Diccionari històric de periodistes catalansTerritoris de llengua catalana - Periodismes generalistes i especialitzats |
| Periodistes MitjansGèneres Seccions |
A B C D EFG H I J K L M N O PQ R S T U V W X Y Z
Teresa Pàmies BertránBalaguer (Noguera), 8 d'octubre de 1919 - Granada (Andalusia), 13 de març de 2012 Gèneres periodístics: Ràdio Cròniques Articulisme Orientació Seccions: Política Política Societat/Costums Mitjans: Radio España Independiente Oriflama Serra d’Or Ràdio Associació de Catalunya Avui
Filla de Rosa Bertran Figuerola i del dirigent comunista del Bloc Obrer i Camperol (BOC) Tomàs Pàmies Pla. Teresa Pàmies es forma de manera autodidacta, perquè deixa l’escola als onze anys per començar a treballar com a aprenenta de modista. Ja fa un any que es dedica a vendre la revista del BOC, La Batalla, i sovint acompanya el seu pare als mítings que fa pels pobles ilerdencs. Per això no és estrany que als disset anys ja militi a les Joventuts Socialistes Unificades de Catalunya (JSUC), on aviat assumeix càrrecs en la direcció, i que creï, junt amb altres companyes, l’Aliança Nacional de la Dona Jove, activa des del 1937 fins al 1939. És també en aquests anys que publica els seus primers articles al butlletí Juliol. Participa igualment en un míting a la Monumental el 1937, amb només disset anys, al costat de personalitats com Frederica Montseny, Margarita Nelken, Dolors Bargalló i Lluís Companys, i que el fotoperiodista Agustí Centelles immortalitza. La seva implicació política durant la Guerra Civil fa que tant ella com el seu pare es vegin obligats a fugir cap a l’exili, i es queden a Catalunya els germans i la mare, als quals no tornarà a veure. A França, Teresa Pàmies està un temps al camp de concentració de Magnac-Laval. Finalment, aconsegueix embarcar cap a Llatinoamèrica, on passa primer per la República Dominicana, després per Cuba, i arriba a Mèxic el 1941. Viu sis anys al país asteca i allà estudia periodisme a la Universitat Femenina. El desembre del 1946, acabada la Segona Guerra Mundial, Pàmies decideix tornar a Europa. Passa primer un any a Iugoslàvia, on treballa de locutora a Ràdio Belgrad, i després fixa la seva residència a Txecoslovàquia. Allà es guanya la vida com a redactora i locutora de les emissions en català i espanyol de Ràdio Praga durant deu anys. A partir de la seva experiència en aquesta emissora, inicia la seva col·laboració en la secció catalana com a corresponsal per a Radio España Independiente, més coneguda com La Pirenaica. Els últims dotze anys del seu exili republicà els passa a París. Durant l’exili col·labora també puntualment amb revistes catalanes com Oriflama i Serra d’Or. El 1971 torna a Barcelona, aprofitant el visat que li concedeixen per a anar a recollir el Premi Josep Pla, que guanya aquell any amb el llibre testimonial, escrit conjuntament amb el seu pare, Testament a Praga. Un cop retornada, es dedica plenament a l’escriptura, sobretot testimonial i literària, però també continua amb la seva vocació periodística i escriu a publicacions com les ja citades, i a les quals se sumen Canigó, Triunfo, Presència, Destino, Revista de Girona, Mundo Diario, Nous Horitzons o Cuadernos para el Diálogo, entre d’altres. Participa també en tertúlies radiofòniques a Ona Catalana i Ràdio Catalunya, i escriu una columna setmanal d’opinió al diari Avui des dels inicis de la capçalera fins a finals del 2009, és a dir, durant més de trenta anys. Ja en democràcia, la seva trajectòria rep nombrosos reconeixements, com la Creu de Sant Jordi el 1984; el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes el 2001 ―és la segona dona a rebre aquesta distinció, després de Mercè Rodoreda―, o el premi periodístic Manuel Vázquez Montalbán el 2006. Els últims dos anys i mig de la seva vida, retirada ja dels mitjans de comunicació i amb una salut delicada, els passa a Granada, on viu el seu fill Antonio, i on Pàmies mor als noranta-dos anys.
27/8/2020 |
Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme 47. 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. informacio@iec.cat - Informació legal