Diccionari històric de periodistes catalans

Territoris de llengua catalana - Periodismes generalistes i especialitzats

Presentació Crèdits Contacte


Periodistes MitjansGèneres Seccions

A B C D EFG H I J K L M N O PQ R S T U V W X Y Z



Font: Enciclopèdia.cat.

Joan Crexells Vallhonrat

(Observer)

Sant Joan Despí (Barcelona), 5 de març de 1896 - Barcelona, 13 de desembre de 1926

Gèneres periodístics: Articulisme 

Seccions: Opinió Cultura Ciència i coneixement

Mitjans: La Publicitat   Revista de Catalunya  

 

Filòsof, traductor i assagista que porta a terme a la premsa una reflexió analítica i innovadora durant un període curt però molt transcendental dels anys vint del segle passat. Concretament, col·labora en diverses publicacions de divulgació filosòfica com Quaderns d’Estudi, La Revista i a la Revista de Catalunya. Però és en el diari La Publicitat, entre el 1920 i el 1926, quan adquireix una presència pública de gran importància intel·lectual que s’estronca l’any de la seva mort prematura, amb només trenta anys. El conjunt dels tres-cents quinze articles que escriu en aquest període es consideren un moment de gran importància dintre del periodisme català.

Coetani de Josep Pla, tots dos comparteixen una implicació similar en la premsa, el seu mitjà natural. Mentre Pla treballa com a jove corresponsal de La Publicitat a París, Crexells comença en una primera destinació a Berlín, on porta a terme una estada científica que combina amb els articles que envia al diari. Tot i això, Crexells no és un corresponsal en el sentit informatiu habitual. Trasllada als seus articles la vida intel·lectual, científica i filosòfica dels centres de recerca on estudia i, per tant, el seu articulisme adquireix un valor significatiu com a pioner de la comunicació científica i filosòfica a la premsa catalana. Més tard, a La Publicitat s’encarrega d’una innovadora secció d’economia a partir del 1925 on signa amb el pseudònim Observer, una disciplina que afegeix a la seva periodística sobre diversos estudis i coneixements, des de la filosofia clàssica a l’epistemologia britànica. Una valuosa feina intel·lectual que obre la llengua i la cultura catalanes als corrents filosòfics i científics que imperen a la resta d’Europa.

Joan Crexells i Vallhonrat neix a Barcelona el 5 de març de 1896 en el si d’una família burgesa que no presenta cap mena d’antecedent intel·lectual. Propietaris d’un comerç al bell mig de la Rambla de Barcelona, passa bona part de la infantesa a la masia dels seus pares a Sant Joan Despí. Combina el batxillerat amb els estudis mercantils a l’Escola de Comerç, una duplicitat que apunta a una curiositat difícil de satisfer. El 1913 inicia el camí de la filosofia, precisament en el curs inaugural dels estudis en aquesta especialitat a la Universitat de Barcelona. Complementa la formació amb diferents cursos al seminari de filosofia a càrrec d’Eugeni d’Ors, i en acabar els estudis de filosofia passa a ser docent al curs «Introducció a la filosofia» als Estudis Normals de la Mancomunitat de Catalunya. Es doctora en filosofia a Madrid el 1919 amb vint-i-tres anys, amb una tesi sobre la filosofia lògica anglosaxona de començament de segle, per tant, sobre un dels corrents filosòfics més innovadors del moment.

Tanmateix, la part fonamental dels seus estudis es desenvolupa a l’estranger, una de les característiques essencials de la modernitat de Crexells. Realitza diverses estades a Munic (1922), Berlín (1923) i Londres (1924). A Berlín estudia estadística, eina que considera útil per a comprendre el vessant socioeconòmic de la realitat. A la Universitat de Berlín la segueix la Universitat College i el Galton Laboratory a Londres, així com, un cop retornat a Barcelona, la Facultat de Dret, on es llicencia el 1925. El viatge a Alemanya el fa com a resultat d’un ajut de l’Ajuntament de Barcelona que el pensiona perquè sigui el nou cap municipal d’estadística de l’Ajuntament de Barcelona, i coincideix a Berlín amb Josep Maria de Sagarra.

Tot i aquest destacat esforç de formació i coneixement, Joan Crexells no arriba a escriure, com a tal, ni un llibre en la seva breu vida. Només escriu a la premsa, a banda d’algunes traduccions, com les que enllesteix de tres diàlegs de Plató. Quan mor el 1926, fa sis anys que desenvolupa una intensa feina periodística, i aquesta feina constitueix el llegat d’un pensador que semblava destinat a tenir una enorme influència a Catalunya. De fet, es publica un primer recull dels seus articles l’any 1933, Primers assaigs.

El pensament de Joan Crexells destaca per l’esperit crític i la gosadia de fer servir noves teories per a mirar d’entendre la realitat. Liberal com a punt de partida, considera que l’economia forma part de la filosofia i el coneixement, en un sentit que no està lluny del materialisme dialèctic, ja que les relacions econòmiques conformen la vida dels humans. Reclama de l’estadística unes primeres eines per a obtenir un tracte científic dels fets socials, i tot això arrodonit amb una permanent intenció de divulgació pedagògica. El coneixement s’ha d’expandir.

Se l’ha definit sovint com a humanista per la voluntat d’investigar en camps tan diferents com l’hel·lenisme i el neopositivisme de l’Escola de Cambridge, però l’atenció intel·lectual a les novetats permet una mena de cosmovisió que considera que ajuda a transformar la realitat. De forta consciència social, Crexells defensa la democràcia tot i les seves evidents imperfeccions, i manté una clara consciència d’estar al mig de la modernitat, envoltat d’avantguardes culturals i tecnològiques, ciutadà d’una Europa brillant que, en un moment històric que deixa enrere la Gran Guerra, es renova gràcies a la cultura i la ciència, com si Europa estigués agitada per una mena de batec renovador imparable. Prou valent per a demanar una profunda reforma social, indispensable per a qualsevol futur en comunitat, també gosa plantejar l’opció de la independència de Catalunya.

Que treballés sempre a la premsa marca l’esperit cosmopolita de la seva reflexió i en modernitza els continguts. Tan corresponsal com Josep Pla (La Publicitat), Agustí Calvet, Gaziel (La Vanguardia), Josep Maria de Sagarra (El Sol) o Eugeni Xammar (La Veu de Catalunya), participa en la renovació professional que s’esdevé en els diaris més importants del moment i forma part de la que s’ha anomenat generació d’entreguerres.

Mor el 1926 a conseqüència d’una intervenció quirúrgica negligent. Aquesta desaparició sobtada commou profundament l’ambient periodístic i intel·lectual català, i per aquest motiu sovintegen les al·lusions a la seva figura en les memòries i els records de pensadors com Josep Pla, Josep Maria de Sagarra o Lluís Nicolau d’Olwer, per exemple, de vegades escrites molts anys després. Una segona selecció dels seus articles es publica l’any 1968, La història a l’inrevés. L’obra completa ―en quatre volums― no apareix fins als anys noranta. En record seu es va instituir el 1928 el Premi Crexells de novel·la.

 


 

Referències a Internet

 

Articles

  • «Per la nova universitat», La Publicitat, 24 de desembre de 1921. Reproduït al diari Ara, secció «Abans d’ara» (14.02.2017).
  • «El futbol», La Publicitat, 2 de gener de 1924. Reproduït al diari Ara, secció «Abans d’ara» (12.06.2015).
  • «Nadals», La Publicitat, 25 de desembre de 1924. Reproduït al diari Ara, secció «Abans d’ara» (16.12.2016).
  • «El retorn a l’esclavitud», La Publicitat, 29 de gener de 1925. Reproduït al diari Ara, secció «Abans d’ara» (03.02.2019).

 

Bibliografia

  • Casasús, Josep Maria. Periodisme que ha fet història. Barcelona: Proa, 1996, p. 210-214.
  • Casasús, Josep Maria. «Joan Crexells en la modernització del periodisme català». A: Vergés Gifra, Joan (ed.). Joan Crexells, obra i pensament. Girona: Documenta Universitaria: Publicacions de la Càtedra Ferrater Mora de Pensament Contemporani, 2016, p. 31-45.
  • Bilbeny, Norbert. «Joan Crexells, noucentista». A: Vergés Gifra, Joan (ed.). Joan Crexells, obra i pensament. Girona: Documenta Universitaria: Publicacions de la Càtedra Ferrater Mora de Pensament Contemporani, 2016, p. 13-29.
  • Serra, Xavier. «Joan Crexells i el periodisme als anys vint». A: Corretger Sàez, Montserrat; Casanovas, Pompeu; Salvador Liern; Vicent (coord.). El compromís literari en la modernitat: Del període d’entreguerres al postfranquisme (1920-1980). Tarragona: Universitat Rovira i Virgili, Publicacions URV, 2016, p. 59-75.
  • Articles acadèmics sobre Joan Crexells. Associació d’Escriptors en Llengua Catalana.

 

FSD

12/8/2020


Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme 47. 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. informacio@iec.cat - Informació legal