Diccionari històric de periodistes catalans

Territoris de llengua catalana - Periodismes generalistes i especialitzats

Presentació Crèdits Contacte


Periodistes MitjansGèneres Seccions

A B C D EFG H I J K L M N O PQ R S T U V W X Y Z



Font: Arxiu de l’Ajuntament de Girona.

Carles Rahola i Llorens

Cadaqués (Alt Empordà), 28 de juny de 1881 - Girona, 15 de març de 1939

Gèneres periodístics: Cròniques  Articulisme 

Seccions: Local Cultura Política

Mitjans: El Poble Català   Las Noticias   La Publicidad   L’Autonomista  

 

 

Historiador i escriptor establert des de la infància a Girona, Carles Rahola és un republicà i catalanista d’entreguerres que no milita en cap partit i que dedica la seva vida al coneixement i l’estudi del passat de la ciutat que l’acull i fa seva, un home idealista de profunds principis cívics que pretén, entre altres objectius polítics, que Catalunya trobi un camí propi. Aquesta visió idealitzada de l’esdevenidor potser no li permet reconèixer el perill polític i personal que representa l’arribada de les tropes franquistes a Girona el febrer del 1939, quan decideix no exiliar-se com fan tants altres gironins, com per exemple el seu germà. En entrar les tropes a la ciutat, és detingut i condemnat a mort per un tribunal militar en poques setmanes. És afusellat el 15 de març de 1939, i es converteix en l’únic periodista català que mor per les bales d’un escamot d’afusellament a causa dels articles que havia publicat.

Fill de Cadaqués, Rahola és el petit de cinc germans. Viu a Girona des que la família s’hi instal·la quan té tres anys. Es troba unit al periodisme pel negoci familiar, una impremta que el seu germà gran, Darius, hereda. En aquesta impremta s’elabora L’Autonomista en les tres etapes que travessa la publicació. Entre 1898 i 1920, com a setmanari; a continuació com a diari, una situació que dura fins al 1933, quan el diari passa a editar-se en català. Carles Rahola inicia el 1900 la participació en la publicació de la família. Com és normal, toca totes les tecles de l’ofici: corrector, redactor, articulista, editorialista i mentor. Autodidacte i home d’una gran curiositat, es crea un nom com a articulista en pocs anys gràcies a les seves lectures i investigacions. Col·labora en diverses revistes culturals i en els considerats grans diaris del moment, com La Publicitat, El Poble Català i Las Noticias. Preocupat per la història, catalanista republicà com la seva família, i amb una clara consciència de la importància de la ciutadania en una societat moderna, esdevé un intel·lectual de referència a Girona. Per la seva conformació cívica, se’l considera un deixeble directe de Joan Maragall, amb qui manté una important correspondència entre 1904 i 1911.

A diferència d’altres escriptors d’aquella època, no mostra interès per mudar-se a Barcelona. Des que de ben jove s’inicia en l’escriptura i el pensament, sovinteja un grup d’intel·lectuals gironins amb els quals compensa la feble vida cultural de la Girona de principis de segle. En formen part Xavier Monsalvatge, Miquel de Palol o Prudenci Bertrana, entre altres. El 1922 presideix l’Ateneu. Tot i aquesta singladura personal, Rahola no viu ni del periodisme ni de la cultura. Treballa a la Diputació de Girona com a escrivent des del 1898, una feina que, segons explica Pla, li impedeix assolir la possibilitat d’aprofitar més la pròpia erudició per a desenvolupar una carrera acadèmica més intensa. Home liberal, pacífic i tolerant, projecta el seu talent sobre el passat de Girona i en l’estudi del segle xix, disciplines a les quals dedica la major part dels nombrosos assaigs que publica. De la seva obra destaca un recull de reflexions cíviques que esdevé en certa manera la seva herència política i intel·lectual, Breviari d’un ciutadà, publicat el 1933.

L’Autonomista es converteix amb el pas del temps en una institució a Girona, un diari que contribueix a la modernització de la narració informativa, coherent amb la renovació del periodisme que es viu a tot Catalunya durant el primer terç del segle xx. Es publica fins al gener del 1939, quan la imminència de la derrota republicana resulta òbvia. Incapaç d’entendre el perill que li venia a sobre, acull amics i familiars que fugen de la guerra i els acompanya, fins i tot, a prop de la frontera per després tornar a casa. Potser pensava que no tenia enemics, o que tothom a la ciutat parlaria bé d’ell, arribat el cas. Finalment, les tropes vencedores entren a Girona el 4 de febrer i Carles Rahola és detingut el mateix dia a la Diputació, on havia anat a treballar.

El consell de guerra se celebra el primer de març, i Rahola és qualificat de «separatista» i acusat d’escriure tres articles a L’Autonomista ―«Contra l’invasor», «Refugis i jardins» i «L’heroisme»― en els quals convida la gent, segons l’ofici del tribunal militar, a perllongar la resistència. Aquests eren els delictes de l’acusació, escriure tres articles que estan ben lluny de demanar cap aixecament contra ningú. A l’alba del 15 de març, Carles Rahola és afusellat en solitari, no en grup com solien fer les tropes franquistes a la ciutat. Estava a punt de fer cinquanta-vuit anys.

Encara s’ha d’estudiar la influència periodística de Carles Rahola en la tradició periodística catalana. Josep Pla s’hi refereix en termes elogiosos i destaca el text fluid i aparentment fàcil de la seva prosa, unes característiques que Pla fa seves, com és sabut. En aquest cas, el llegat del periodista i en bona part també de l’historiador han quedat submergits per l’escarni i la violència política amb què s’acaba la seva vida, tot i que el seu assassinat encara enforteix més la defensa de la civilitat, el respecte i la tolerància que caracteritza la seva biografia.

L’any 2009 la Diputació de Girona i la Demarcació de Girona del Col·legi de Periodistes de Catalunya instauren el Premi Carles Rahola de Comunicació Local, adreçat al periodisme. L’Ajuntament de Girona, d’altra banda, conserva el fons documental de Carles Rahola a l’Arxiu Municipal de Girona, que es compon de correspondència personal i d’una part de la seva biblioteca i hemeroteca.

 


 

Referències a Internet

 

Articles

  • «Contra l’invasor», epíleg del llibre Estudis napoleònics, editat per L’Autonomista, 1938. Reproduït al diari Ara, secció «Abans d’ara» (15.03.2018).
  • «Refugis i jardins», L’Autonomista, 8 de febrer de 1938. Reproduït al diari Ara, secció «Abans d’ara» (15.03.2019).
  • «L’heroisme», L’Autonomista, 6 d’agost de 1938. Reproduït al diari Ara, secció «Abans d’ara» (14.03.2013).

 

Bibliografia

  • Rahola, Carles. Contra l’invasor: Recull d’articles a «L’Autonomista» (1900-1938). Valls: Cossetània, 2007. (Edició a cura de Rosa Maria Oliveras i Lídia Traveria).
  • Casasús, Josep Maria. Periodisme català que ha fet història. Barcelona: Proa, 1991, p. 44-49.
  • Costa, Lluís. «El Autonomista»: el diari dels Rahola: Els orígens del periodisme modern a Girona (1889-1939). Girona: Diputació de Girona: Demarcació de Girona del Col·legi de Periodistes de Catalunya, 1999.
  • Benet, Josep. Carles Rahola, afusellat. Barcelona: Empúries, 1999.
  • Puig, Lluís M. de. Carles Rahola: Un ciutadà de Catalunya. Barcelona: Edicions del Cotal, 1979.
  • Costa, Lluís. «Carles Rahola: morir per tres articles». Capçalera [en línia], núm. 79 (1997), p. 24-25.

 

FSD

27/8/2020


Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme 47. 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. informacio@iec.cat - Informació legal