Josep Comas i Solà

Barcelona, 17 de desembre de 1868 - Barcelona, 3 de desembre de 1937

Gèneres periodístics: Investigació  Articulisme 

Seccions: Ciència i coneixement

Mitjans: La Vanguardia  

Científic, astrònom i un dels primers estudiosos que esdevenen periodistes per a divulgar un àmbit del coneixement, en aquest cas, l’estudi dels astres. Combina la recerca amb la difusió dels principals descobriments a través de conferències, llibres i, especialment, la publicació d’articles que van obtenir una gran popularitat a La Vanguardia, al llarg de quaranta anys de difusió científica, una feina sostinguda en el temps i de gran importància cultural. Home popular i carismàtic, els seus descobriments són reconeguts internacionalment, com passa també amb la seva capacitat per a generar centres de recerca i tradició investigadora. L’Observatori Astronòmic Fabra, situat a Barcelona, es construeix el 1904 i Josep Comas n’és el primer director. El 1911 crea la Sociedad Astronómica de España, de la qual és nomenat president ―càrrec que ocupa fins que mor―, i a més participa com a membre en nombroses societats astronòmiques europees.

La seva estima per la ciència el porta de retruc a investigar i innovar en diferents disciplines i coneixements relacionats amb l’astronomia, com la fotografia, el cinema, els avions o la sismografia, disciplines en bona part associades a l’observació i l’estudi dels cossos celestes. Home inquiet, encuriosit per la tècnica en general i per les possibilitats que tenen les noves tecnologies per a millorar la vida de les persones, pren part en la difusió dels primers automòbils, s’avé a organitzar un dels primers vols d’un avió a Espanya i s’interessa per la telegrafia sense fils, l’embrió de la futura ràdio.

El 1893, amb vint-i-set anys, comença a escriure sobre astronomia al diari La Vanguardia, activitat que es perllonga fins a la seva mort. Es considera que publica uns mil dos-cents articles divulgatius, la majoria en aquest diari, una sèrie de treballs que en certs moments arriba a ser de periodicitat quinzenal. Enceta aquesta dedicació sota la influència del primer director de La Vanguardia, Modesto Sánchez Ortiz, contractat precisament perquè el rotatiu abandoni la defensa i promoció del Partit Liberal, la intenció amb què els germans Bartolomé i Carlos Godó funden el diari el 1881. Modesto Sánchez Ortiz, vingut des de Madrid per a aquesta comesa, pren possessió del càrrec el gener del 1888, i de seguida mira d’obrir el rotatiu a la informació i, en la mesura que és possible, a la participació dels ciutadans i personatges públics de Barcelona per a propiciar que el públic s’hi senti identificat. En poc temps, el gir cap a la informació i les noves signatures obtenen l’atenció del públic i comença un període de creixement de vendes lent però sostingut. En aquest moment, la irrupció de Josep Comas el 1893 és un pas més en la renovació d’un diari que vol incorporar nous interessos. El talent i el carisma de l’investigador completen un fenomen periodístic tan inusual com és escriure durant més de quaranta anys articles de divulgació científica amb gran èxit.

Des de molt jove Josep Comas es mostra interessat per la ciència i les estrelles. Estudia a la Facultat de Ciències Fisicomatemàtiques i quan acaba els estudis es dedica a l’observació sistemàtica del cel. Després dels primers estudis, accepta un treball inesperat: astrònom de l’Observatori Català de Sant Feliu de Guíxols. Aquest observatori havia estat construït per l’industrial i astrònom aficionat Rafael Patxot. Comas i Solà hi troba unes instal·lacions de qualitat quan hi arriba. Hi treballa entre el 1895 i el 1897, quan ja fa dos anys que escriu a La Vanguardia, un període en el qual també viatja a Itàlia per visitar i conèixer de prop els principals observatoris i els volcans Etna i Vesuvi. El 27 de novembre de 1897 es casa amb Teresa Patxot, germana del que és en aquell moment el seu patró. El matrimoni s’estableix en una casa senyorial al carrer de Saragossa, 29, de Barcelona, la Vil·la Urània, on l’astrònom instal·la un potent telescopi i diversos materials d’observació estel·lar.

Josep Comas assoleix els seus primers èxits científics amb l’observació de Mart i de l’eclipsi de Sol del 28 de maig del 1900. Les observacions de Júpiter i Saturn li permeten establir petits però significatius descobriments. El 1904 ja és reconegut com l’astrònom més important del país, i dirigeix l’Observatori Fabra, construït gràcies al patrocini de Camil Fabra i Fontanils, el marquès d’Alella. L’any següent, en una observació promoguda per l’Observatori, enregistra en cinema, per primera vegada al món, l’espectre de la cromosfera solar durant un eclipsi. El 1907 descobreix l’atmosfera de Tità, el satèl·lit més gran de Saturn i, dos anys més tard, determina el diàmetre de Mercuri després d’observar el seu trànsit per davant del Sol.

D’especial importància resulta la seva observació del cometa Halley el 1910. Comas l’observa i el fotografia amb regularitat, a més d’estudiar-ne l’activitat i els canvis en l’estructura de les cues. A partir del 1920 descobreix onze asteroides gràcies a la descoberta d’un procediment fotogràfic per a reconèixer-los. Entre ells, els batejats com a Hispania (804), Barcelona (945) o Amèlia (986), aquest darrer dedicat a la seva segona esposa, Amèlia Sala. Aquests descobriments són reconeguts per les principals societats astronòmiques europees.

Conferenciant incansable, dedica bona part del seu temps a rebre visitants, publica nombrosos llibres i no decau en l’esforç divulgador del coneixement, que es converteix en l’eix central de la seva recerca científica. Manté aquest esforç fins al final dels seus dies, el 1937. L’enterrament, segons les cròniques de l’època, es converteix en una manifestació multitudinària de commoció popular a l’alçada dels comiats d’altres figures com Jacint Verdaguer o Joan Maragall. Com a home de ciència i republicà, la seva memòria s’esvaeix durant el franquisme i és recuperada després, amb motiu del centenari del seu naixement i per a commemorar els seus principals descobriments astronòmics. L’any 2018 s’obre un espai expositiu en honor seu al soterrani del centre cívic municipal que està situat a la Vil·la Urània.

 

Referències a Internet:

• Clara Vera i Montse Llorens. «L’astrònom Josep Comas i Solà ja té espai expositiu». Betevé, 10 de setembre de 2018 (1 min 35 s).
• Andreu-Avel·lí Artís (Sempronio). «Las iluminadas noches de Comas y Solá». Los Barceloneses (1959). Reproduït al diari Ara, secció «Abans d’ara» (04.01.2015).
• «Josep Comas i Solà, el hombre que puso Barcelona en el firmamento». Blog Barcelona.cat, secció «Barceloneses», 26 de setembre de 2014. 
• «La muerte de Comas y Solà». Hemeroteca de La Vanguardia, 5 de desembre de 1937.

 

Articles

• «Cuestiones planetarias. Un nuevo astro», La Vanguardia, 10 de novembre de 1915. Reproduït al diari Ara, secció «Abans d’ara» (10.04.2020).
• «Nace Comas i Solà, astrónomo y divulgador de la ciència», La Vanguardia, 2 de desembre de 2012. (L’article conté els enllaços a catorze articles que Comas va publicar a La Vanguardia).

 

Bibliografia

• Batlló Ortiz, Josep. Josep Comas i Solà, astrònom i divulgador. Barcelona: Ajuntament de Barcelona, 2004.
• Cebrian, Ignasi. «Josep Comas i Solà: divulgador científico». Quark: Ciencia, Medicina, Comunicación y Cultura [en línia], núm. 26 (2002).
• Núñez de Murga, Jorge; Codina Vidal, Josep Maria. «La participación de Josep Comas Solà, director del Observatorio Fabra, en el eclipse de 1912». Revista Real Academia Galega de Ciencias [en línia], núm. 31 (2012), p. 69-90.

 

 

 

 

FSD

9/3/2023