Maria Gispert Coll

Sant Vicenç de Castellet (Bages), 12 d'octubre de 1904 - Caracas (Veneçuela), 23 de gener de 1976

Gèneres periodístics: Ràdio   Cròniques  Reporterisme 

Seccions: Local Política Internacional

Mitjans: L’hora catalana  

Filla de Salvador Gispert i Emília Coll, treballadors de la indústria tèxtil, s’instal·la junt amb la seva família a Sabadell des de petita. Estudia a l’Escola Industrial d’Arts i Oficis de la dita ciutat, i més tard al Centre Autonomista de Dependents del Comerç i de la Indústria (CADCI) de Barcelona. Treballa com a administrativa a diferents empreses sabadellenques i s’implica en el Sindicat Mercantil d’Empleats i Tècnics. Des del 1930 milita al Bloc Obrer i Camperol i, a partir del 1935, al POUM, on s’implicarà de manera significativa políticament com a conferenciant i oradora. Durant els anys de la Segona República col·labora amb diverses publicacions com Diari de Sabadell, El Poble, La Humanitat, El Federal, La Batalla o el setmanari L’Impuls, que arriba a dirigir durant la Guerra Civil. Arran de la victòria franquista, és apressada i condemnada a trenta anys de presó, dels quals en compleix set. El 1946 s’exilia i s’estableix a Caracas (Veneçuela). Allà s’implica en el Centre Català i dirigeix el butlletí mensual d’aquesta entitat, Senyera, on publica nombrosos articles. També col·laborarà de manera habitual durant vuit anys al programa de ràdio L’hora catalana (1954-1962), un programa dirigit als exiliats catalans a Llatinoamèrica, que s’emetia des del 1945. Torna de visita a Catalunya el 1975, ja malalta, per a acomiadar-se dels familiars i amics que no veia des de feia gairebé trenta anys, i mor a Caracas el gener del 1976.

 

Referències a Internet

• Antonio Santamaria. «Maria Gispert (1904-1976), política i escriptora». ISabadell, 21 d’octubre de 2018.

 

Bibliografia

• García-Ripoll, Martí; Niqui, Cinto. La ràdio en català a l’estranger. Bellaterra: Servei de Publicacions de la Universitat Autònoma de Barcelona, 2007.

 

ELS

27/8/2020