Diccionari històric de periodistes catalansTerritoris de llengua catalana - Periodismes generalistes i especialitzats |
| Periodistes MitjansGèneres Seccions |
A B C D EFG H I J K L M N O PQ R S T U V W X Y Z
Enrique Claudio Girbal Nadal(Lo Trobador de l’Onyar [a la Revista de Gerona])Girona, 16 de novembre de 1839 - Girona, 22 de gener de 1896 Gèneres periodístics: Articulisme Cròniques Seccions: Local Societat/Costums Mitjans: La Espingarda El Eco de Gerona Revista de Gerona
Va estudiar llatí i retòrica al Seminari de Girona. Fou conservador del Museu de Girona i cronista de la ciutat. Com a historiador i literat té una extensa obra: Lo Trovador del Onyar: Poesías catalanas (1862), El príncipe de Gerona (1865), Guía-cicerone de la inmortal Gerona (1866), Los judíos en Gerona (1870), Álbum monumental de Gerona (1876), Centenario de Calderón de la Barca (1880), Una obra en prosa del popular poeta doctor Francesch Vicens García, rector de Vallfogona (1882), Estudio histórico-artístico acerca de los llamados baños árabes de Gerona (1888), entre moltes altres obres. El seu perfil biogràfic fa evident el pes específic que tenia en el teixit cultural i social de Girona, i al seu voltant es generaren infinitat de projectes culturals impregnats de l’esperit renaixentista. Enrique Claudio Girbal es vinculà des de ben jove al món de la premsa: l’any 1861 fundava La Espingarda «Periódico sarcástico-crítico-jocoso de anuncios y noticias», i el 1864 El Eco de Gerona i La Crónica de Gerona. De fet, però, la implicació més intensa d’Enrique Claudio Girbal amb l’activitat cultural gironina es produí a redós de la Revista de Gerona. A pesar que la revista fou fundada l’any 1876 per Manuel Viñas i Graugés, al cap de poc temps n’assumia la direcció Girbal, el qual, amb un esperit molt més organitzatiu i amb una major capacitat de gestió que Viñas, feu funcionar amb èxit el projecte i aconseguí que, mes rere mes, la revista veiés la llum. Amb tot, Girbal no participava únicament en les tasques directives, sinó que a través de la revista deixà plasmades les seves destacades qualitats de literat i historiador. Així, i sota el pseudònim de Lo Trobador de l’Onyar, exercità una brillant activitat de creació literària, que fins i tot tingué un cert ressò a la ciutat de Barcelona, on actuà, l’any 1876, de mantenidor dels Jocs Florals de Barcelona, càrrec que havien ocupat personatges tan il·lustres com Milà i Fontanals, Víctor Balaguer, Rubió i Ors, Bofarull o mossèn Cinto Verdaguer. L’estreta relació que existia entre la Revista de Gerona i el seu director es palesa inequívocament en el fet que la revista no tingué continuïtat després de la mort de Girbal, esdevinguda el 22 de gener de 1896. Una aportació de gran importància d’Enrique Claudio Girbal al món de la recerca periodística és el seu treball «El periodismo en Gerona», publicat a la Revista de Gerona l’any 1894 en tres parts: la primera aparegué el mes d’agost (núm. VIII, p. 225-234), la segona el mes de setembre (núm. IX, p. 258-266) i l’última el mes de novembre (núm. XI, p. 321-329). En les notes que prologuen «El periodismo en Gerona», Girbal ja mostrava el seu convenciment que el treball podria representar un interessant instrument per a futures investigacions sobre la història del periodisme local, i constatava que fins aleshores no hi havia res escrit sobre el tema de la premsa gironina. Molt de passada, i gairebé entre ratlles, l’autor del treball proclama la importància del periodisme en el moviment de la Renaixença, i finalment aprofita per a retreure l’actitud de la societat i les institucions gironines: «Digamos desde luego que nuestra tarea ha de resultar deslucida para aquellos que no se hagan cargo de las condiciones con que hemos debido trabajar en una localidad, donde, hay que confesar, se ha manifestado muy poco interés por corporaciones y particulares en coleccionar y guardar lo que en otros puntos ha merecido no escasa estima». La metodologia del treball és senzilla, per bé que innovadora per l’època. L’objectiu era recollir totes les capçaleres de periòdics publicats a la ciutat de Girona, des dels seus orígens l’any 1787 fins a la data de publicació del treball, l’any 1894. En la fitxa de cada periòdic es van fer constar les dades extremes de publicació, les mides, el nombre de pàgines, la impremta, el cos de redacció i els col·laboradors i, finalment, una breu descripció del contingut. Enric Claudi Girbal esmenta amb més o menys extensió i detall noranta-vuit publicacions. «El periodismo en Gerona» és un precedent clar en la investigació de la premsa a Girona. Malgrat la seva intensa activitat pública, la personalitat de Girbal presentava alguns trets especials, que podrien indicar que es tractava d’un home amb certs problemes de sociabilitat, segons el que explica Joan Vinyas i Comas a les seves memòries, on defineix Girbal com «un xic misantrop per temperament», i amb un aspecte físic molt peculiar: «era un home baixet i eixut de carns, un xic carregat d’espatlles, amb els ulls fondos entre el front sortit i el nas extraordinàriament aguilenc, gairebé enfonsat de punta en la negror de la barba partida i sobremuntat per les imprescindibles ulleres sense les quals no recordo pas haver-lo vist un sol moment. Un barret fort, molt inclinat endavant, i un “sobretodo” prim, substitut en ell de l’antiga levita ja desusada per diari i portat a l’estiu com a peça de cos damunt la sola armilla, completaven el seu exterior».
19/2/2021 |
Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme 47. 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. informacio@iec.cat - Informació legal