Diccionari històric de periodistes catalans

Territoris de llengua catalana - Periodismes generalistes i especialitzats

Presentació Crèdits Contacte


Periodistes MitjansGèneres Seccions

A B C D EFG H I J K L M N O PQ R S T U V W X Y Z



Josep Faulí a El Correo Catalán el 1966. Font: Associació d’Escriptors en Llengua Catalana.

Josep Faulí i Olivella

(Dr. Joulla [a Tele-Estel], Blai Romagosa [a l’Avui], O. Planes [a El Periódico de Catalunya], Robert Santacana [a l’Avui i El Periódico de Catalunya])

Barcelona, 8 de setembre de 1932 - Barcelona, 6 d'octubre de 2006

Gèneres periodístics: Articulisme  Gestió i direcció 

Seccions: Local Cultura Política Opinió

Mitjans: El Correo Catalán   Tele-estel   Diario de Barcelona   Serra d’Or   Avui   La Vanguardia   El Periódico de Catalunya  

 

Periodista, crític literari i filòleg, Josep Faulí és el primer director de l’històric periòdic Avui, el primer diari publicat en català després de la Guerra Civil. Aparegut el 23 d’abril de 1976, es converteix en una important eina per a la recuperació del català als mitjans informatius després de la dictadura. Josep Faulí, catalanista i demòcrata conservador, troba en aquesta fita el moment determinant de la seva trajectòria com a periodista. També seran significatives a la seva carrera les diverses col·laboracions en revistes catalanes durant el tardofranquisme, els estudis sobre literatura catalana i, en especial, la participació en secretaries de premsa i gabinets oficials de la Generalitat de Catalunya sota la presidència tant de Josep Tarradellas com de Jordi Pujol.

L’any 1953, amb vint-i-un anys, comença a estudiar a l’Escola d’Enginyers Industrials. Però no fa gaire camí. En realitat, vol ser escriptor, i com molts joves de l’època cursa els estudis de periodisme, títol que obté l’any 1956. El mateix any dirigeix la revista Paseo i aconsegueix una primera feina remunerada el 1958, amb vint-i-sis anys, com a redactor d’El Correo Catalán i, poc després, una segona com a col·laborador d’Ilustración Femenina, que manté fins al 1962. Enmig d’aquest procés de consolidació professional, el 1958, es casa amb Maria Rosa Oller a la basílica de Montserrat, amb qui tindrà quatre fills. Poc després del casament, el despatxen d’El Correo per haver reclamat una paga que havien promès als redactors amb motiu de la festivitat del Sagrat Cor.

El 1959 enceta una col·laboració com a crític literari al Diario de Barcelona, que desenvolupa al llarg de catorze anys i que li suposa una primera identitat professional, ja que en aquest lloc és progressivament cap de secció i, finalment, redactor en cap (1960-1976). Però a més de la faceta de crític literari en el si del Diario de Barcelona, també col·labora en diferents revistes i setmanaris en català, com Serra d’Or, des del 1965, i Tele-estel (1966-1970). En aquells moments, participa en la fundació i les primeres passes del Grup Democràtic de Periodistes. Tot aquest seguit de feines queden en un segon pla quan inicia, després de molt temps d’espera i esforços, la singladura del diari Avui, que encapçala a l’inici. Hi exercirà com a director en dues etapes, la primera durant dos anys, entre el 1976 i el 1978, i una segona, més breu, l’any 1986.

En paral·lel al desenvolupament periodístic, Josep Faulí es dedica a tasques docents des dels inicis a la professió. Exerceix com a jove professor de l’Escola de Periodisme de l’Església de Barcelona, entre el 1968 i el 1971. Serà una primera etapa que recuperarà uns anys després, quan es llicencia a la Universitat de Barcelona el 1979 en el que avui coneixem com a filologia catalana, disciplina en la qual es doctora el 1985. Encadena aquest títol amb els estudis en ciències de la informació, ara a la Universitat Autònoma de Barcelona. Amb aquesta extensa formació acadèmica, a més de la profunda experiència professional que acumula, torna a impartir classes a partir del 1993, en aquest cas a la Universitat Pompeu Fabra, on imparteix les assignatures de català i periodisme cultural fins que es jubila l’any 2002.

Ara bé, la part més característica del seu periodisme a partir dels anys vuitanta té a veure amb la participació institucional a la Generalitat de Catalunya, primer per a la Presidència com a cap de premsa amb Josep Tarradellas, l’any 1978 i, més endavant, ja amb Jordi Pujol, entre el 1981 i el 1984. Per tant, el nucli del periodisme de Josep Faulí en aquests moments es trasllada de la premsa a la gestió de la informació institucional del nou Govern autonòmic. Aquest interès institucional l’empeny alhora a la redacció de llibres en un sentit semblant, ja sigui sobre la història d’Òmnium Cultural o sobre el pensament polític de Jordi Pujol.

En aquesta època també destaca el seu articulisme polític, al qual es dedica de forma incansable. Signa columnes a La Vanguardia (1977-1992), El Periódico de Catalunya (des del 1979) i l’Avui (1980-2005), de vegades amb pseudònims com Dr. Joulla, Blai Romagosa, Robert Santacana o O. Planes. Alhora, la tasca institucional de Josep Faulí encara s’estén a més càrrecs. Des del 1987 és representant de la Generalitat al Patronat de la Fundació Centre Internacional de Premsa de Barcelona i, entre 1988 i 1992, membre, designat pel Govern català, del Consell Directiu de Ràdio Televisió Olímpica (RTO’92) i del Consell Assessor de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió fins al 1995.

Aquesta profusió de càrrecs i dedicacions institucionals han entorpit de vegades la recepció del seu treball com a comentarista polític, molt associat a personalitats tan significades com Jordi Pujol al llarg de molt temps. L’articulisme de Faulí es confessa deutor en certa manera d’Eugeni d’Ors, Antoni Rovira i Virgili, Carles Soldevila, Josep Pla o Josep Maria Espinàs, tal com defensava ell mateix. Tot i la qualitat i l’extensió de la seva obra, encara resta per estudiar perquè ―valgui com a hipòtesi― és percebuda com a massa lligada al partit català hegemònic del moment: Convergència i Unió. A títol d’inventari, val la pena recordar que les seves columnes es publiquen al diari Avui (1976-1977 i 1986), La Vanguardia (1977-1992), Tele/eXprés (1977-79), el setmanari Destino (1978-1980), Catalunya Cristiana (1979-1984) i El Noticiero Universal (1980-1985), a més de Serra d’Or (1982-1985, i 1988) i l’edició catalana de l’Abc (1988-1993), una laboriositat que no ha rebut prou atenció per part dels estudiosos del periodisme.

Home meticulós, de tracte afable, resolutiu, eficaç i incapaç d’un mal gest, publica al llarg de la seva carrera una trentena de llibres, des de reculls d’articles com Calaix de crític (1973), un Diccionari de catalans de ficció (1995), i els estudis literaris De Simenon a Maigret (1989) i Novel·la catalana i Guerra Civil (1999). Destaca alhora com a investigador de la premsa catalana, sobre la qual publica alguna obra dedicada a descriure l’esdevenir dels setmanaris culturals catalans en els quals ell mateix participa, a més de la col·laboració que manté al llarg del temps amb una destacada quantitat de jurats de premis literaris, entre els quals destaca el Sant Jordi de novel·la, en què participa al llarg de vint-i-una edicions. L’any 1992 se li concedeix la Creu de Sant Jordi que atorga la Generalitat de Catalunya.

 


 

Referències a Internet

 

Articles

 

Bibliografia

 

FSD

27/8/2020


Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme 47. 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. informacio@iec.cat - Informació legal