Diccionari històric de periodistes catalans

Territoris de llengua catalana - Periodismes generalistes i especialitzats

Presentació Crèdits Contacte


Periodistes MitjansGèneres Seccions

A B C D EFG H I J K L M N O PQ R S T U V W X Y Z



Regina Opisso a la revista Mundo Gráfico (1928). Autor desconegut. Font: Biblioteca Nacional de España.

Regina Opisso Sala

(Lisete, Opisso de Llorens, Regina de Llorens, Rosa de Nancy, Rosa González, Teresa Guzmán i Diana Roldán)

Tarragona, 21 de gener de 1879 - Barcelona, 7 de març de 1965

Gèneres periodístics: Articulisme  Cròniques  Crítica 

Seccions: Cultura Local Societat/Costums

Mitjans: El Diluvio   Las Noticias   Mundo Gráfico  

 

 

Periodista i escriptora, Regina Opisso pertany al grup de dones que col·labora a la premsa en els primers anys del segle xx, si bé les seves inquietuds literàries s’adrecen més aviat a la poesia, la novel·la i el conte. Tot i això, la seva feina periodística resulta especialment interessant perquè no es concentra en assumptes femenins, sinó que fa crítica literària i comenta l’actualitat que li interessa, sense defugir la política o altres assumptes que no eren considerats en aquells moments femenins, un punt de vista que s’obrirà camí entre les primeres dones periodistes més tard, a partir dels anys trenta i al qual s’avança clarament.

Regina Opisso neix en una família il·lustrada en el si de la qual sovintegen els artistes, pintors i dibuixants, i en especial els periodistes. De fet, podem parlar d’una nissaga dedicada a la premsa. L’avi patern, Josep Opisso i Roig, va ser periodista i director del Diario de Tarragona. El pare, Alfred Opisso i Vinyals, periodista, crític d’art i historiador, codirigeix La Vanguardia en el període anterior (1906-1916) a la direcció única de Miquel dels Sants Oliver; el germà, Ricard Opisso, és un dels dibuixants més importants de la premsa a Barcelona abans de la Guerra Civil.

Regina Opisso publica el seu primer llibre el 1907 quan ja té vint-i-vuit anys. També en aquest moment comença la seva producció a la premsa amb col·laboracions a Las Noticias i, en especial, a El Diluvio, on desenvoluparà la part més important de les seves col·laboracions, una sèrie de gairebé dos-cents articles publicats entre el 1922 i el 1929. Tot i participar de tant en tant en la secció del diari considerada femenina, anomenada «La mujer y el hogar», sota la direcció de Leonor Martínez de Cervera, Regina Opisso s’encarrega de la secció «Vida literaria», on escriu contribucions i comentaris que arriben a ser setmanals i que inclouen una mena de costumisme no aliè ni a la política ni a altres assumptes cívics i ciutadans. Es tracta de la feina més transcendent que va tenir a la premsa, atesa la tirada i la gran popularitat del diari.

Regina Opisso també manté un activisme públic notori per mitjà de les conferències, una pràctica molt destacada en aquells moments perquè era una forma d’activisme que dedica a la defensa de les capacitats de les dones i del seu paper a la societat, si bé sempre des d’un punt de vista tradicional.

Al llarg dels anys trenta el seu treball com a articulista va minvant perquè es concentra en la narrativa de ficció. Escriu una vintena de novel·les, algunes a la col·lecció editada per Frederica Montseny, «La Novel·la Ideal», que té intencions didàctiques i alliberadores per a les dones. En aquesta època, Opisso també tramet algunes «notes barcelonines» a la revista Mundo Gráfico, de Madrid, i l’any 1931 publica en català a la revista Evolució un seguit de comentaris d’actualitat sociològica sobre el paper de les dones. Els catorze treballs que hi publica inclouen una entrevista a Margarita Nelken quan és elegida diputada. En aquests anys també signa articles literaris a Revista Ford, una revista publicitària d’alt nivell que promou els vehicles de la marca nord-americana.

Amb tot, els anys trenta suposen un progressiu abandonament de la feina periodística de Regina Opisso, que passa a ser cada vegada més esporàdica perquè es concentra progressivament en les novel·les i en alguna traducció. Mor a Barcelona el 1965 a l’edat de vuitanta-sis anys.

 


 

Referències a Internet

 

Articles

 

Bibliografia

  • Altés, Elvira. Les periodistes en el temps de la República. Barcelona: Col·legi de Periodistes: Diputació de Barcelona, 2007, p. 57-60.

 

FSD

19/2/2021


Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme 47. 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. informacio@iec.cat - Informació legal