Diccionari històric de periodistes catalansTerritoris de llengua catalana - Periodismes generalistes i especialitzats |
| Periodistes MitjansGèneres Seccions |
A B C D EFG H I J K L M N O PQ R S T U V W X Y Z
Agustí Centelles OssóEl Grau (València), 22 de maig de 1909 - Barcelona, 1 de desembre de 1985 Gèneres periodístics: Fotoperiodisme Mitjans: El Día Gráfico Diario de Barcelona La Noche La Publicitat La Vanguardia
Fotoperiodista i publicista establert a Barcelona, realitza algunes de les fotografies més reconegudes i famoses de la Guerra Civil, que li proporcionen un reconeixement internacional instantani, si bé la seva tasca professional autònoma comença en realitat només dos anys abans de l’esclat de la guerra, el 1934, quan animat per la seva promesa, Eugènia Martí, s’estableix pel seu compte. De fet, practica el fotoperiodisme fins a l’any 1940. Nascut a València, arriba a Barcelona quan té només un any, junt amb el seu pare i al seu avi, després de la mort de la seva mare. S’inicia en la fotografia d’una manera autodidacta, gràcies a una càmera de segona mà que li compra el pare, amb la qual fa diferents experiments. En aquell moment, però, enlluernat pel cinema vol convertir-se en operador cinematogràfic. Amb catorze anys s’inscriu en un curs de retoc de negatius de l’Agrupació Fotogràfica de Catalunya i convenç el seu professor perquè li doni feina al seu estudi com a ajudant. Més tard, aconsegueix entrar d’aprenent de rotogravat a El Día Gráfico. En aquest diari coneix el reporter gràfic Josep Badosa, que l’entusiasma prou per a fer-lo canviar de vocació. Decideix que vol ser reporter gràfic i treballa més de quatre anys a l’estudi de Badosa, a la plaça de Catalunya. Gràcies a aquesta feina, surt al carrer de manera esporàdica i s’inicia en el reportatge i la fotografia d’actualitat. Les fotografies que feia es publicaven a El Día Gráfico o La Noche, o als setmanaris editats a Madrid, Ahora i Estampa, i sempre apareixien signades per Josep Badosa. Un cop format, el 1931 comença a treballar pròpiament com a ajudant de fotoperiodista per a Josep Maria Sagarra i Pablo Luis Torrents. Descontent amb el tracte dels propietaris, el 1934 decideix anar per lliure i comença la seva vida professional autònoma gràcies a una col·laboració amb La Vanguardia. Un any després, les seves fotografies són habituals a bona part de la premsa barcelonina, com ara La Humanitat, Diari de Barcelona, La Publicitat, La Noche o El Día Gráfico, en especial gràcies a les imatges que realitza durant els Fets d’Octubre del 1934, que arriben a publicar-se a l’estranger. En aquest moment, i en poc més d’un any de feina en solitari, la signatura Centelles sovinteja a la premsa de la ciutat, a la de Madrid i a un parell de setmanaris francesos. El gener del 1936 entra a formar part de la redacció del diari Última Hora. Malgrat tot, realment es consolida com a fotoperiodista durant la Guerra Civil, quan els seus reportatges, tant del front com de la rereguarda, assoleixen una gran difusió internacional. Concretament, les icòniques fotos de la resistència contra els rebels als carrers de Barcelona apareixen als setmanaris Newsweek o Life, per exemple, i per aquest motiu se l’ha considerat una mena de Robert Capa català. En el cas d’alguna fotografia, tanmateix, s’ha pogut demostrar una certa dramatització posterior als fets. Al llarg de la guerra, treballa al front d’Aragó i recull les conseqüències del bombardeig sobre Lleida. Les seves fotografies mostren un tractament de la llum que l’apropa a l’expressionisme alemany. Aquestes feines les fa un cop ha estat mobilitzat com a soldat. A finals del 1937 es fa càrrec del Gabinet Fotogràfic del Departament Especial d’Informació de l’Estat, un organisme que uns mesos després depèn del Servei d’Informació Militar, i Agustí Centelles passa a fer tasques d’intel·ligència i informació estratègica, en detriment de la dedicació al fotoperiodisme, que disminueix dràsticament. Quan és evacuat de Barcelona el gener del 1939 i marxa a l’exili, porta amb ell una maleta amb els quatre mil negatius que considera més valuosos i vol salvar de la derrota. La resta de la família, i Sergi, el primer fill, es queden a Barcelona. Després de passar la frontera a peu és detingut i portat unes setmanes després al camp de concentració francès de Bram, on fotografia la vida dels confinats en un treball d’una gran força expressiva. Gràcies a una feina obtinguda en un estudi de Carcassona pot sortir del camp. Treballa al país veí, en col·laboració amb la Resistència, fent fotografies per a documentació falsa, i el 1944 decideix tornar clandestinament a Catalunya per retrobar-se amb la família. En fer-ho, deixa l’arxiu fotogràfic a la ciutat francesa en mans de la família Degeil, que l’ha hostatjat durant la seva estada. Travessa la frontera i s’instal·la discretament a Reus, però quan neix el segon fill i la família retorna a Barcelona no pot treballar com a periodista. El 1946 es lliura a la justícia i el 1950 és jutjat i finalment depurat. Es dedicarà a la fotografia industrial i publicitària fins a la seva jubilació. Un cop mor Franco, viatja a França per recuperar la maleta amb els negatius que havia deixat amagada més de trenta anys enrere, i a partir d’aquest moment la seva obra fotoperiodística es dona a conèixer d’una manera organitzada. El 1984 se li concedeix el Premi Nacional d’Arts Plàstiques i el 1988 es fa una gran exposició recopilatòria al Palau Robert que marca l’arribada de la seva obra al gran públic. El 2009, els hereus venen l’arxiu Centelles al Ministeri de Cultura.
17/5/2022 |
Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme 47. 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. informacio@iec.cat - Informació legal