Diccionari històric de periodistes catalansTerritoris de llengua catalana - Periodismes generalistes i especialitzats |
| Periodistes MitjansGèneres Seccions |
A B C D EFG H I J K L M N O PQ R S T U V W X Y Z
Carles Capdevila i PlandiuraEls Hostalets de Balenyà (Osona), 13 d'agost de 1965 - Barcelona, 1 de juny de 2017 Gèneres periodístics: Televisió Articulisme Gestió i direcció Ràdio Seccions: Societat/Costums Política Opinió Mitjans: Avui Catalunya Ràdio TV3 Ràdio Barcelona Ara
Llicenciat en filosofia i lletres i periodista, Capdevila representa la professió multifuncional desenvolupada en diferents plataformes informatives pròpia de principis del segle xxi, quan la irrupció d’Internet afavoreix l’alternança dels canals tradicionals per on transita la informació. Capaç de treballar tant a la premsa com a la ràdio i a la televisió, Capdevila aporta al periodisme una desimboltura i un interès per les persones que li permet aportar una mirada renovadora. Prefereix la informació que millora la vida de les persones, que augmenta les capacitats i l’enteniment col·lectiu, una tasca que no se satisfà a transmetre només notícies. Carles Capdevila genera una mena d’informació qualitativa i aplicada, moltes vegades menystinguda per la professió, que afronta els problemes emocionals i que es concentra en la vida personal i en l’aprenentatge. Des d’aquest punt de vista, el periodisme de Capdevila renova, d’una banda, el concepte de servei i s’acosta a una mena de reflexió compartida amb el públic, una relació més col·laborativa que jeràrquica en què sovint és necessària la participació o bé la complicitat de l’audiència, convocada a reflexionar. D’altra banda, l’ús de l’humor en contextos informatius informals rebaixa la fredor de l’agenda dels noticiaris i treu ferro a una institució que sovint es manté massa propera als problemes plantejats des de la perspectiva del poder polític i econòmic, no dels ciutadans. Carles Capdevila neix als Hostalets de Balenyà el 13 d’agost del 1965, i s’estrena a la ràdio municipal del poble, Ràdio Pista, quan encara és adolescent. Estudia filosofia i lletres i l’any 1989 comença a treballar al diari Avui, a la secció de societat, sense haver passat per la Facultat de Periodisme, i des del primer moment intenta un plantejament més creatiu del reporterisme usual de l’època, que fa que encapçali la secció en poc temps. En aquesta redacció coneix Eva Piquer, amb qui forma una família. Els dos comencen una aventura personal i professional a Nova York a partir del 1992, quan ella escriu reportatges per al diari Avui i Carles Capdevila esdevé el corresponsal a la ciutat del diari esportiu Sport (1992-1994), una corresponsalia que vista des d’avui evoca la capacitat econòmica de la premsa en paper abans de l’eclosió d’Internet. El retorn a Barcelona és determinat per una reconsideració de la carrera professional de Capdevila, que es converteix en el cap de premsa del Grup Enciclopèdia Catalana (1996-1998), en el sector dels gabinets de comunicació, tot i que retorna entre el 1995 i el 2010 a la premsa, ara només com a articulista, per col·laborar a l’Avui de nou, El Periódico de Catalunya i El 9 Nou. Enmig d’aquest procés, es configura la segona ànima periodística de Capdevila, la pròpia dels mitjans audiovisuals, la ràdio i la televisió, en què aflora especialment la flexibilitat de les seves propostes informatives. El 1996 s’incorpora a la ràdio com a col·laborador del programa El matí de Catalunya Ràdio, en concret a la secció «Alguna pregunta més?», dedicada al comentari humorístic de la situació política, una tasca desmitificadora del poder que obté un gran èxit. Capdevila arriba a dirigir-la i presentar-la entre els anys 2000 i 2007, i pot, per primera vegada, concebre un informatiu en format de magazín amb un fort caràcter personal, que a més es convertirà en una marca en si mateixa quan passi a la televisió. Ell mateix fa un important salt conceptual amb la següent participació a la ràdio, en el programa on desenvolupa bona part de la seva visió del periodisme proper i alhora comunitari, en aquest cas especialment adreçat als pares i mares, Eduqueu les criatures (2006-2010). En aquest programa mostra el seu interès per l’educació, per donar la informació necessària que rebaixi el desconcert i resolgui els dubtes que sovint apareixen en els pares i les mares durant la criança dels fills. També arriba a la televisió. Comença la seva trajectòria en un programa d’humor, en primer lloc com a subdirector i guionista dels programes Malalts de tele (1998-2000) i Set de notícies (2000), i després passa a dirigir i presentar Qui els va parir (2008), un cop més un programa educatiu centrat en l’educació dels infants i dels pares. Un seguit de premis acompanyen aquesta dècada de periodisme obert, gens afectat per cap mena de seriositat impostada i sovint plantejat com una eina de reflexió col·lectiva. Rep el Premi Nacional de Periodisme (2003) i el premi de guió del Consell Audiovisual de Catalunya (2004). Finalment, també dirigeix l’adaptació televisiva del programa Alguna pregunta més? (APM) entre el 2004 i el 2008. Durant aquesta etapa a la ràdio i la televisió, Carles Capdevila cus amb diferents companys i col·laboradors una xarxa de complicitats i interessos professionals ―per exemple, amb Albert Om, Toni Soler, Antoni Bassas o Xavier Bosch, entre altres― que impulsa un esdeveniment insòlit en la premsa catalana de les dues últimes dècades, la irrupció el 2010 d’un diari en paper de nova planta, l’Ara. De capital privat, recull dues desenes de professionals de diferents orígens professionals que comparteixen, a més d’una certa relació generacional, la defensa d’un model d’informació urbà, sofisticat i plural. El rotatiu es prepara al llarg de nou mesos i apareix, amb Carles Capdevila com a director, en plena crisi econòmica, el novembre del 2010. Presenta alhora uns sòlids continguts digitals que esdevindran una referència en el sector i que faran possible que l’Ara es consolidi en pocs anys gràcies, en bona part, a la joventut i l’entusiasme d’una redacció on els professionals nadius digitals són la majoria i al fet que tots entren en bloc en un diari que comença de zero. Tan determinant resulta aquesta configuració editorial que el 2013 el diari rep el Premi Nacional de Comunicació en la categoria de continguts digitals. Aquesta tessitura, que es podria considerar la gran aventura personal de Carles Capdevila, no li impedeix continuar amb les conferències, la publicació de llibres i amb la participació, ara com a col·laborador, en diverses emissores, un esforç professional intens i variat en el qual Capdevila insisteix en les aplicacions pedagògiques i quotidianes de la informació. Encara té temps per fer de professor a la Facultat de Comunicació de la Universitat Ramon Llull. L’agost del 2015 comunica a la redacció de l’Ara que pateix un càncer colorectal i uns mesos després deixa la direcció del diari. Continua, però, treballant-hi com a columnista i manté una gran ascendència sobre la redacció. El 2016 rep el Premi Ciutat de Barcelona de Comunicació i el Premi Nacional de Comunicació en la categoria de premsa.
9/3/2023 |
Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme 47. 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. informacio@iec.cat - Informació legal