Diccionari històric de periodistes catalansTerritoris de llengua catalana - Periodismes generalistes i especialitzats |
| Periodistes MitjansGèneres Seccions |
A B C D EFG H I J K L M N O PQ R S T U V W X Y Z
Andreu Nin PérezEl Vendrell (Baix Penedčs), 4 de febrer de 1892 - Alcalá de Henares (Madrid), 22 de juny de 1937 Gèneres periodístics: Articulisme Orientació Orientació Seccions: Política Cultura Internacional Mitjans: El Poble Catalŕ La Publicidad Revista de Catalunya
Fill d’un sabater i d’una pagesa, Nin mostra inquietuds intel·lectuals des de ben jove. Als quinze anys aprèn l’esperanto, la llengua internacional, i el 1909 crea el grup esperantista Frateco, al Vendrell, on dona classes. Els seus primers articles a la premsa local són en defensa de l’idioma universal. Estudia magisteri a Tarragona i després a l’Escola Normal de Barcelona, on obté el títol de mestre el 1911, amb dinou anys. Es dedica a la docència durant tres anys a l’Escola Horaciana, a l’Ateneu Enciclopèdic Popular i a l’Ateneu Obrer de la Barceloneta. Però el 1914 deixa l’ensenyament per dedicar-se al periodisme i al comerç, i a finals d’aquell any i fins al 1917 viatja com a representant comercial pel Pròxim Orient . Durant els primers anys del segle, escriu a El Baix Penedès, entre el 1906 i el 1912, a El Poble Català, del 1911 al 1914, a La Justicia Social, del 1913 al 1914, a La Publicitat, entre el 1917 i el 1919, o a revistes tan variades com La Barricada, del Bloc Republicà Autonomista, o la Revista Pedagògica de l’Institut d’Estudis Catalans. S’inicia en l’activitat política també durant aquests anys. Milita entre el 1913 i el 1919, malgrat que d’una manera intermitent, a la Federació Socialista Catalana del PSOE, on defensa una postura catalanista, com recullen alguns dels seus articles d’aquell moment, cosa que no comparteixen altres dirigents socialistes. Cada cop més proper a l’anarcosindicalisme, el 1919 ingressa a la CNT, de la qual és secretari general el 1921 i advoca per mantenir els lligams amb l’esperit de la Revolució Russa i l’adhesió a la Tercera Internacional. De fet, el 1921 marxa cap a Moscou com a delegat al primer congrés de la Internacional Sindical Roja (ISR) i es vincula al comitè executiu de l’organització fins al punt d’exercir, el 1926, com a secretari general de la ISR. Tret d’una temporada a Berlín, entre el 1921 i el 1922, quan l’envien perquè organitzi allà una oficina de la sindical, els següents anys els passa a l’URSS i és l’introductor i amfitrió de personalitats catalanes com Josep Pla, Eugeni Xammar o Francesc Macià, entre altres, que visiten el nou país. La seva participació en la plataforma de Trotski ―de qui va ser secretari personal― Oposició Comunista fa que, a partir de la caiguda del mític comunista el 1928, Nin pateixi progressivament la repressió estalinista, fins al punt que és expulsat de l’URSS. Torna a Barcelona el setembre del 1930. A partir de llavors es dedica a difondre a Espanya les idees comunistes no estalinistes, col·labora amb el Bloc Obrer i Camperol i milita a l’Oposició Comunista Espanyola, que passa a anomenar-se Esquerra Comunista a partir del 1932. Els dos partits es fusionen el 1935 amb la fundació del Partit Obrer d’Unificació Marxista (POUM). Com a secretari sindical del partit, Nin pren la direcció de la revista La Nueva Era. En aquests anys publica també a Comunismo, entre el 1931 i el 1934, i dirigeix El Soviet del 1931 al 1932. Al marge de l’activitat política, Nin desenvolupa des de la seva tornada una important tasca com a traductor de les grans obres de la literatura russa al català, traduccions molt valorades pel seu gust literari i per l’extrema fidelitat al text original. També destaca la divulgació que fa de la literatura russa a Catalunya des de les pàgines de publicacions com Revista de Catalunya. Durant la Guerra Civil ocupa el càrrec de conseller de Justícia i Dret de la Generalitat entre setembre i desembre del 1936, i serà també fins al 1937 el secretari general del POUM. No obstant això, a partir dels Fets de Maig del 1937, el partit és il·legalitzat i molts dels seus membres són detinguts. En aquest context, Nin és detingut a Barcelona el 16 de juny de 1937, però desapareix durant el trasllat a València. Nin és portat fins a la presó d’Alcalá de Henares i torturat i assassinat per agents de la policia soviètica. Malgrat que les circumstàncies de la seva mort mai no han estat aclarides del tot i han suscitat nombroses pàgines amb les teories més diverses, sembla força clar que el seu assassinat va ser orquestrat per Stalin a través del cònsol general de l’URSS a Barcelona i amb l’ajuda d’agents del PSUC i del PCE.
9/3/2023 |
Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme 47. 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. informacio@iec.cat - Informació legal