Diccionari històric de periodistes catalans

Territoris de llengua catalana - Periodismes generalistes i especialitzats

Presentació Crèdits Contacte


Periodistes MitjansGèneres Seccions

A B C D EFG H I J K L M N O PQ R S T U V W X Y Z



Rafael Masó a les escales de la catedral de Girona als anys trenta. Autor i data desconeguts. Font: Ajuntament de Girona, CDRI.

Rafael Masó i Valentí

(Jac & Félius)

Girona, 16 d'agost de 1880 - Girona, 13 de juliol de 1935

Gèneres periodístics: Articulisme  Gestió i direcció 

Seccions: Cultura Societat/Costums

Mitjans: Diario de Gerona   Lo Geronés  

 

Fill del propietari i fundador del Diario de Gerona, Rafael Masó i Pagès i de Paula Valentí Fuster, que formaren una família d’onze germans ―ell era el segon―, molt catòlica, conservadora i tradicional. Fins a l’any 1900, Rafael Masó va viure a Girona on va estudiar el batxillerat i va entrar a formar part de la Congregació Mariana dels Jesuïtes, una agrupació constituïda per diverses acadèmies ―de literatura, art, esport, música― que promovien activitats entre la joventut catalanista catòlica.

A inicis del segle xx es traslladà a Barcelona per estudiar a l’Escola d’Arquitectura i ingressà a la Congregació Mariana de Barcelona, on participà activament a l’Acadèmia Catalanista del bisbe Torres i Bages, i coincidí amb personatges que esdevindrien figures del futur moviment noucentista com Josep Carner o Jaume Bofill i Mates. Masó i els seus joves companys començaren a publicar a Montserrat «Butlletí de la Lliga Espiritual de Ntra. Sra. de Montserrat», una revista que pretenia, segons escriu en el primer número Ricard Permanyer: «no precisament […] formar catalanistes, això és, individus afiliats a un partit polític, sinó catalans, això és, que’ls fills de nostra terra sian gent que pensin y obrin, no de conformitat ab los sentiments y costums que una rassa diferenta de la nostra […]». En la seva etapa barcelonina, Masó entrà a formar part, també, de la redacció de la revista Catalunya, dirigida per Josep Carner, un escriptor que, com escriuen Joan Torrent i Rafael Tasis: «resulta sorprenent que quan encara no havia arribat als vint anys d’edat pogués dur el pòndol d’una empresa periodística de la importància de Catalunya».

A Barcelona romangué fins a l’any 1905, malgrat que durant la seva estada a la capital catalana mai no va deixar d’estar en estret contacte amb Girona, col·laborant en les revistes Gerunda i Vida. La ciutat de Girona, en els primers anys del segle xx, semblava que despertava d’un cert endormiscament cultural i un dels objectius de la revista Vida ―fundada per Francesc Viver― era desvetllar i impulsar projectes i activitats culturals des de l’espai ideològic constituït pels cercles conservadors i eclesiàstics de la ciutat. A través de Vida, Rafael Masó trobà un entorn ideal per a la seva futura projecció pública, ja que es relacionà amb els protagonistes de la nova Girona cultural ―que transitava pels nous moviments representats pel modernisme i, més tard, pel noucentisme―, com Carles Rahola, Miquel de Palol, Prudenci Bertana o Xavier Monsalvatge. Així mateix, el teixit periodístic gironí li oferí oportunitats de col·laborar en altres revistes com La Regeneración, d’orientació catòlica, i Armonía «Revista Literaria Ilustrada Mensual Bilingüe». L’any 1908 fundava i dirigia, juntament amb Lluís G. Pla, una revista mensual de literatura i art, Studi, de durada molt efímera.

Masó s’instal·là definitivament a Girona l’any 1906 i inicià una brillant carrera professional en el món de l’arquitectura. Signà projectes que esdevindrien emblemàtics per a la ciutat com la Farinera Teixidor (1910-1911) o la Casa de la Punxa (1918-1922). Amb tot, la inquietud cultural de Masó el portà a participar en múltiples activitats artístiques i literàries de la ciutat. El 1913 impulsava la creació d’Athenea, una associació ideològicament propera a la Lliga, que perseguia la promoció de les arts i la cultura. Escrivia i publicava poemes i participava en els Jocs Florals, fins que es convertí en una destacada figura intel·lectual del noucentisme, amb una profunda voluntat d’intervenció pública. L’any 1920 surt escollit regidor per l’Ajuntament de Girona en representació de la Lliga. L’any 1922, juntament amb Joaquim Camps i Arboix, amb l’escissió de la Lliga s’adhereixen a Acció Catalana. Durant els primers mesos de la dictadura de Primo de Rivera fou empresonat durant uns dies per haver subscrit, l’any 1922, la proposta del Centre Autonomista de Dependents del Comerç i de la Indústria (CADCI) de reconeixement de Catalunya com a nació. El 1930 torna a ocupar el càrrec de regidor a l’Ajuntament fins a la proclamació de la República.

Naturalment, el periòdic familiar, el Diario de Gerona, va acollir una notable part de la seva producció literària i periodística, però també va publicar en altres publicacions gironines molt significades ideològicament com Lo Geronés «Setmanari Porta-veu del Centre Catalanista de Gerona i sa Comarca».

La peculiar figura de Rafael Masó i el seu periodisme cultural foren descrits pels seus coetanis. Joaquim de Camps i Arboix el situa en el context cultural de la Girona de l’època: «En la primera fila d’aquests estols benemèrits hi havia un arquitecte en la flor de la vida, doblat de poeta, de passa viva i freturós d’acció, de llarga cabellera negra i poblada barba, habilitat de vegades de jaqué per cada dia, de vegades vestit amb pana de vellut, amb xalina per corbata, a la mà un llibre o un pom de flors boscanes»; mentre que Carles Rahola en comenta la producció intel·lectual: «conreà la poesia, glossà les delícies de la llar, l’encís dels bells oficis, les nostres tradicions i els nostres monuments, essent premiat en els Jocs Florals. També va dedicar-se a l’assaig breu i a la crítica emotiva, sobretot en matèries d’art». Prudenci Bertrana es referia a Masó com un integrant d’aquells joves que: «no tiraven per frares ni capellans, però que podien parlar amb tota naturalitat d’actes de devoció de tota mena. La seva obra, tant en literatura com en arquitectura, està més a prop de la norma noucentista que de la rebel·lió i la iconoclàstia del jovent modernista».

L’estiu de 1935 Rafael Masó morí víctima d’una infecció intestinal. Amb la seva muller, Esperança Bru, havia tingut una extensa descendència: set fills.

 


 

Referències a Internet

 

Articles

 

Bibliografia

  • Barjau, Santi. «Treballem per l’art»: La impremta Masó de Girona (1889-1992). Catàleg de l’exposició. Girona: Fundació Rafael Masó, 2019.
  • Costa, Lluís. Història de la premsa a la ciutat de Girona (1787-1939). Girona: Institut d’Estudis Gironins, 1987.
  • Fulcarà, M. Dolors. Girona i el modernisme: Contribució a la història dels ambients político-culturals del començament de segle. Girona: Institut d’Estudis Gironins, 1976, p. 107-111.
  • Oller, Dolors. La poesia de Rafael Masó. Girona: Col·legi Universitari de Girona, 1980.
  • Pla Cargol, Joaquim. Biografías de gerundenses (Gerona y sus comarcas). Girona: Dalmau Carles Pla, 1948, p. 66-67.
  • Prats, David. Rafael Masó: Antologia poètica. Girona: Biblioteca Fundació Valvi, 2006.
  • Tarrús, Joan. Rafael Masó: Recopilació i selecció a càrrec de Joan Tarrús Galter. Barcelona: Publicacions del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya i Balears, 1971.
  • Vinyes i Comas, Joan. Memòries d’un gironí. Girona: Impremta Masó, 1932. Reedició a cura de Lluís Costa amb l’estudi: Una visió de la premsa de Girona (estudi introductori). Girona: Col·legi de Periodistes de Catalunya, 2002.

 

LCF

19/2/2021


Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme 47. 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. informacio@iec.cat - Informació legal