Narcís-Jordi Aragó i Masó

Girona, 29 de juny de 1932 - Girona, 22 d'agost de 2016

Gèneres periodístics: Ràdio   Orientació  Cròniques 

Seccions: Local Societat/Costums Cultura

Mitjans: Tele/eXprés   Presència   El Punt  

Periodista, advocat i escriptor gironí molt arrelat a la ciutat, llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona i diplomat en periodisme a l’Escola Oficial de Periodisme de Madrid, dues dimensions d’una personalitat polièdrica, encuriosida i d’una profunda cultura que el converteix en una referència a la ciutat.

Entre el 1957 i el 1977 exerceix com a advocat, una activitat que combina amb la participació en diversos programes a Ràdio Girona (1955-1963). En aquesta primera experiència cultiva a fons el que rep com una afició que li ve de família i la fa seva, pròpia, gràcies al caliu que li atorga l’audiència, el públic. A partir del 1962, i encara sense deixar del tot la vida de l’advocacia, es concentra en la tasca de periodista, que s’estén en diferents vessants i intencions. Primer com a redactor en cap de la revista Vida Católica (1962-1967), òrgan d’Acció Catòlica Diocesana, de la qual és redactor en cap i en la qual troba una certa permissivitat informativa, gràcies al fet que ha de passar la censura eclesiàstica, no l’oficial. Abandona del tot la feina d’advocat i se submergeix en el periodisme. Mentre és a Vida Católica, completa els estudis de periodisme, dos anys a l’Escola Oficial de Periodisme de Barcelona, i el tercer, tal com era preceptiu, per a obtenir el carnet.

Ara bé, la feina que el converteix en una referència del periodisme a Girona serà com a director i ànima de la revista Presència (1967-1980), que viu amb ell els anys de més audàcia i influència. Agafa el timó de la revista al número 103, de les mans de Carmen Alcalde, i sota la direcció d’Aragó es catalanitza i passa a ser elaborada per un conjunt de col·laboradors gironins, de manera que es nodreix d’informació de proximitat. El procés, ple d’entrebancs polítics, inclou una suspensió de dos anys i mig (entre el 1971 i el 1974). Amb tot, el públic li reconeix la vàlua informativa i democràtica, i amb el prestigi assolit sota la direcció de Narcís-Jordi Aragó permetrà que, tot i les dificultats futures, la revista trobi un espai a partir del 1982 ―com a suplement dominical d’El Punt i, posteriorment, d’altres revistes comarcals i diaris―, de manera que el 1994, per exemple, Presència es converteix en la publicació catalana més llegida, una fita que arrenca, precisament de la direcció de Narcís-Jordi Aragó.

Durant la transició, Aragó també va ser corresponsal del diari barceloní Tele/eXprés a Girona (1970-1980), una feina complementària del periodisme local, atès que nodreix la premsa barcelonina amb les novetats de les comarques de Girona, que l’obligava a un reporterisme actiu que Aragó agraïa especialment. Com a membre del Secretariat de Justícia i Pau de Girona, participa en diverses campanyes contra la repressió, entre d’altres la restitució de l’honorabilitat de gironins represaliats, com ara el periodista Carles Rahola, afusellat el 1939 per les tropes rebels.

Des del 1979 continua com a col·laborador del diari El Punt, on desenvolupa la resta de la seva trajectòria periodística. El 2007 és nomenat president del Consell Editorial d’aquest diari, en un reconeixement de la importància que té la feina d’Aragó per a la conformació de la professió a Girona després del franquisme.

Destaca especialment el seu estil conciliador i democràtic, a més del seu interès per endreçar la professió. En aquest sentit, funda amb altres companys l’Associació de Premsa de Girona el 1977 i participa també el 1985 en la conformació del Col·legi de Periodistes de Catalunya. Considerat un mestre de la professió, encarna l’esperit de respecte al periodisme i a la llibertat que li és inherent que es conforma durant la transició. D’altra banda, Narcís-Jordi Aragó dedica una part molt important de la seva feina a escriure i rescatar la història de la ciutat i dels gironins, una ocupació que no abandona en cap moment. En aquest sentit, destaca la direcció de la Revista de Girona (1985-2009), amb què tanca la seva trajectòria periodística.

Membre de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi des del 1987, rep la Creu de Sant Jordi el 2002 i és nomenat president d’honor de la Fundació Rafael Masó.

 

Referències a Internet

• Jaume Guillamet. «La Transición de Narcís-Jordi Aragó». El País, 31 d’agost de 2016.
• Josep Maria Figueres. «Narcís Jordi Aragó. Girona, història i periodisme». Blog Sàpiens, secció «Memòria d’història».

 

Articles

• «Les dones i el mar», El Punt Avui, 23 d’abril de 2014. Reproduït al diari Ara, secció «Abans d’ara» (28.08.2016).

 

Bibliografia

• Aragó Massó, Narcís-Jordi. Periodisme sota sospita. Barcelona: A Contra Vent, 2013.
• Coll, Eudald. «Narcís-Jordi Aragó, Ofici de Periodista». Capçalera [en línia], núm. 146 (2009), p. 22-25.

 

FSD

2/3/2021