Artur Cuyàs Armengol

Barcelona, dia desconegut mes desconegut 1845 - Madrid, 1 de novembre de 1925

Gèneres periodístics: Articulisme  Corresponsal  Cròniques 

Seccions: Societat/Costums Local Internacional

Mitjans: La Llumanera de Nova York   Diario de Barcelona  

La gran aportació al món periodístic d’Artur Cuyàs és la creació i direcció d’un periòdic de gran personalitat i molt característic en l’àmbit de la premsa catalana: La Llumanera de Nova York, editat a la ciutat dels gratacels des de l’any 1874 fins al 1881.

El perfil acadèmic i professional d’Artur Cuyàs, juntament amb les seves particulars característiques personals, ajuden a entendre, i molt, el com i el perquè de la creació d’una publicació periòdica als Estats Units d’Amèrica (EUA). Artur Cuyàs havia nascut a Barcelona l’any 1845, es va formar com a periodista, filòleg, escriptor i compositor, però abans de concloure els seus estudis superiors a Barcelona fou cridat als EUA pel seu pare, perquè l’ajudés en els seus negocis, atès que regentava un hotel a Nova York. En terres americanes va poder exercir amb intensitat i profusió la tasca periodística, ja fos com a redactor, col·laborador, o bé com a corresponsal d’un extens elenc de premsa periòdica: el 1864, quan encara no havia complert els vint anys va col·laborar en La Crónica de Nueva York, després a El Cronista i Las Novedades i, més tard, en periòdics com la Revista Ilustrada de México, el Diario de la Marina i La Voz de Cuba, de l’Havana, i a l’Estat espanyol, fou corresponsal del Diario de Barcelona i dels madrilenys La Época i El Imparcial. Cuyàs, que tenia una certa especialització en els temes econòmics i socials, cada vegada mostrava més interès pel món de la cultura.

El jove Cuyàs sentia la profunda influència del moviment de la Renaixença que s’estenia per Catalunya. La seva formació filològica i literària feia que connectés amb les manifestacions i propostes culturals que plantejaven els homes de la Renaixença. S’anà covant en la seva ment el projecte de difondre uns postulats i una imatge de Catalunya que posés l’accent en la identitat i en les glòries d’un passat històric. Sens dubte, aquests elements eren molt propicis per a fer realitat la creació de la primera revista literària d’informació que publiqués l’emigració catalana a Amèrica; coincidien la persona indicada i el context cultural i social més adient. Amb només vint-i-nou anys, Artur Cuyàs infantava La Llumanera de Nova York, i ho feia amb una vocació i un criteri molt ben definits.

El primer número de La Llumanera de Nova York veié la llum el mes de novembre del 1874. El repte, doncs, era certament complicat: editar un periòdic en català a Nova York, amb voluntat d’incidir en un col·lectiu de potencials lectors que estaven distribuïts per terres americanes i, al mateix temps, esdevenir un mitjà de comunicació que aportés l’ideari d’una nova època, tant des del punt de vista polític com cultural.

Com a bon representant dels corrents renaixentistes, Cuyàs disposava d’una àmplia gamma d’aptituds culturals, ja fos com a autor teatral, com a compositor o com a impulsor i animador de diverses entitats, com ara la Societat Coral Catalana de Nova York.

Per la seva formació filològica i el seu interès per la cultura anglosaxona, publicà l’any 1876 el Diccionario español-inglés e inglés-español, que va tenir nombroses edicions i fou adoptat oficialment als EUA, a Cuba, Puerto Rico i les Filipines. Cal apuntar que pocs anys després, entre els anys 1883-1893, un intel·lectual cubà establert també a Nova York, Néstor Ponce de León (1837-1899), director d’alguns periòdics cubans de Nova York, va editar en dos grans volums el seu Technological Dictionary English-Spanish and Spanish-English, del qual, segons la historiografia cubana «un especialista tan calificado como Arturo Cuyás dejó de un lado las diferencias políticas para afirmar que era una publicación que honra ya a la lexicografía española».

Artur Cuyàs fou agent general per a España i les províncies d’ultramar del Gran catálogo ilustrado de industrias americanas, obra que es corresponia al seu esperit comercial, en una època en què la imatge gràfica prenia una considerable dimensió publicitària. Així mateix, publicà a Nova York un Estudio sobre la inmigración en los Estados Unidos (1881), The Cuban question in its true light (1895), Gran catálogo ilustrado de industrias americanas (1887), Spanish rule, in Cuba (1896), New constitutional laws for the island of Cuba (1897) i Desde México (1897), i a Madrid Hace falta un muchacho (1913), obra estimuladora dedicada als nois. Per al teatre, va escriure The devil’s auction (1868).

Artur Cuyàs donà suport al monarca mexicà Maximilià I, imposat per l’emperador Napoleó III de França, la qual cosa va representar que l’escriptor i periodista català fos condecorat pel Govern mexicà amb la distinció de Nostra Senyora de Guadalupe.

Artur Cuyàs, a la seva La Llumanera de Nova York, es mostrarà obertament partidari del govern colonial espanyol a Cuba. Al cap del temps, un sector de cubans residents als EUA, molts d’ells exiliats de l’illa de Cuba per la seva lluita en favor de la independència, van denunciar Cuyàs al Govern nord-americà en el context de la guerra dels anys 1895-1898 entre l’Estat espanyol i els EUA, fet que va provocar la seva fugida a terres peninsulars espanyoles, on el Govern espanyol li atorgà la condecoració d’Isabel la Catòlica. El 1913 s’establí a Madrid, on dirigí la revista El Hogar Español i promogué el moviment escolta a l’Estat espanyol, com a resultat de la gran amistat que mantenia amb Robert Baden-Powell. El 1915 fou nomenat comissari general dels Exploradores de España. Artur Cuyàs morí a Madrid l’any 1925, a l’edat de vuitanta anys, després d’haver passat els millors anys de la seva vida en terres americanes.

 

Referències a Internet

• Regina Opisso. «Arturo Cuyás, catalán de Norteamérica». Destino, 17 de maig de 1958, p. 7-10. Arxiu de Revistes Catalanes Antigues (ARCA).
• Rosa Maria Piñol. «La Llumanera de Nova York, editada en facsímil un siglo después», La Vanguardia, 11 de febrer de 1988.
• Màrius Carol. «La vocación cosmopolita». La Vanguardia, 21 de maig de 2012.
• Thomas S. Harrington. «6 curiositats sobre La Llumanera». Blog Sàpiens. Secció «Història contemporània».

 

Articles         

• «Quatre gats», La Llumanera de Nova York, novembre de 1874, p. 2. Arxiu de Revistes Catalanes Antigues (ARCA).
• «Americanos que defienden a España», La Esfera, 25 de març de 1916, p. 8-9. Hemeroteca Digital de la Biblioteca Nacional de España.
• La Llumanera de Nova York. Números complets de l’1 al 8 (novembre del 1874 - juny del 1875). Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes.

 

Bibliografia

• Costa, Lluís. La Llumanera de Nova York: Un periòdic entre Catalunya i Amèrica. Barcelona: Llibres de l’Índex, 2012.
• Costa, Lluís. «La Llumanera de Nova York (1874-1881): la veu de la burgesia catalana a favor d’una Cuba espanyola». Treballs de Comunicació [en línia], núm. 19 (setembre 2005).
• Manent, Albert (dir.). Diccionari dels catalans d’Amèrica. II. Barcelona: Generalitat de Catalunya, 1992, p. 111-112.
• Solà Dachs, Lluís. «La Llumanera de Nova York», L’Avenç, núm. 40 (juliol-agost 1981), p. 10.

 

LCF

9/3/2023