Frederic Ballell Maymí

Guayama (Puerto Rico), 16 de juny de 1864 - Barcelona, dia desconegut mes desconegut 1951

Gèneres periodístics: Fotoperiodisme  Agències  Gestió i direcció 

Seccions: Societat/Costums Local Cultura Política

Mitjans: La Campana de Gràcia   Feminal   Abc   La Esfera  

Membre de la primera generació de fotògrafs a la premsa, publica durant el primer quart de segle a Barcelona imatges a revistes tan importants com L’Esquella de la Torratxa, La Campana de Gràcia, La Ilustració Catalana o Feminal, totes elles propietat de l’editor López. En aquest període, entre el 1903 i el 1917, també publica fotografies a diverses revistes editades a Madrid, com Blanco y Negro i La Esfera. Normalment fa retrats d’esdeveniments ciutadans. Destaquen especialment les fotografies que va fer d’instants de la vida quotidiana a la Rambla de Barcelona, un primer testimoni gràfic que crida l’atenció per l’autenticitat i l’interès humà que desprenen les imatges.

Ballell respon a la imatge d’home de formació tècnica que s’interessa per una nova i revolucionària tecnologia a la qual ajuda a néixer en convertir-se’n en usuari. Encuriosit i alhora partícip de les possibilitats immenses de la nova indústria que envolta la captació d’imatges, hi inverteix i funda en dues ocasions un estudi propi, fa proves amb els productes químics destinats a fer revelats i participa, per tant, en la formació inicial de la fotografia, en concret portant a la mà, no només com a retratista, una màquina de plaques que va tenir la intuïció de treure de l’estudi i portar al carrer.

Aquest fill d’indians nascut a Puerto Rico arriba a Catalunya de nen en un cert moment que no s’ha pogut determinar. En aquesta estada, tanmateix, mor la seva mare, Emília Maymí, a Blanes, l’octubre de 1871, quan el fill té set anys. Tampoc no se sap si en Frederic torna amb el seu pare a Puerto Rico o potser roman la resta de la infància a Barcelona, on estudiarà anys després enginyeria industrial. De seguida queda captivat per les tècniques de captació de la imatge. Quan es llicencia, el 1885, Ballell ja ha fet diverses proves amb diferents càmeres mogut per la seva curiositat. Retrata la plaça de Catalunya i fa fotografies d’alguns fets destacats, com la primera romeria que puja el 1887 al temple del Tibidabo.

Quan l’any següent es casa amb Maria dels Àngels Cuyàs Aguiló, el matrimoni s’instal·la al Maresme. El 1891 obté un premi en una exposició de la Sociedad Fotográfica Española. Tot i això, uns mesos després viatja amb la seva esposa a Puerto Rico, potser per les possibilitats econòmiques que intueix. Hi instal·la un estudi, de nou com a retratista, i un laboratori fotogràfic, decidit a introduir les tècniques més avançades del moment. Com a fotògraf, però, no es limita a la feina d’interiors, més segures i rendibles, sinó que capta l’activitat de l’entorn, des dels efectes d’un huracà fins als mercats de carrer i la presència dels soldats nord-americans a Puerto Rico en el moment de l’annexió als Estats Units (1895-1897). Per tant, Ballell té al cap la importància de la fotografia d’exteriors, en especial la que recull l’activitat urbana, un camí que el porta directament a participar com a pioner en el primer fotoperiodisme.

Tot i això, l’aventura americana no li acaba de sortir bé. El 1897 el matrimoni torna a Catalunya i Ballell aprofita l’experiència per a participar en un fenomen de gran èxit social: la projecció d’imatges en moviment en teatres i barraques, una mena de cinema primitiu que arrossega multituds i en què arriba a tenir una gran implicació i importància per mostrar els prodigis que permet la reproducció de la imatge en moviment. Encara troba una segona línia de negoci lligada a la incipient tecnologia de la imatge en produir i vendre imatges de la ciutat: Barcelona a la vista. A més, a partir del 1903 comença a col·laborar amb la premsa. En concret, amb l’Editorial López i amb Francesc Matheu, director del setmanari La Ilustració Catalana. També ven fotografies a L’Esquella de la Torratxa, La Campana de Gràcia o Feminal.

S’arrela a Barcelona. Hi munta un estudi al carrer d’Urgell, 68. En aquest primer període, els anys decisius, col·labora amb el Servei Meteorològic de Catalunya i la seva mirada evoluciona de la fotografia estàtica provinent de la concepció del retrat i la pintura a la recerca dels fets, una nova manera d’apropar-se a la realitat que exigeix sensibilitat per a capturar un instant. Dintre d’aquest desplaçament del seu treball, coincideix amb fotoperiodistes més joves que ell, també pioners del fotoperiodisme, com Josep Brangulí, Joan Sagarra o Pablo Luis Torrents.

Ballell frega els quaranta-cinc anys quan realitza una de les sèries de fotografies més conegudes i importants, les desenvolupades a la Rambla de Barcelona entre el 1907 i el 1908. A la recerca de capturar l’ambient d’una via cada cop més important, fotografia instants quotidians de personatges anònims, gens noticiables, que signifiquen una renovació profunda de la mirada fotogràfica de l’època. Reuneix un centenar d’imatges més modernes que pioneres, imatges que expressen una sensibilitat que no correspondria a un enginyer nascut als anys seixanta del segle xix. Mostren la vida de les minyones, els soldats de permís i la gent del carrer, entre la font de Canaletes i el mercat de la Boqueria, com si Ballell hagués endevinat que allà es trobaria aviat un dels centres d’una ciutat que s’estenia Eixample amunt cap a les viles properes: Gràcia, Sant Martí de Provençals o Sants. Les fotografies es van realitzar en plaques de vidre, de les quals es podien extreure còpies positives en paper i que encara es conserven.

L’interès per la fotografia adreçada als incipients setmanaris gràfics el porta a formar part dels fundadors de l’Associació de la Premsa Diària, el 1909. S’hi estaria quasi tota la vida. A partir de l’any 1924 la seva feina diària disminueix. Trasllada l’estudi a la part alta de la ciutat, Muntaner, 516, i després encara una mica més enllà, al barri d’Horta. Les complicacions polítiques i socials de la dictadura de Primo de Rivera i l’arribada de la República l’any 1931 l’agafen una mica gran. De fet, no es tenen gaires notícies de la seva feina fotogràfica en aquesta època, en què és conegut per fundar i presidir la Federación Ibérica de Sociedades Protectoras de Animales y Plantas, que presideix des de l’any 1928. Amb seixanta-quatre anys, decau la seva activitat fotogràfica, però no el seu interès. El 1930 trasllada el negoci al barri de Sant Gervasi.

Ja molt gran, el 1944, Frederic Ballell s’atansa a l’Ajuntament per assegurar el llegat de la seva tasca fotogràfica, que queda dipositada a l’Arxiu Històric l’any 1945. Serà condicionada i exposada al Palau de la Virreina l’any 2000, quan, en certa manera, la seva obra reneix amb l’exposició d’una part de la seva producció a l’Arxiu Històric de la Ciutat. La mostra permet comprovar el canvi de perspectiva des dels inicis, sota la influència del retrat i la fotografia estàtica, a un progressiu enriquiment de la mirada. L’any 2010 arriba el torn del conjunt singular «Frederic Ballell. La Rambla 1907-1908», segurament les fotos que més impacte generen encara avui. Moriria el 1951 a l’edat de vuitanta-set anys.

 

Referències a Internet

• Rafael Torrella. Frederic Ballell i la Rambla. Arxiu Fotogràfic de Barcelona.
• Frederic Ballell. Repòrters Gràfics.
• «La Virreina rambleja». La Vanguardia, 1 d’abril de 2010, p. 16.

 

Fotografies

• «Sortida a la vela del port», La Ilustració Catalana, 27 d’agost de 1905, p. 537.
• «Les barcelonines cassant la guineu al Plà del Llobregat», Feminal, 29 de març de 1908, portada.
• «La telegrafía alada», La Esfera, 12 de desembre de 1914, p. 29 (L’hipervincle enllaça a tot l’exemplar, de 35 pàgines.)
• «Lo carnaval a Barcelona», Feminal, 25 de febrer de 1917, p. 137.
• Fotografies de Frederic Ballell. Arxiu Fotogràfic de Barcelona (193 referències en línia).

 

Bibliografia

• Cadena, Josep Maria et al. Frederic Ballell: Fotoperiodista. Barcelona: Institut de Cultura de Barcelona: Arxiu Fotogràfic de l’Arxiu Històric de la Ciutat: Renart, 2000. (Catàleg de les exposicions «Frederic Ballell, fotoperiodista a l’inici del segle xx (1903-1920)» i «Desastre»).
• Torrella, Rafel. Frederic Ballell, fotoperiodista. Barcelona: Arxiu Fotogràfic de Barcelona, 2000.
• Torrella, Rafel; Delclòs, Marta. Frederic Ballell: La Rambla (1907-1908). Barcelona: Ajuntament de Barcelona, 2010. (Catàleg de l’exposició)
• Torrella, Rafel. «Frederic Ballell i Maymí». A: González, Pablo; Antebi, Andrés; Ferré, Teresa; Adam, Roger. Reporters gràfics: Barcelona 1900-1939. Vol. 2. Barcelona: Arxiu Nacional de Catalunya, 2015, p. 128-129.

 

FSD

9/3/2023