Diccionari històric de periodistes catalans

Territoris de llengua catalana - Periodismes generalistes i especialitzats

Presentació Crèdits Contacte


Periodistes MitjansGèneres Seccions

A B C D EFG H I J K L M N O PQ R S T U V W X Y Z



Josep Manyé i Vendrell (Jorge Marín)

Barcelona, 14 de setembre de 1908 - Barcelona, 17 de juliol de 2000

Gèneres periodístics: Rŕdio   Articulisme  Reporterisme  Corresponsal 

Seccions: Cultura Internacional Política

Mitjans: BBC   Destino   Avui  

 

Fill d’Antonio Mañé Jané i de Mercedes Vendrell Serra. El seu pare nasqué a l’Habana, lloc on probablement es va veure alterada la grafia catalana pel fonema de la nasal palatal sonora del cognom de l’avi patern. Manyé recupera la forma catalana del cognom als trenta anys.

Estudia enginyeria industrial, malgrat que el que li interessa de debò és el periodisme. S’inicia en la professió a diferents emissores catalanes, però el fet determinant que l’empeny a la seva veritable vocació són les circumstàncies en què viu la Guerra Civil i la derrota republicana.

Gràcies al seu domini de l’anglès, Manyé marxa a Londres el 1937 com a comercial de productes agrícoles i delegat de la Conselleria d’Economia de la Generalitat dins la Junta de Comerç Exterior de Catalunya. La victòria franquista a la Guerra Civil fa que, donada la seva vinculació amb la República i el Govern de Lluís Companys, no pugui tornar i es converteixi en exiliat.

A l’exili, els primers anys es guanya la vida amb la docència de l’espanyol, com a traductor i com a col·laborador de la llibreria i editorial The Dolphin Book Co., inaugurada el 1934 per un altre català, Joan Gili i Serra. Tanmateix, el 1941 es presenta a unes oposicions per entrar a treballar a la ràdio pública britànica, la BBC, que emetia no solament en anglès, sinó també en espanyol, portuguès i, fins i tot, català i eusquera, així com en els altres idiomes parlats a Europa a la secció dedicada a cada país.

Manyé, que parla diversos idiomes, guanya una plaça a la cadena i s’estabilitza així la seva situació econòmica a l’exili. Treballa a la BBC durant gairebé trenta anys, des del 1941 fins a la seva jubilació el 1970. Als seus inicis a la cadena, en plena Segona Guerra Mundial, tots els que hi treballaven eren obertament antifranquistes i aliadòfils.

Per això, el cap de la secció d’informatius aconsella a Manyé que, tenint família a Espanya, és preferible que faci servir un pseudònim per a les retransmissions en castellà, i ell escull mantenir les inicials del seu nom i posar-se Jorge, pel patró de Catalunya i d’Anglaterra, i Marín, per la seva predilecció pel mar, ja que havia passat tots els estius de la seva infantesa a una casa a Vilanova i la Geltrú. D’aquesta manera, Jorge Marín es converteix en el pseudònim amb què realitza tota la seva producció periodística en castellà, mentre que per a la catalana sí que utilitza el seu nom real.

Però la fita més significativa de la carrera periodística de Manyé són les emissions en català des del Servei Europeu de la BBC, de les quals s’encarrega durant deu anys, entre el 1947 i el 1957. Aquestes emissions suposen tot un esdeveniment per al món de la radiodifusió en català des de l’exili republicà. Eren programes quinzenals, de temàtica generalment cultural, en què participaven personalitats tant de l’exili (com Pau Casals, Carles Pi i Sunyer, Josep Trueta, entre d’altres), com de l’interior, és a dir, residents a la Catalunya franquista, que enviaven de manera anònima i per correu diplomàtic, des del consolat britànic a Barcelona, les gravacions per al programa.

Malgrat el seguiment d’aquestes emissions, la cadena decideix suspendre-les el 1957, a causa de les pressions polítiques de l’ambaixada espanyola, però també per l’actitud de la política anglesa i internacional cap a Franco i la normalització de la dictadura a Espanya, que feia ja dos anys que havia ingressat a l’ONU. El canvi de tarannà d’Anglaterra cap a l’Espanya franquista, i la suspensió de les emissions, van significar un cop dur per a la colònia d’exiliats republicans d’allà.

Manyé col·labora des d’Anglaterra, sempre sota el seu pseudònim, en revistes de l’interior com el setmanari Destino, des del 1955 fins al 1980. Publica molts articles i molt variats en aquesta capçalera, però en destaquen els reportatges, a vegades agrupats en sèries. Sovint són peces que es poden considerar fruit del periodisme d’investigació. Una de les seccions més conegudes és «Al pie del Big Ben», on Manyé presenta textos breus sobre la societat anglesa. A Destino publica també cròniques i entrevistes.

Durant els anys d’exili publica també a la premsa llatinoamericana, com al diari Clarín de Buenos Aires, o Excelsior de Mèxic, però també a La Vanguardia o a revistes com Jano o La Revista. A partir del 1976 es converteix en el primer corresponsal al Regne Unit del diari Avui.

El 1979 decideix tornar a Barcelona, després de quaranta anys d’exili. Un cop retornat duu a terme tasques d’assessoria i organització a RTVE i participa en els treballs previs per a posar en marxa la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió (ara dita, de Mitjans Audiovisuals). També col·labora fins a la seva mort com a articulista d’opinió a La Vanguardia i a l’Avui.

L’estil periodístic de les seves peces és precís, rigorós i amb una gran quantitat d’informació d’interès per als lectors, els quals sempre té en compte. Rep nombrosos premis per la seva trajectòria periodística, com el Premi Ondas o la Creu de Sant Jordi, i el 1994 és nomenat membre honorari de l’Imperi britànic per Isabel II amb motiu de la seva tasca periodística a la BBC. El seu fons es custodia a l’Arxiu Nacional de Catalunya.

 


 

Enllaços a Internet

 

Articles

 

Bibliografia

  • Sintes-Olivella, Marçal; Colomines i Companys, Agustí. «Jorge Marín, el olvidado reportero londinense de Destino». adComunica: [en línia] Revista Científica de Estrategias, Tendencias e Innovación en Comunicación, núm. 17 (2019), p. 167-186
  • Boix i Navarro, Mercè. «Josep Manyé i Vendrell, ‘Jorge Marín’, escriptor i periodista (Barcelona 1908-2000)». Butlletí de l’Arxiu Nacional de Catalunya, núm. 23 (juny 2009), p. 2-8.

 

ELS

9/5/2021


Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme 47. 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. informacio@iec.cat - Informació legal