J K L M N O PQ R S T U V W X Y Z
Joaquim Ventalló i Vergés(August Berenguer)Terrassa (Vallès Occidental), 5 de febrer de 1899 - Barcelona, 3 de desembre de 1996 Gèneres periodístics: Ràdio Gestió i direcció Articulisme Seccions: Esports Política Opinió Mitjans: La Rambla L’Opinió Destino Tele/eXprés Avui
Després d’anar a l’escola religiosa École Chretienne de Barcelona, que impartia les classes només en francès, cursa el batxillerat als jesuïtes de Casp i torna a Terrassa per debutar el 1916 com a redactor en dues publicacions locals, El Mal Temps i Crònica Local. Alhora, mira d’encetar una carrera literària, tot i que el 1921 és mobilitzat per a anar a la Guerra del Marroc, de la qual retorna a les acaballes del 1923. De seguida s’incorpora al diari La Publicitat com a redactor i secretari, on farà seva la professió. Alhora, estudia dret i treballa també per a l’agència informativa Havas, a més de corregir proves al Diario de Barcelona, un desdoblament professional molt usual en aquella època. A partir del 1925, s’incorpora a L’Esport Català, setmanari esportiu que desapareix dos anys més tard. El 1928 comença la feina periodística més important en el setmanari de nova planta L’Opinió, una revista de caràcter republicà, federalista i socialista amb què es precipita la seva intervenció a la política professional. Abans, però, se’l coneix com el periodista que retransmet el primer partit de futbol per ràdio en català el 8 d’abril de 1928 a Ràdio Barcelona, un partit entre la Real Unión d’Irun i el Barça, amb victòria blaugrana. El 1931 forma part dels membres fundadors d’Esquerra Republicana de Catalunya i, a més, és nomenat director de la revista, un càrrec que manté fins al 10 d’octubre de 1934, quan la publicació és suspesa arran de la proclamació de la República catalana. Abans, però, és nomenat regidor de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona. Poques setmanes després del tancament de L’Opinió, el 1934, passa a dirigir La Rambla, un diari que havia nascut com a setmanari esportiu (Esport i Ciutadania) el 1930 i que era propietat de Josep Sunyol i Garriga. Ventalló encapçala el procés de canvi de setmanari a diari el febrer del 1936, just després de les eleccions que duen el Front d’Esquerres al poder. En esclatar la Guerra Civil, Ventalló s’exilia a Perpinyà el 9 de setembre de 1936 perquè se sent perseguit per la FAI. Allà es casarà amb Joana Givanell. Com que el diari La Rambla ha estat confiscat pel PSUC, retorna per una curta temporada a València i marxa de nou, ara cap a París, com a canceller de l’ambaixada espanyola a la capital francesa. El càrrec queda en no res després de la derrota del Govern republicà, de manera que Ventalló per viure a París ha de fer diverses feines manuals, a banda de col·laborar amb algunes revistes de l’exili. Tot i que intenta arribar fins a Mèxic, no se’n surt i ha de tornar a Barcelona el 1944, on se li prohibeix treballar com a periodista donada la depuració general que el franquisme aplica al periodisme. Treballa com a representat comercial de diferents empreses a l’estranger al llarg de més vint anys, gràcies als seus coneixements de francès. En aquests moments comença, a més, a traduir del francès al català les aventures de Tintín. Només pot tornar a escriure als diaris després de l’entrada en vigor de la Llei de premsa del 1966, moment en què els seus articles sovintegen en publicacions com ara Destino, La Vanguardia, El Noticiero Universal, Tele/eXprés i, fins i tot, l’Avui a partir del 1976. El 1984 rep la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya.
9/9/2020 |
Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme 47. 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. informacio@iec.cat - Informació legal