Joana Biarnés Florensa

Terrassa (Vallès Occidental), 25 de juny de 1935 - Terrassa (Vallès Occidental), 21 de desembre de 2018

Gèneres periodístics: Fotoperiodisme  Agències  Reporterisme 

Seccions: Cultura Societat/Costums

Mitjans: Pueblo   Blanco y Negro   Abc  

Considerada la primera fotoperiodista espanyola i la primera dona a dedicar-se professionalment als reportatges gràfics, Joana Biarnés és una pionera en el sector i ha d’enfrontar-se a un món que fins aleshores havia estat exclusivament masculí.

Filla de Rosario Florensa i Joan Biarnés, s’inicia i coneix bé l’ofici fotogràfic de la mà del seu pare, fotògraf esportiu que treballava per a diferents mitjans, primer ajudant-lo al laboratori en el procés de revelatge, i més tard acompanyant-lo i cobrint alguns dels esdeveniments esportius que calia fotografiar.

A finals dels anys cinquanta, estudia a l’Escola Oficial de Periodisme de Barcelona i ven un dels treballs que fa, un reportatge gràfic sobre un escorxador, per a il·lustrar un llibre sobre el tema. A la premsa, el seu primer reportatge apareix a El Mundo Deportivo. Un altre dels seus primer treballs destacats és la cobertura de la riuada del Vallès al seu pas per Terrassa, el setembre del 1962.

Aquell mateix any comença a treballar per al diari madrileny Pueblo, primer des de Barcelona, i més tard des de Madrid. Hi treballa des del principi de forma frenètica, com a part de la plantilla estable. Viatja per tot el país i l’estranger com a reportera gràfica d’aquest mitjà, i realitza reportatges de ressò a personatges culturals de l’època, des dels Beatles en la primera visita que fan a Espanya fins a Dalí, i de temes que es consideren relacionats amb la dona, com la moda.

Gràcies al seu carisma, sol aconseguir exclusives i ben aviat es fa un nom dins del món del reportatge gràfic, on se la coneix com a Juanita Biarnés. Malgrat els continguts apolítics de la majoria dels seus treballs per a Pueblo, un reportatge del 1968 sobre uns nens orfes o fills de mares solteres maltractats i víctimes d’abusos a l’internat del Colegio de San Fernando, de Madrid, signat amb José Luis Navas, els va valdre el descontentament del règim i unes vacances forçades d’uns quants dies a Finlàndia perquè es calmés l’ambient.

El 1970 es casa amb el periodista francès Jean Michel Bamberger, qui serà el seu company fins al final de la seva vida. El 1973 deixa Pueblo i fitxa per Blanco y Negro, i Abc, on li assignen, com a parella reportera, la seva amiga Natalia Figueroa. Durant aquests primers anys setanta es converteix també en la fotògrafa, pràcticament en exclusiva, del cantant Raphael. El 1975 dirigeix l’equip gràfic de l’agència Contifoto i en funda una de pròpia, Sincro Press International, on es dedica més a la fotografia de moda i publicitat.

Desenganyada per la deriva de la professió cap al periodisme sensacionalista, decideix abandonar la feina com a reportera gràfica el 1985 i obre un restaurant a Eivissa fins que es jubila el 2007, moment en què s’instal·la a Viladecavalls, un poble proper a la seva Terrassa natal, ciutat on mor el 2018.

Les seves fotografies il·lustren la segona meitat del franquisme. Posteriorment, se centra més en fotografies culturals i de personatges del panorama artístic internacional, així com en la fotografia de moda.

A partir del 2005, quan participa en l’exposició col·lectiva «Fotògrafes pioneres de Catalunya», la seva obra comença a ser revalorada. El 2014 la Generalitat li concedeix la Creu de Sant Jordi i el 2015 s’estrena el documental Joana Biarnés, una entre tots, dedicat a la seva trajectòria vital i professional.

 

Referències a Internet

• Joana Biarnés. Fundació Photografic Social Vision.
• Joana Biarnés. Periodistes en temps difícils. Associació de Dones Periodistes de Catalunya (ADPC).
• Jordi Rovira i Òscar Moreno. «Joana Biarnés, una entre tots». Documental, programa Sense ficció, TV3, 2018.
• Xavier Baig i Jordi Rovira. «Joana Biarnés». Programa Detrás del instante, RTVE, 1 d’abril de 2020 (30 min).

 

Fotografies

• Joana Biarnés. Fotografies. Fotografia a Catalunya.

 

Bibliografia

• Joana Biarnés. Disparant amb el cor. Barcelona: Blume: Photographic Social Vision, 2017.
• Galdón, Anna. «L’objectiu apassionant de Joana Biarnés». Capçalera [en línia], núm. 159 (març 2013).
• García Ramos, Francisco José. El archivo olvidado de Juana Biarnés. Una aproximación para un estudio social de la España franquista a través del reportaje fotográfico: diario «Pueblo» (1963-1972) [en línia]. Tesi doctoral. Universitat Complutense de Madrid, 2017.
• Carabias Álvaro, Mónica; García Ramos, Francisco José. «Los ojos visibles de Juana Biarnés: Historia de un comienzo (1950-1963)». ASRI - Arte y Sociedad: Revista de Investigación [en línia], núm. 7 (octubre 2014).

 

ELS

17/5/2022