Joan Guillamet i Tuèbols

Figueres (Alt Empordà), 22 d'octubre de 1922 - Barcelona, 16 d'octubre de 2014

Gèneres periodístics: Cròniques  Corresponsal 

Seccions: Local Societat/Costums

Mitjans: Canigó   El Correo Catalán   El Noticiero Universal   Avui  

Joan Guillamet i Tuèbols fou professor de llengua i literatura i desplegà una extensa activitat com a periodista i escriptor, dedicada principalment a la ciutat de Figueres, l’Empordà i la Costa Brava.

Fou professor de literatura espanyola al col·legi La Salle de Figueres, on ensenyà també llatí, i professor i catedràtic als instituts d’ensenyament mitjà Ramon Muntaner de Figueres, Ausiàs March i Emperador Carles de Barcelona i Rafael de Casanova de Sant Boi de Llobregat, així com a l’Escola del Treball de Barcelona. La seva vocació periodística el portà a col·laborar en nombrosos diaris i revistes i a publicar vuit llibres que són també el resultat d’aquesta vocació.

Amb el precedent de la ressenya d’una excursió escolar a les ruïnes d’Empúries, publicada als dotze anys en català a Vida Parroquial, després de la Guerra Civil s’inicià com a periodista en aquest setmanari i promogué una breu revista juvenil titulada Ideal. Deixeble i company de tertúlia de Manuel Brunet, va ser un dels fundadors de la revista cultural Canigó, el 1954; col·laborà amb notes ciutadanes i crítica taurina a Radio Popular de Figueres, emissora del bisbat de Girona creada el 1961, i fou corresponsal dels diaris El Correo Catalán i El Noticiero Universal i del setmanari Cataluña Exprés, la primera publicació a utilitzar la divisió comarcal en l’ordenació de les notícies. També obtingué un dels premis dels Jocs Florals de l’Empordà el 1961.

Un cop a Barcelona, amplia la seva col·laboració amb temes culturals i artístics als dos diaris esmentats, al setmanari en català Tele-estel i a altres periòdics com La Vanguardia, Tele/eXprés, Avui, Punt Diari, Serra d’Or i Revista de Girona. Sense perdre mai la vinculació amb Figueres, col·labora també amb 9País/Hora Nova, Setmanari de l’Alt Empordà i Empordà Federal.

L’obra literària de Joan Guillamet Tuèbols, sempre en català, és una reelaboració de l’extensa producció informativa duta a terme principalment en diaris en castellà, de cròniques i reportatges sobre la vida i la tradició artística i literària de l’Empordà. Entre els seus llibres destaca la trilogia empordanesa formada per Coses i gent de l’Empordà (1972, 1990), Premi Catalònia; Vent de tramuntana, gent de tramuntana (1977, 1992) i La plana, el vent, la gent (1997), així com Creadors, Barcelona enllà (1993) i Llegendes del poema Canigó de Jacint Verdaguer (per a infants) (1993).

En altres llibres com Tots hem fet l’estraperlo (1968) i Els gitanos. Aproximació a un racisme (1970), Guillamet hi recull testimonis i anècdotes de l’economia domèstica de la postguerra i de la vida del poble gitano, que va conèixer molt de prop. La llegenda de les bruixes del poble de Llers, cantada pel poeta Carles Fages de Climent en un primer llibre il·lustrat per Salvador Dalí, l’inspirà un interès pel tema, sobre el qual Guillamet dictà nombroses conferències i escriví el llibre Bruixeria a Catalunya (1976, 1983).

L’obra periodística i literària de Joan Guillamet i Tuèbols ha estat reconeguda amb el Premi Indiketa del Consell Comarcal de l’Alt Empordà, l’any 2005, i l’atorgament del títol de fill predilecte de Figueres, el 2008.

 

Referències a Internet

• Narcís Genís. «Vaig publicar el primer article periodístic a dotze anys». El Punt Avui, 13 de març de 2011.
• Xevi Planas. «Joan Guillamet, el cronista de l’Empordà». Revista de Girona, setembre-octubre de 1995.
• Jaume Fabre. «Les tres pàtries del fill predilecte de Figueres». La Vanguardia, Suplement Girona, 25 de juliol de 2008.
• Josep Playà Maset. «Homenot entramuntanat». La Vanguardia, 18 d’octubre de 2014.
• «Mor el periodista Joan Guillamet, fundador de la revista Canigó». Ara, 16 d’octubre de 2014.

 

Articles

• «Carles Fages de Climent, Castelló d’Empúries i l’Empordà», Presència, 1 de febrer de 1969.
• «Castelló de Ampurias, busca el fiel del arte», La Vanguardia Española, 6 de setembre de 1969.
• «Fires de la Santa Creu a Figueres», Avui, 30 d’abril de 1976.
• Recull d’articles, Revista de Girona.

 

Bibliografia

• Fabre, Jaume. «Joan Guillamet, entre Figueres i Barcelona». Serra d’Or, núm. 587 (2008), p. 40-41.
• Guillamet, Joan. Coses i gent de l’Empordà. Barcelona: Selecta, 1972. (Reedició Joventut, 1990)
• Guillamet, Joan. Vent de tramuntana, gent de tramuntana. Figueres: Editorial Empordanesa, 1980. (Reedició Joventut, 1992)
• Guillamet, Joan. La plana, el vent, la gent. Barcelona: Joventut, 1997.
• Padrosa Gorgot, Inés. Diccionari biogràfic de l’Alt Empordà. Girona: Diputació de Girona, 2009, p. 407-408.

 

JGL

19/2/2021