Diccionari històric de periodistes catalansTerritoris de llengua catalana - Periodismes generalistes i especialitzats |
| Periodistes MitjansGèneres Seccions |
A B C D EFG H I J K L M N O PQ R S T U V W X Y Z
Miquel de Palol i Felip(Epicur, Narcís)Girona, dia desconegut mes desconegut 1885 - Girona, 13 d'agost de 1965 Gèneres periodístics: Articulisme Crítica Seccions: Cultura Opinió Local Mitjans: L’Autonomista Ciudadanía Catalanitat L’Esquella de la Torratxa
En les seves memòries (Girona i jo), Miquel de Palol ens ofereix una visió d’infantesa, ambientada a final del segle xix, que és enormement útil per a submergir-nos en l’arcaic i rudimentari procés de creació i distribució d’un dels principals periòdics gironins, el Diario de Gerona, que disposava de la seva pròpia impremta: «L’avi, per ajudar una mica, fort i valent com era als seus anys, va trobar treball a la impremta Masó del carrer de les Ballesteries, per fer rodar la màquina d’imprimir i repartir el Diario de Gerona que aquell bon senyor editava. A mi em calgué ajudar-lo. De bella nit, quan encara no clarejava, si l’avi no havia enllestit i no m’havia vingut a buscar, jo anava a trobar-lo a la impremta. M’asseia on podia, entre la munió de taules, paper i màquines de la sala; mig condormit, mig intoxicat per la fortor de tinta d’impremta, veia com l’avi, doblegat vora la màquina, feia rodar aquella mola de ferro tan complicada, mentre, en el taulell d’un dels extrems, el fadrí major anava apilant els fulls de paper blanc, i les dues plegadores de fusta de l’altre cantó apilaven, llestos i plegats, els exemplars, que anava recollint l’aprenent sense a penes donar-hi abast. Quan la tirada era acabada, l’avi els recollia i em donava els diaris que em pertocaven. Jo, una mica avergonyit de la tasca que se m’encomanava, els amagava sota l’abric que duia a les espatlles i començàvem a seguir la ciutat, ell deixant els diaris en els baixos dels magatzems i botigues, jo enfilant-me pels pisos per deixar-los sota la porta». El pare de Miquel de Palol, Pere, havia estat un dels prohoms de la Renaixença gironina, actiu membre de les tertúlies i de les activitats culturals d’una Girona encara enclaustrada en les seves muralles, autor de poemes romàntics i patriòtics, va influir en l’interès literari d’un inquiet Miquel, que estudià el batxillerat a Girona, amb la intenció de fer la carrera de dret a Barcelona, projecte que es frustrà per un conjunt de circumstàncies i que l’obligà a tornar, de bona hora, a Girona, que al tombant del nou segle xx era una ciutat arcaica, gairebé medieval. Com explica el mateix Miquel de Palol: «la manera de ser de la seva gent, el seu treballar agremiat, els seus costums, la seva manera de pensar i sentir, era ben igual a la dels ciutadans del segle xvii. Les cases i els carrers, els mateixos. Si alguna casa nova s’havia iniciat, era cap al barri del Mercadal, que ja no era ben bé la ciutat, sinó les seves hortes. Era un conjunt de pedra i d’humitat, de convents i d’esglésies. La seva religiositat, però, no era ni fanatisme ni hipocresia; era fe i creença de segles». És a dir, pretendre, en aquell temps, que la premsa esdevingués una indústria al servei d’un capitalisme gairebé inexistent, era inútil. Malgrat les reduïdes distàncies en quilòmetres, Europa encara quedava molt lluny. Ara bé, l’inici de l’enderrocament de les muralles que encerclaven la ciutat, l’any 1901, simbolitzà ―i afavorí― un cert canvi en les formes de vida i del pensament de la població, que, junt amb la lenta però progressiva industrialització, va potenciar entre la ciutadania una actitud més oberta i moderna. Els nous aires es reflectiren en el camp de la premsa amb un veritable augment de revistes de caràcter cultural, que participaven de la introducció dels corrents modernistes, un moviment entès no únicament com un corrent artístic, sinó també com una plataforma de relació cultural, vinculada amb una redefinició del catalanisme, i que té el seu precedent a la premsa gironina en la revista Gerunda (1901), que es definia com una revista quinzenal de ciències, art i literatura. De fet, es tractà d’una experiència efímera ―únicament en van sortir vuit números―, però molt significativa, amb una portada de gust inequívocament modernista. Miquel de Palol, que ja havia participat en alguna experiència periodística a redós de publicacions d’orientació catalanista com Lo Geronés i el Diario de Gerona, es convertí en un actiu protagonista del desvetllament cultural i participà en la majoria de la premsa cultural de l’època. A partir de l’any 1902 ja es pot parlar plenament de modernisme a Girona amb l’aparició de Vida i L’Enderroch, ambdues publicacions, però, oposades per la seva concepció política. Vida, vinculada a cercles conservadors i eclesiàstics de la ciutat de Girona, disposava d’alguna col·laboració puntual de Palol. Pocs dies després de l’aparició de Vida veié la llum L’Enderroch. Era una revista amb uns objectius culturals similars a l’anterior ―revitalitzar l’ensopiment cultural gironí―, però amb uns plantejaments ideològics molt diferents. L’Enderroch representava l’esperit del republicanisme federal, inspirat per Pi i Margall. Els seus impulsors eren personatges que ben aviat se significarien com els autèntics artífexs de la cultura gironina i, juntament amb Miquel de Palol, ―que s’hi sentia molt més a gust que a Vida― hi trobem noms il·lustres com els de Xavier Monsalvatge, Prudenci Bertrana i Carles Rahola, entre d’altres. Com molt bé definí Joan Vinyas i Comas a les seves memòries, Vida i L’Enderroch representaven la dreta ―la Lliga― i l’esquerra ―la Unió Republicana― de Girona. Naturalment, aquest floriment d’un renovat concepte cultural i dels gustos artístics s’acompanyà de noves manifestacions, entre les quals destacà, sens dubte, l’organització dels Jocs Florals, que substituïren els vuitcentistes certàmens de l’Asociación Literaria. S’implantà de forma gairebé exclusiva la utilització de la llengua catalana. Les revistes culturals anaren apareixent de manera periòdica en aquells anys, i oferien instruments als joves lletraferits per a plasmar les seves aptituds literàries. Per bé que no totes les publicacions eren de caràcter modernista, la majoria participaven de la seva influència, i en gairebé totes elles col·laborava, en més o menys mesura, Miquel de Palol: el Suplemento Literario de El Autonomista (1902), Armonía (1905), la revista musical Scherzando (1906) o Lectura (1910). L’any 1910 Palol funda i dirigeix el setmanari nacionalista republicà Catalanitat, tot i l’ambigüitat de les afirmacions expressades en les seves memòries: «Com que pensàvem fer una publicació de combat, i a fi d’evitar diàlegs amb les autoritats competents, vàrem recórrer a un conegut i popular enllustrador, a qui dèiem el “Dimoni”, perquè es presentés com a director responsable, l’“home de palla” que tenien també totes les altres publicacions locals». Miquel de Palol signava habitualment els seus articles amb el pseudònim Epicur. Palol morí a la seva estimada ciutat de Girona l’estiu del 1965.
19/2/2021 |
Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme 47. 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. informacio@iec.cat - Informació legal