Diccionari històric de periodistes catalans

Territoris de llengua catalana - Periodismes generalistes i especialitzats

Presentació Crèdits Contacte


Periodistes MitjansGèneres Seccions

A B C D EFG H I J K L M N O PQ R S T U V W X Y Z



Àlex J. Botines Izquierdo

Barcelona, dia desconegut mes desconegut 1948 - Barcelona, 1 de novembre de 1986

Gèneres periodístics: Entrevistes  Ràdio   Reporterisme  Orientació 

Seccions: Esports Opinió

Mitjans: Diario de Barcelona   Barrabás   Ràdio Barcelona   Interviú  

 

 

Periodista esportiu incorporat a la premsa de manera vocacional i autodidacta, és un dels exemples de la renovació periodística que es va produir a la ràdio i als diaris durant el tardofranquisme i el període de la transició.

Mogut per un entusiasme intuïtiu, el seu doble debut al Diario de Barcelona el 1965, amb disset anys, i poc temps després a Radio Juventud, destaca per la capacitat de comunicació i de treball. En aquests moments inicials, treballa com a redactor al diari fins que esdevé el cap de la secció d’esports el 1975, a més de participar en publicacions innovadores, de nova planta, com la revista esportiva i sarcàstica Barrabás (1972) o Interviú (1976), on estén una informació esportiva que posava en dubte la legitimitat dels poders esportius, sempre en la tessitura d’esquivar el control polític que el Ministeri d’Informació exercia sobre la premsa.

En cert moment deixa Barrabás per les pressions internes i troba una posició periodística on encaixa perfectament: la columna setmanal que publica des del primer dia a Interviú, des d’on salta a El Periódico de Catalunya, quan aquest diari apareix, el 1978, del qual serà redactor en cap d’esports durant quatre anys.

Amb tot, continua la feina a la ràdio, primer a Radio España de Barcelona, i després a Ràdio Barcelona, on romandrà deu anys, entre el 1976 i el 1986, i arriba a ser-ne el director de programes esportius, una segona identitat periodística que no abandonarà i que en certa manera duplica la influència del seu treball.

Home directe i de vegades provocador, fa servir les crítiques a l’establishment esportiu federatiu o contra el Futbol Club Barcelona en un context periodístic abrandat i tens propi de la dècada dels vuitanta, quan el periodisme esportiu es caracteritza per uns quants lideratges de molta intensitat que lluiten per l’audiència per mitjà de la credibilitat que obtenen quan s’oposen a uns mandataris que consideren les restes del franquisme. En aquest context de crítica punyent, arriba a ser vetat pel president del Barça, Josep Lluís Núñez, que li barra l’accés al club i li impedeix treballar-hi en un cert moment.

Els seus companys el recorden com un apassionat de la feina, a la qual es dedica de manera absoluta. Intuïtiu amb les notícies i dur amb determinades fonts, renova el periodisme esportiu escrit i radiofònic, i els viu amb una intensitat competitiva que es perllongarà durant dècades i que forma part d’un llegat que encara seria més gran si hagués tingut temps de completar els projectes que emprenia quan, amb només trenta-nou anys, una malaltia posa fi a la seva vida. La mort commociona la professió i, tot i haver treballat només vint anys, se’l considera un dels renovadors del periodisme esportiu català de finals del segle xx.

 


 

Referències a Internet

 

Bibliografia

  • Botines, Àlex J. La gran estafa del futbol espanyol. Barcelona: Amaika, 1975.

 

FSD

9/3/2023


Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme 47. 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. informacio@iec.cat - Informació legal