Diccionari històric de periodistes catalans

Territoris de llengua catalana - Periodismes generalistes i especialitzats

Presentació Crèdits Contacte


Periodistes MitjansGèneres Seccions

A B C D EFG H I J K L M N O PQ R S T U V W X Y Z



Joaquim Amat-Piniella, 1955. Font: Memoria.cat.

Joaquim Amat-Piniella

Manresa (Bages), 22 de novembre de 1913 - L’Hospitalet de Llobregat (Barcelonès), 3 d'agost de 1974

Gèneres periodístics: Crítica  Cròniques  Gestió i direcció 

Seccions: Cultura Local Política

Mitjans: El Pla de Bages   El Día   Mirador  

 

Escriptor i periodista, Joaquim Amat-Piniella representa la generació de professionals que neixen en els primers anys del segle xx, participen des de molt joves a la nova premsa en català i fan seves les novetats narratives per als nous públics que es desenvolupen en el primer terç de segle. Per tant, enceta una carrera professional encoratjadora lligada, en el seu cas, a la informació sobre les arts i la cultura, que en poc temps la Guerra Civil estronca violentament. Aquesta generació de periodistes no només serà víctima del conflicte, sinó que a conseqüència de la derrota de la democràcia mai més no exercirà el periodisme ―tampoc en retornar de l’exili. Vides esgarrades com a periodistes, si bé per a Amat-Piniella aquest buit queda en certa manera compensat pel fet d’escriure una de les obres més importants de la literatura concentracionària en català, la novel·la K. L. Reich, basada en la seva pròpia experiència al camp de Mauthausen, on va estar reclòs més de quatre anys.

Fill de Joaquim Amat i de Concepció Piniella, estudia el batxillerat a l’Institut Local de Manresa, avui Institut Lluís de Peguera, on de seguida destaca per les seves inquietuds intel·lectuals. Jove actiu i curiós, segueix de prop la cultura renovadora dels anys vint i comprèn les capacitats de comunicació que s’hi desenvolupen. Quan es declara la República només té disset anys, però ja comença a escriure per a les publicacions locals més properes. Redacta articles i crítiques d’art i cinema per a El Pla de Bages, les revistes Ara i Assaigs i, especialment, per al diari El Dia, on participa activament amb l’objectiu de canviar el conservadorisme intel·lectual de Manresa.

A la revista Ara intenta apropar-se a revistes d’avantguarda de l’època i tracta aspectes de la cultura moderna. Hi organitza tertúlies i activitats amb el nom de La Penya d’Ara. L’any 1933 publica el seu primer llibre titulat Ombres al calidoscopi, un conjunt de retrats i semblances ―iròniques i crítiques― sobre diverses personalitats de la ciutat.

És durant els anys trenta quan desenvolupa la seva activitat periodística. Col·labora com a articulista, cronista i crític als diaris, en especial a El Dia, on signa més de dos-cents articles i n’arriba a ser el director. Aquest diari apareix el 2 de desembre del 1929 com a òrgan del republicanisme català. Es publica fins poc abans de la fi de la Guerra Civil. Els seus textos, publicats fins a l’octubre del 1936, abracen des d’articles d’opinió fins a entrevistes, passant per crítiques teatrals, cinematogràfiques, musicals i d’art. També escriu algun article per al setmanari Mirador.

Com a activista cultural en plena República, les seves iniciatives també arriben a la política: la seva necessitat de transformar d’arrel el país tindrà tanta importància com la voluntat de renovar el pensament. Amat-Piniella funda i dirigeix la secció local de les joventuts d’ERC. Entre el 1932 i el 1936 és alhora secretari de l’alcalde de Manresa i participa en els Fets d’Octubre del 1934, pels quals és empresonat a la presó Model de Barcelona.

Quan comença la Guerra Civil abandona la carrera de dret i la feina a la secretaria de l’Ajuntament de Manresa per allistar-se com a voluntari a l’Exèrcit Popular de la República. A l’Escola Popular de Guerra de Catalunya es converteix en tinent d’artilleria. Durant aquesta estada formativa inicia i consolida la relació ―per correspondència― amb una noia, Maria Llaverías Llaverías i Viladomiu, que es convertirà en la seva dona després de la guerra, un cop retornat del front, el juny del 1939.

Un mes després del seu retorn s’exilia a França, on és empresonat als camps de concentració destinats als republicans espanyols que passaven la frontera des d’inicis d’aquell any. Després d’un temps, forma part d’un batalló de treballadors forçats espanyols, la CTE 109 (Compagnie de Travailleurs Espagnols) destinada a construir a la Línia Maginot, i és apressat per l’exèrcit alemany el juny del 1940. El deporten al camp de concentració de Mauthausen, on sobreviu durant quatre anys i mig a la barbàrie nazi fins a l’alliberament del camp per les forces aliades el 5 de maig de 1945, tal com reflectirà Montserrat Roig en l’obra Els catalans als camps nazis (1977), que dedica als deportats republicans.

Després d’un temps a Andorra per a recuperar-se, on escriu la novel·la K. L. Reich per a testimoniar el que ha viscut, el 1946 torna a Catalunya. Evita Manresa perquè encara hi és molt recent el seu republicanisme, i s’estableix a Barcelona, en una mena d’exili interior al qual no es podrà adaptar mai del tot. Amb el temps, publica algunes novel·les, totes elles expressió de les seves experiències i escrites en un clima de realisme històric que traspua el desencís i el dolor en els quals se sent instal·lat. Mai més no tornarà a treballar a la premsa.

El 1962 participa en la fundació de l’Amical de Mauthausen amb altres companys deportats. No es pot despendre de la tristesa i el desànim que li produeix la vida quotidiana sota el franquisme. La voluntat de mantenir la memòria sobre els crims associats a la deportació a Mauthausen, el va convertir, segons Montserrat Roig, en l’inspirador de la seva obra sobre els camps nazis. Joaquim Amat-Piniella mor l’any 1974 a Barcelona, tres anys abans que aparegués el llibre de Montserrat Roig.

 


 

Referències a Internet

 

Articles

 

Bibliografia

 

FSD

7/1/2021


Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme 47. 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. informacio@iec.cat - Informació legal