Diccionari històric de periodistes catalansTerritoris de llengua catalana - Periodismes generalistes i especialitzats |
| Periodistes MitjansGèneres Seccions |
A B C D EFG H I J K L M N O PQ R S T U V W X Y Z
Josep Vicenç Foix Mas(Fòcius)Barcelona, 28 de gener de 1893 - Barcelona, 29 de gener de 1987 Gèneres periodístics: Articulisme Crítica Mitjans: La Publicitat Serra d’Or Revista de Catalunya
Fill del pastisser Josep Foix i Ribera i de Paulina Mas i Rubinat, neix al llavors poble de Sarrià, abans que es convertís en un barri més de Barcelona. Conegut com a J. V. Foix, se l’aprecia especialment per la seva obra poètica avantguardista. Malgrat tot, la seva primera i destacada vocació és el periodisme. Tant és així, que amb vuit anys ja confecciona el diari Lo Català, amb una tirada de cinc exemplars i dos números, il·lustrat pel seu amic d’infantesa, el pintor i dibuixant Josep Obiols. Als quinze anys, entre el 1905 i el 1907, col·labora amb el setmanari En Patufet, on firma per primer cop com a J. V. Foix. Tot i així, aquestes col·laboracions d’adolescència no es poden considerar pròpiament periodístiques, ja que consisteixen en jeroglífics, acròstics, rondalles populars o traduccions de contes. El 1911 comença la carrera de dret a la Universitat de Barcelona, que abandona al cap de dos anys per la seva vocació literària i periodística. Els seus articles comencen a publicar-se el 1917 a La Revista i a la revista d’avantguarda Trossos, de la qual dirigeix els últims números el 1918. Durant els següents anys publica a Terramar; a Monitor, que dirigeix el 1921 juntament amb Josep Carbonell, i a La Cònsola, una revista de Sarrià de la qual forma part de la redacció i on les seves col·laboracions no sempre van firmades. Comença a col·laborar a La Publicitat el 1922, i hi publica fins al 1936, i és, per tant, el diari on més escriu. La seva tasca en aquesta publicació destaca, d’una banda, pel valor artisticocultural i, de l’altra, per la implicació política. Hi crea seccions culturals de caràcter intel·lectual com «Meridians», «Itineraris» i «Panorama universal de les lletres», on pretén oferir una visió de la cultura catalana des d’una perspectiva universal. En aquest sentit, hi predominen articles de temàtica literària i artística. Quant al vessant polític, Foix entrelliga sempre les seves reflexions amb l’actualitat política del moment i amb els canvis polítics que tenen lloc a tot Europa durant els anys vint i trenta del segle xx. Els anys següents publica també a revistes com Revista de Poesia, L’Amic de les Arts i Oc, i forma part de la redacció de les dues últimes. El 1934 dirigeix la Revista de Catalunya i també passa a dirigir la pàgina literària de La Publicitat. En aquests anys alterna la seva firma habitual amb el pseudònim Fòcius. El 1935 funda amb altres poetes (Carles Riba, Tomàs Garcés, Marià Manent i Joan Teixidor) Quaderns de Poesia. La Guerra Civil atura la carrera periodística de Foix, i la dictadura franquista l’estronca definitivament perquè no vol escriure més que en català. Després de la guerra, es guanya la vida amb el negoci familiar de pastisseria i se centra més en la seva obra literària. Reprèn les col·laboracions periodístiques el 1944, quan col·labora amb poemes i articles a la revista Poesia, i durant els anys de postguerra escriu també a les pàgines de revistes literàries com Dau al Set, Germinabit, Critèrion o Serra d’Or, en les quals publica de forma anònima. El 1961 entra a formar part com a membre adjunt, i un any més tard com a membre numerari, de l’Institut d’Estudis Catalans. Guanya el Premi Nacional de Literatura el 1966 i el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes el 1973. Ja en democràcia, els premis i el reconeixement per part de diverses institucions, no sols catalanes, sinó també del Govern espanyol i del francès, se succeeixen.
27/8/2020 |
Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme 47. 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. informacio@iec.cat - Informació legal