Diccionari històric de periodistes catalans

Territoris de llengua catalana - Periodismes generalistes i especialitzats

Presentaciˇ Crèdits Contacte


Periodistes MitjansGèneres Seccions

A B C D EFG H I J K L M N O PQ R S T U V W X Y Z



Claudi Ametlla. Detall d'una fotografia amb diferents personalitats, 1933. Font: Arxiu FotogrÓfic de Barcelona.

Claudi Ametlla i Coll

Sarral (Conca de BarberÓ), 22 de maig de 1883 - Barcelona, 8 d'octubre de 1968

Gèneres periodístics: Corresponsal  AgŔncies 

Seccions: Opiniˇ PolÝtica

Mitjans: Iberia   La Publicitat   AgŔncia Fabra   El Poble CatalÓ   Mirador  

 

Periodista i polític català. Estudia comerç a Barcelona i de jove treballa com a mestre de literatura al Col·legi Model de Barcelona i a Tarragona, on dirigeix una escola laica. Inicia la seva carrera periodística el 1901, amb la publicació del seu primer article a la Revista de Sabadell. A Tarragona es converteix en sotsdirector del setmanari La Avanzada, fundat pel seu amic, el també periodista (i també polític posteriorment), Antoni Rovira i Virgili.

Des del 1906 fins al 1914 és redactor del diari republicà El Poble Català. El 1914 és nomenat responsable de la secció municipal de Barcelona del diari El Diluvio. Durant aquests anys publica també a La Veu de Catalunya, la Revista de Catalunya, La Bandera i Anuari de Catalunya. Dirigeix el setmanari Iberia des del 1915 fins al 1918, on serà un dels defensors més fervents de la causa aliada durant la Primera Guerra Mundial.

A banda del treball a les redaccions, es converteix també en un pioner de la feina a les agències informatives. A partir del 1910, i durant vint anys, treballa com a corresponsal a Barcelona de l’Agència Fabra, la filial espanyola de l’agència de premsa francesa Havas, que havia obert oficina a Barcelona dos anys abans. Els diaris necessiten cada vegada més notícies, atès que deixen enrere el model polític propi del segle xix i intenten modernitzar-se i assolir un model informatiu i comercial, un nou paradigma professional en el qual esdevé essencial la notícia. Que l’agència Havas s’instal·li a Barcelona demostra la importància de la ciutat com a emissora d’informació i alhora remarca la modernització profunda del periodisme durant aquests anys. Claudi Ametlla, que s’estrena com a corresponsal durant la Gran Guerra, dirigeix la sucursal barcelonina de l’Agència Fabra des del 1918. En el context d’aquest nou servei del periodisme contemporani, les agències de notícies, la feina d’Ametlla destaca especialment per la seva capacitat de renovació.

Als anys vint, a més de les seves col·laboracions habituals a la premsa catalana i la seva corresponsalia, destaca la direcció de la revista d’economia Barcelona. Malgrat que del 1915 al 1924 és secretari de l’Escola Superior d’Agricultura de la Mancomunitat, és amb la Segona República quan s’implica més activament en la vida política, cridat per l’oportunitat històrica que suposa el nou règim. És nomenat governador civil de Girona el 1932 i de Barcelona un any més tard, així com elegit diputat per Acció Catalana Republicana durant el govern del Front Popular el 1936. Tot i la seva activitat política, no abandona la tasca periodística i publica al setmanari Mirador, del qual participa en la fundació, i a La Publicitat.

S’exilia temporalment l’agost del 1936 a França, acollit per l’agència Havas, a causa de les amenaces de la FAI, i definitivament a partir del 1939, quan s’instal·la a Perpinyà, on funda la revista Quaderns Polítics, Econòmics i Socials, i hi escriu entre el 1945 i el 1947. El 1948 torna a Barcelona, després de superar la «depuració» perquè no tenia delictes de sang, i participa clandestinament en política i arriba a presidir, el 1958, el Consell de Forces Democràtiques de Catalunya. Col·labora amb La Nova Revista i escriu també tres volums de les seves Memòries polítiques, que abracen del 1890 al 1940, així com dos llibres de memòries relatius al període de la Guerra Civil i de l’exili i els primers anys franquistes.

 


 

Referències a Internet

 

Articles

 

Bibliografia

  • Safont i Plumed, Joan. «Claudi Ametlla i Antoni Rovira i Virgili: la confluència en la revista Iberia (1915-1919) de dues trajectòries paral·leles». Revista de Catalunya, núm. 280 (2012), p. 74-87.
  • Safont i Plumed, Joan. Per França i Anglaterra: La I Guerra Mundial dels aliadòfils catalans. Barcelona: A Contra Vent, 2012.
  • Ciruana i Llevadot, Jaume. «Gaziel, Xammar, Ametlla i Macià, quatre corresponsals catalans a la Gran Guerra». L’Avenç: Revista d’Història i Cultura, núm. 294 (2004), p. 41-46.

 

ELS

17/7/2020


Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme 47. 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. informacio@iec.cat - Informació legal