Narcís Lloveras Plaja

La Bisbal d’Empordà (Baix Empordà), 25 de gener de 1876 - Ceret (França), 24 de gener de 1947

Gèneres periodístics: Corresponsal  Cròniques 

Seccions: Societat/Costums Successos Política

Mitjans: L’Autonomista  

Narcís Lloveras Plaja fou el corresponsal a la Bisbal d’Empordà de diversos periòdics republicans, principalment del setmanari El Programa de Sant Feliu de Guíxols ―propietat de la família de Josep Irla i Bosch, futur president de la Generalitat a l’exili―, i del diari L’Autonomista ―des del 1933―, editat a Girona per l’impressor Darius Rahola i Llorens.

Lloveras, que treballà com a taper en la indústria del suro de la comarca, consta en el padró municipal del 1932 com a periodista i corresponsal també dels diaris El Diluvio de Barcelona i Ahora de Madrid. Col·laborador d’El Programa des d’abans de la Primera Guerra Mundial, treballa com a corresponsal d’El Autonomista des del 1922 fins al 1936, amb la publicació d’un total de més de vuit-centes cròniques.

Durant la dictadura de Primo de Rivera, l’alcalde de la Bisbal aconsegueix que el governador civil li imposi una multa de cinc-centes pessetes per haver denunciat els problemes d’higiene local en una crònica autoritzada per la censura. El suport rebut de l’Associació de la Premsa de Girona fa que la multa li sigui aixecada pel nou governador, que posteriorment procedeix a substituir l’alcalde de la Bisbal.

En les seves cròniques, Lloveras s’identifica amb el Partit Democràtic Republicà Federal, organitzat a la Bisbal entorn de l’Ateneu Pi i Margall, i l’any 1930 figura entre els signants del Manifest d’Intel·ligència Republicana promogut pel setmanari L’Opinió, en el procés cap a la fundació d’Esquerra Republicana de Catalunya.

Als seixanta anys, vidu i pare de dos fills casats, Lloveras s’allista com a milicià a la Columna Macià-Companys que surt cap al front d’Aragó i forma part del Comissariat de Premsa, que més endavant serà una divisió de l’Exèrcit Popular de la República. Des del front publica diverses cròniques a L’Autonomista, la darrera de les quals informa de la visita del president de la Generalitat Lluís Companys a la ciutat aragonesa d’Alcanyís.

Denunciat a la Bisbal com a element contrari al nou règim franquista, passa la frontera francesa i és internat diversos anys al camp de concentració d’Argelers. Des del 1943, any en què queda en llibertat, resideix i treballa de nou com a taper a Ceret, prop de la família Irla, on mor el dia abans de fer els setanta-un anys.

 

Referències a Internet

• Jaume Guillamet. «El retorn de l’exili de Narcís Lloveras». ElDiario.es, 10 de març de 2017.

 

Articles

• «Diari d’un milicià empordanès», L’Autonomista, 25 d’agost de 1936.
• «El camí del triomf», L’Autonomista, 21 d’octubre de 1936.
• «Les armes i llurs posseïdors, al front», L’Autonomista, 25 de març de 1937. Reproduït al diari Ara, secció «Abans d’Ara» (23.03.2017)
• «Dels rengles feixistes fugen els que poden», L’Autonomista, 29 d’abril de 1937.

 

Bibliografia

• Guillamet Lloveras, Jaume. «De la Bisbal al front d’Aragó: Narcís Lloveras Plaja, corresponsal de L’Autonomista de Girona (1922-1937)». Treballs de Comunicació [en línia], núm. 24 (juny 2008), p. 21-33.
• Guillamet, Jaume. Narcís Lloveras: Cronista republicà: De la Bisbal al front d’Aragó (1922-1937) [en línia]. 2a ed. actualitzada. Barcelona: Fundació Josep Irla, 2017.

 

JGL

19/2/2021