Diccionari històric de periodistes catalansTerritoris de llengua catalana - Periodismes generalistes i especialitzats |
| Periodistes MitjansGèneres Seccions |
A B C D EFG H I J K L M N O PQ R S T U V W X Y Z
Just Manuel Casero Madrid(Just M. Casero, Juli Vert)Abrantes (Portugal), 6 de juny de 1946 - Girona, 31 de gener de 1981 Gèneres periodístics: Cròniques Articulisme Seccions: Local Política Societat/Costums
Just Manuel Casero Madrid, nascut a Portugal de pares emigrants extremenys, arribà amb quatre anys a Figueres i es formà al Seminari Conciliar de Girona, on tingué entre altres mestres el sacerdot, filòleg i teòleg Modest Prats i Domingo, que fou membre de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans. Casero s’inicià en el periodisme al setmanari Vida Parroquial i l’emissora Radio Popular de Figueres, col·laborà amb el diari barceloní Tele/eXprés i destacà, sobretot, per la seva participació en el setmanari Presència de Girona i en la fundació del Punt Diari, en aquesta mateixa ciutat, en el qual escriví una columna personal diària titulada «Quiosc». En ocasió de la suspensió administrativa de Presència, l’any 1971, Just M. Casero participà en la redacció del llibre Girona grisa i negra (1972), juntament amb Narcís-Jordi Aragó, Jaume Guillamet i Pius Pujades, així com en un número extraordinari de Serra d’Or sobre «Girona, fets i problemes» (abril 1972). Just Manuel Casero fou un dels promotors de l’Assemblea Democràtica de l’Alt Empordà i resultà ferit en un ull a causa d’una bala de goma llançada per la policia en la manifestació per l’Estatut d’Autonomia del 8 de febrer de 1976, a Barcelona. Fou un dels fundadors de Convergència Socialista de Catalunya, precedent del Partit dels Socialistes de Catalunya, en nom del qual formà part de la candidatura de la ciutat de Girona encapçalada per Joaquim Nadal, en les primeres eleccions municipals, l’abril del 1979. Fou el primer president del Consell Municipal de Sarrià de Ter i preparà la recuperació de la independència d’aquest municipi. També fou diputat ponent de Sanitat de la Diputació de Girona i qui engegà la reforma psiquiàtrica de la província. En morir sobtadament a causa d’un càncer de fetge, el gener del 1981, fou instituït per la Llibreria 22 de Girona el Premi de Novel·la Curta Just M. Casero i es recolliren en un volum els seus articles de la columna «Quiosc». L’Ajuntament de Girona erigí un monòlit en la seva memòria davant del cementiri de Pont Major, molt a prop del seu domicili, i donà el seu nom a un carrer i a la biblioteca municipal del barri. A Figueres, també es donà el seu nom a una plaça del barri de la carretera de Llers, on havia viscut la família. Lliurat amb entusiasme i dedicació a l’obra social del bisbat de Girona ―com ara el Servei de Colònies de Vacances i altres activitats socials i polítiques que hagué de fer compatibles amb l’activitat laboral―, Just Manuel Casero deixà una obra periodística de to molt personal i amb una nota social molt genuïna. Molt identificat amb la immigració hispànica en la qual nasqué i cresqué, sentí molt de prop i escriví sobre la vida del poble gitano i, molt aviat, sobre els immigrats del nord d’Àfrica, com ho demostren els reportatges «Els gitanos de Figueres» i «Han tornat els àrabs», als números 285 i 312 de Presència, el 26 de desembre de 1970 i l’1 de juny de 1974, respectivament. Casero no arribà a desplegar la vocació literària que se li reconegué amb el premi de novel·la curta que duu el seu nom, però s’han recuperat fragments de textos seus en castellà i en català en la biografia Memòria de Just, així com un recull de poemes que escriví amb el títol Una eterna claredat.
2/3/2021 |
Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme 47. 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. informacio@iec.cat - Informació legal