Diccionari històric de periodistes catalansTerritoris de llengua catalana - Periodismes generalistes i especialitzats |
| Periodistes MitjansGèneres Seccions |
A B C D EFG H I J K L M N O PQ R S T U V W X Y Z
Baltasar Porcel i PujolAndratx (Mallorca), 14 de març de 1937 - Barcelona, 1 de juliol de 2009 Gèneres periodístics: Articulisme Entrevistes Crítica Orientació Seccions: Opinió Política Cultura Mitjans: Serra d’Or Tele-estel Destino La Vanguardia TV3 Catalunya Ràdio
Escriptor i periodista mallorquí, home vital i polèmic, deixa un important llegat literari que l’acredita com un dels millors novel·listes de les lletres catalanes de la segona meitat del segle xx, en especial per les múltiples obres traduïdes i pels guardons aconseguits. Com a periodista, destaca sobretot com a entrevistador i articulista. Home de gran capacitat de treball, no exclou fins i tot les incursions a la ràdio i la televisió. La publicació més important de la seva trajectòria periodística és La Vanguardia, on comença a col·laborar l’any 1966 i s’hi manté fins unes setmanes abans de morir. Ambiciós i valent, es col·loca a l’òrbita de Jordi Pujol ja des dels anys setanta, quan el polític català compra el setmanari Destino el 1975 i el tria a ell com a director, un canvi editorial que provoca algunes dimissions sonades a la redacció perquè el seu nomenament s’interpreta com una maniobra política. La relació de Porcel amb el catalanisme polític arriba fins i tot la gestió institucional, quan encapçala l’Institut Català de la Mediterrània entre el 1989 i el 2003, és a dir, durant catorze anys. Porcel neix el 14 de març de 1937 a la població d’Andratx, situada a la serra de Tramuntana mallorquina. Estudia comerç a Palma i enceta unes primerenques col·laboracions literàries amb el Diario de Mallorca i, amb Camilo José Cela, a Papers de Son Armadans. En tornar del servei militar se’n va a viure a Barcelona, on de la mà de Joan Triadú comença a relacionar-se amb els ambients literaris de la ciutat, mentre treballa en una botiga de mobles i fa petites feines relacionades amb el món del teatre i a diverses editorials. En aquest moment inicia una col·laboració literària al Diario de Barcelona. Amb vint-i-quatre anys irromp com a novel·lista amb Solnegre (Premi Ciutat de Palma 1961), seguida de dues novel·les més que el porten a un èxit fulgurant que, alhora, li obre les portes de diferents publicacions. De La Vanguardia (1966), com s’ha dit, però també de Serra d’Or, Tele-estel i Destino. En aquest moment se centra en les entrevistes, unes trobades amb importants personalitats fetes segons l’estil característic del moment, amb un entrevistador de forta presència en el text, en el seu cas fins i tot cru amb l’entrevistat, capaç de fer-li comentaris durs. Poc temps després publica diverses recopilacions d’aquests textos que li atorguen un primer reconeixement públic pel seu paper a la premsa. A Grans catalans d’ara (1972) recull les entrevistes realitzades a Serra d’Or, en català, i a Los encuentros (1971 i 1972), les realitzades a Destino, en castellà. Baltasar Porcel també conrea el llibre de viatges, sovint a països llunyans i també a geografies que viuen conflictes candents, com al conflicte araboisraelià. També enceta un costum en el qual insistirà especialment, el viatge íntim i local per diferents indrets de Catalunya i les illes Balears, que estendrà després a tota la Mediterrània, la seva pàtria gran. Fins i tot prova amb el retrat biogràfic amb la vida d’un vell anarquista, Joan Ferrer Farriol, al qual entrevista llargament a París el 1970. Als anys setanta es produeix la seva aproximació al liberalisme de Jordi Pujol, i en general a un interès per les figures polítiques que es manifesta precisament en el seguit de biografies que, ja com a escriptor famós, publica l’any 1977: Jordi Pujol, Josep Tarradellas i Josep Pallach i Carolà, secretari general del PSC-Reagrupament, mort el 1977, dos dies després de la seva elecció. Sense deixar enrere una profunda activitat com a novel·lista, la trajectòria periodística de Porcel evoluciona. D’una banda es concentra durant els anys vuitanta a La Vanguardia, on passa a signar una columna diària; d’altra banda, treballa a la ràdio i a la televisió, on assoleix encara més popularitat. Es conforma el Baltasar Porcel més controvertit i polemista, l’home que actua com si cridar l’atenció sempre el beneficiés. Escriure durant vint-i-set anys una columna diària qualifica el seu articulisme i li permet deixar una petjada clara, no exempta de polèmica, en el periodisme català. Bilingüe i sempre ben relacionat, el nacionalisme català moderat el tria com el seu representat cultural. El 1991 comença a preparar l’edició de les seves obres completes. A més, al llarg dels anys noranta col·labora a diversos espais de TV3 i Catalunya Ràdio, de vegades com a presentador i guionista. No decau la seva grafomania i, pel que fa al periodisme, recopila encara les entrevistes més importants de la seva carrera en un volum (L’àguila daurada, 2012), a més d’enllestir una entrevista imaginària amb Jacint Verdaguer a TV3 el 2002, amb motiu del centenari del naixement del poeta català. Rep el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes i la Medalla d’Or del Consell de Mallorca el 2007, i la Medalla d’Or al Mèrit Artístic de la Ciutat de Barcelona el 2008. Mor l’1 de juliol de 2009 a l’Hospital Clínic de Barcelona, a l’edat de setanta-dos anys, a conseqüència d’un tumor cerebral del qual havia estat operat tres anys abans.
9/3/2023 |
Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme 47. 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. informacio@iec.cat - Informació legal