Diccionari històric de periodistes catalans

Territoris de llengua catalana - Periodismes generalistes i especialitzats

Presentació Crèdits Contacte


Periodistes MitjansGèneres Seccions

A B C D EFG H I J K L M N O PQ R S T U V W X Y Z



Carlos Pérez de Rozas Masdeu. Font: Arxiu Fotogràfic de Barcelona.

Carlos Pérez de Rozas Masdeu

Madrid, dia desconegut mes desconegut 1893 - Barcelona, 2 d'abril de 1954

Gèneres periodístics: Fotoperiodisme 

Seccions: Local Política Societat/Costums

Mitjans: Las Noticias   El Día Gráfico   La Vanguardia  

 

 

Fotògraf fundador i patriarca d’una de les nissagues de reporters gràfics que ha marcat la història del fotoperiodisme barceloní durant bona part del segle xx. Pioner i innovador en una disciplina tècnica que irromp en la vida quotidiana a la segona dècada del segle passat. Pérez de Rozas comença la carrera a la premsa, primer com a redactor, però una casualitat propicia el seu pas al fotoperiodisme, àmbit en què de seguida treballa amb una destacada personalitat i en un sector de la informació que es tornarà indispensable per a la premsa en poc temps, gràcies a la ràpida irrupció de la fotografia a la premsa setmanal i, posteriorment, a la diària.

Neix a Madrid l’any 1893 en el si d’una família de l’alta burgesia, i es trasllada a Barcelona el 1903. La família tria la ciutat sota el padrinatge del seu germà gran, en aquell moment secretari personal del marquès de Foronda, a Barcelona, i per tant, en una situació d’influència social que aprofiten per a situar-se socialment. Carlos comença a treballar al diari Las Noticias amb disset anys com a meritori, i fa tota mena de feines a la redacció. Dos anys després, però, esdevindrà fotògraf gràcies a les casualitats que sovint imposa la informació.

L’any 1913 fa una foto d’un vaixell de guerra ancorat al port que serà enfonsat uns dies després, de manera que la foto es converteix en un testimoni essencial i apareix publicada a la portada de l’Abc. Aquest primer èxit el predisposa a seguir el camí de la fotografia, en primer lloc, al mateix diari Las Noticias, de Rafael Roldós, on se l’anima a dedicar-s’hi. Assisteix a diferents esdeveniments, comença a situar-se en l’incipient grup de pioners de la ciutat i, en pocs anys, serveix imatges per a diferents rotatius i publicacions de la ciutat.

Sempre amb la signatura «Pérez de Rozas», comença una trajectòria que el situa com a patriarca d’una nissaga que es perllongarà tres generacions. L’any 1916 es casa amb Consuelo Sáenz de Tejada, un matrimoni que tindrà nou fills. Home afable, conservador i cada cop més dedicat al seu ofici, la seva carrera es consolida al llarg de la dècada dels anys vint gràcies a l’encàrrec, de nou, del marquès de Foronda, director general de l’Exposició Internacional del 1929, que posa a les seves mans el càrrec de fotògraf oficial de la històrica transformació urbanística de la ciutat de Barcelona. La contractació té una voluntat documental, i bona part dels milers de fotografies realitzades a les obres i les transformacions arquitectòniques s’incorporen a l’Arxiu Històric de la Ciutat, en un fons d’una importància excepcional.

És el moment d’obrir un estudi fotogràfic, un negoci propi que pot estrenar dins de la mateixa exposició. Tot i així, la sensació de prosperitat s’esguerra en arribar la Segona República, ja que se’l considera un fotògraf massa pròxim a l’aristocràcia i al poder que emana de la monarquia i, per tant, perd presència pública. Per passar aquest mal moment, reprèn la feina a l’Arxiu Històric, on s’encarrega de l’anomenada crònica gràfica i, a més, comença a treballar el 1932 a El Día Gràfico, en una mena de segon inici professional. En aquest diari, ell i els seus dos fills grans, José Luis i Carlos, reflecteixen la Barcelona dels convulsos temps republicans. Els tres membres de la família treballen en grup, i no deixen de fer-ho al llarg de bona part del segle xx. Jose Luis (Barcelona, 1918 - Castelldefels, 1988), el primogènit, entra a treballar a la redacció de La Noche, i Carlos (Barcelona, 1920-1990), ho fa com a ajudant del pare. En poc temps se’ls uniran dos fills més, i la seva dona segueix com sempre, encarregant-se d’organitzar el laboratori i l’arxiu familiar, una feina que passarà a Mercedes, la filla gran.

La signatura «Pérez de Rozas» complementa la feina a Barcelona amb les corresponsalies per als setmanaris de Madrid Estampa i Ahora. En pocs anys, tots es dediquen de ple al fotoperiodisme. També durant la Guerra Civil, tot i que se senten assenyalats pels contactes familiars que havien mantingut amb la dreta monàrquica. De fet, tenen certes dificultats per a mantenir la feina a El Día Gráfico un cop és col·lectivitzat. També han de cercar un domicili una mica més discret als afores de la ciutat.

Per això senten la victòria franquista com a pròpia. Clarament acceptats per les noves autoritats, esdevenen un referent periodístic i són col·locats als principals diaris promoguts pel franquisme. El fundador de la nissaga comença a treballar a La Vanguardia el mateix any 1939, i la resta de membres són assignats a diferents publicacions. Carlos Pérez de Rozas es converteix en un dels fotògrafs més importants del rotatiu, tot i que la seva activitat minva considerablement a patir de la meitat dels anys quaranta, limitada només a les imatges importants de les noves autoritats.

Va ser en una d’aquestes comptades intervencions que va morir de manera sobtada, càmera en mà, mentre cobria l’arribada del vaixell Semiramis al port de Barcelona el 2 d’abril de 1954, amb centenars de persones repatriades des de l’URSS. Concretament, la mort el colpeja mentre intentava entrar a la basílica de la Mercè per a fotografiar l’ofici religiós de benvinguda enmig d’una multitud. Els primers sorpresos van ser els seus fills, que van haver de sostenir la intensa activitat dels encàrrecs pendents com si no hagués mort el fundador.

Després de més de quaranta anys de fotoperiodisme, Carlos Pérez de Rozas Masdeu deixa una estela familiar que encara continua avui lligada al periodisme. A banda d’això, l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona, que ell mateix va contribuir a crear, conserva un fons estimat en vuit-centes mil imatges de la nissaga, que recullen en bona part la història de la ciutat, de les diferents elits governants i dels estira-i-arronses i enfrontaments socials que s’hi han viscut al llarg del segle xx.

 


 

Referències a Internet

 

Fotografies

  • Carlos Pérez de Rozas Masdeu. Fotografies. Fotografia a Catalunya.

 

Bibliografia

  • González, Pablo; Antebi, Andrés; Ferré, Teresa; Adam, Roger. Reporters gràfics: Barcelona 1900-1939. Vol. 2. Barcelona: Arxiu Nacional de Catalunya, 2015, p. 140-141.
  • Cruañas i Tor, Josep. «Carlos Pérez de Rozas i Masdéu». Capçalera [en línia], núm. 8 (1989), p. 32-35.
  • Pérez de Rozas: Crònica gràfica de Barcelona 1931-1954. Barcelona: Ajuntament de Barcelona; El Papiol: Efadós, 2015. (Catàleg de l’exposició homònima celebrada a l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona, del 12 de novembre de 2015 al 21 de maig de 2016).

 

FSD

27/8/2020


Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme 47. 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. informacio@iec.cat - Informació legal