Diccionari històric de periodistes catalans

Territoris de llengua catalana - Periodismes generalistes i especialitzats

Presentació Crèdits Contacte


Periodistes MitjansGèneres Seccions

A B C D EFG H I J K L M N O PQ R S T U V W X Y Z



Pau Vila, 1978. © Manel Armengol

Pau Vila i Dinarès

Sabadell (Vallès Occidental), 29 de juny de 1881 - Barcelona, 15 d'agost de 1980

Gèneres periodístics: Articulisme 

Seccions: Ciència i coneixement

Mitjans: La Publicitat  

 

 

 

Geògraf i pedagog. De jove treballa com a teixidor, seguint la tradició familiar, però ben aviat s’interessa per l’ensenyament i el 1902 comença a treballar com a mestre a l’Ateneu de Badalona. Uns anys més tard, el 1905, funda la innovadora Escola Horaciana, que dirigeix uns quants anys, fins que el 1912 guanya una beca d’estudis a l’Escola de Ciències de l’Educació de Ginebra, on es diploma el 1913 i on entra en contacte amb l’escola geogràfica francesa de Pau Vidal de La Blache i Jean Brunhes.

Dos anys després, el 1915, publica el seu primer llibre de geografia, redactat en forma de diàleg entre un mestre i un nen, fet que denota ja la combinació de les dues disciplines que van marcar sempre la seva trajectòria: la pedagogia i la geografia. Des d’aquell mateix 1915 i fins al 1918 viu a Bogotà i treballa com a rector del Gimnasio Moderno, institució que renova pedagògicament, fet pel qual es guanya el prestigi dels pedagogs colombians.

En tornar a Catalunya dirigeix diversos centres d’ensenyament i continua publicant materials que relacionen la pedagogia i la geografia, com mapes escolars i atles, encara que també s’endinsa en tasques més literàries, com una adaptació per a infants de les aventures del Quixot.

El 1920 és professor de geografia als Estudis Normals de la Mancomunitat, i uns anys més tard, el 1923, es matricula en un curs d’aquesta matèria dictat pel prestigiós geòleg Raoul Blanchard a la Universitat de Grenoble, sobre el qual publicarà un assaig. A partir d’aquell moment, la seva feina se centra en la interpretació geogràfica de Catalunya, com proven els llibres que publica a partir del 1925, així com els diversos càrrecs institucionals que té des de llavors i fins al final del període republicà, que el consoliden com el geòleg de referència. La seva divisió territorial de Catalunya del 1931 segueix sent vigent.

També durant aquests anys és quan desenvolupa la seva participació en la premsa escrita, a diverses revistes i a diaris, però sobretot a La Publicitat, on apareixen, durant gairebé deu anys, des del 1929 fins al 1938, una sèrie d’articles sobre geografia. La seva intenció amb aquestes publicacions periòdiques no és altra que apropar la matèria als lectors catalans. És a dir, tenen una finalitat pedagògica que es fa evident en el to suggestiu i engrescador dels textos, d’un estil periodístic acurat.

Després de la Guerra Civil s’exilia a Colòmbia, on s’està fins al 1946 com a professor a l’Escuela Normal Superior de Bogotà. El Govern colombià li atorga la Cruz de Boyacá, la seva màxima distinció, per la seva tasca docent i científica. L’any 1946 s’instal·la a Caracas, ja que el Ministeri d’Educació del Govern veneçolà li encarrega que fundi i dirigeixi allà el Departament de Ciències Socials de l’Institut Pedagògic, tasca que desenvolupa fins que es jubila el 1961. La seva trajectòria docent i investigadora en el camp de la geografia arriba al punt àlgid precisament a Veneçuela, país del qual obté la ciutadania. També està molt vinculat al Centre Català de Caracas i a la comunitat exiliada d’allà.

Un cop jubilat, torna a Barcelona el 1965, malgrat que passa cada any diversos mesos al país llatinoamericà, gairebé fins al final de la seva vida. El 1969 és escollit membre de l’Institut d’Estudis Catalans; el 1976 rep el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, i el 1976 és investit doctor honoris causa per la Universitat Autònoma de Barcelona. El llegat més important de Pau Vila és, sens dubte, haver creat i impulsat tres importants escoles geogràfiques que van assentar les bases de tots els estudis posteriors, a Catalunya, a Colòmbia i a Veneçuela, respectivament.

 


 

Referències a Internet

 

Articles

  • «Segadors», La Publicitat, 9 de juliol de 1930. Reproduït al diari Ara, secció «Abans d’ara» (07.06.2013).
  • «La qüestió de la llet», La Publicitat, 6 d’abril de 1937. Reproduït al diari Ara, secció «Abans d’ara» (12.05.2013).
  • «No hi ha Urgell sense flagell», La Publicitat, 29 de desembre de 1938. Reproduït al diari Ara, secció «Abans d’ara» (30.07.2013).

 

Bibliografia

  • Rovira, Bru. Pau Vila: “He viscut”: Biografia oral. Barcelona: La Campana, 1989.
  • Tort i Donada, Joan. Pau Vila, l’esperit de la terra. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2004.
  • Vilà-Valentí, Joan. «Pau Vila i Dinarès. Semblança biogràfica». Treballs de la Societat Catalana de Geografia [en línia], núm. 67-68 (2009), p. 395-416.

 

ELS

21/7/2020


Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme 47. 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. informacio@iec.cat - Informació legal