Diccionari històric de periodistes catalans

Territoris de llengua catalana - Periodismes generalistes i especialitzats

Presentació Crèdits Contacte


Periodistes MitjansGèneres Seccions

A B C D EFG H I J K L M N O PQ R S T U V W X Y Z



Xavier Miserachs a l’exposició Terré-Miserachs-Masats a la Sala Aixelà, Barcelona, 1959. © Ricard Terré

Xavier Miserachs Ribalta

Barcelona, 12 de juliol de 1937 - Barcelona, 14 d'agost de 1998

Gèneres periodístics: Fotoperiodisme  Reporterisme 

Seccions: Internacional Societat/Costums Política

Mitjans: Triunfo   La Vanguardia   La Vanguardia  

 

 

 

Fotògraf d’inspiració molt primerenca, abandona els estudis de medicina quan es trobava a quart per dedicar-se plenament a la seva vocació. El 1952, amb només quinze anys, ja es va fer membre de l’Agrupació Fotogràfica de Catalunya, on coneix Oriol Maspons. En pocs anys participa en dues exposicions amb Ricard Terré i Ramon Masats (1957 i 1959), i a més publica dos llibres de forta càrrega realista sobre Barcelona i la Costa Brava, unes fites que el col·loquen a l’abast de diferents setmanaris, en els quals troba una primera estabilitat professional.

A partir del 1966, amb vint-i-nou anys, comença a viatjar com a enviat especial de diferents setmanaris: La Actualidad Española, Gaceta Ilustrada, Triunfo, Interviú i, fins i tot, La Vanguardia Española. D’aquesta manera, se’l considera un dels renovadors del gènere de la fotografia documental gràcies a un realisme natural, sense artificis.

Associada a la feina d’enviat especial d’aquestes publicacions, té l’oportunitat d’informar en directe sobre esdeveniments històrics com el Maig del 1968 o la Primavera de Praga. D’aquesta manera se li desperta una passió pels viatges, i concretament per l’Àfrica, que no l’abandonarà mai.

Amb el pas del temps, Miserachs eixampla la seva dedicació a la publicitat, el reportatge i la fotografia editorial, tal com fan els fotògrafs catalans en aquells anys de modernització econòmica i d’oportunitats comercials a Espanya.

Nascut en plena Guerra Civil, manté al llarg de la seva vida un sentit inconformista i innovador que el porta a la cultura i afecta la mirada amb què observa el seu entorn. El 1969 participa en la fundació de l’escola Eina, de la qual serà docent, i temps després participa en diferents manifestacions culturals de caràcter experimental. En conjunt, forma part d’una mena d’antifranquisme artístic que afegirà inconformisme i ironia a la seva mirada.

Mor el 1998, amb seixanta-un anys, a causa d’un càncer. En els últims anys encara pot completar dues celebrades obres sobre l’ofici del fotògraf. L’arxiu fotogràfic i la documentació del seu legat ―estimat en unes vuitanta mil imatges― és custodiat pel MACBA des del 2011.

 


 

Referències a Internet

 

Fotografies

 

Bibliografia

  • Miserachs, Xavier. Fulls de contactes:Memòries. Barcelona: Edicions 62, 1998.
  • Miserachs, Xavier. Criterio fotográfico: Notas para un curso de fotografía. Barcelona: Omega, 1998. 
  • Montoto, Ángel. De guerras y otras obscenidades:Crónica de mis reportajes con Xavier Miserachs. Cadis: Flor del Viento Ediciones, 2004.

 

FSD

27/8/2020


Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme 47. 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. informacio@iec.cat - Informació legal