Francina Boris i Codina

Girona, 29 de gener de 1915 - Girona, 7 de novembre de 2013

Gèneres periodístics: Presentador/a  Ràdio   Entrevistes 

Seccions: Cultura Local Societat/Costums

Mitjans: Ràdio Associació de Catalunya   Ràdio Girona  

Locutora i conductora radiofònica, Francina Boris és una de les veus històriques de la ràdio a Catalunya, on destaca per la difusió de la cultura catalana des dels anys quaranta del segle passat. Debuta a Ràdio Girona (EAJ-38), emissora que s’inaugura amb la seva veu el desembre del 1933. Pionera de la informació institucional de la Generalitat a la Ràdio Associació de Catalunya des del 1934, cobreix fins i tot la Guerra Civil des de l’emissora a Barcelona. Depurada per les autoritats franquistes, el 1942 pot endegar a Radio Gerona el que es considera el primer programa radiofònic en català del franquisme, Nostra dansa, dedicat a la sardana. La resta de la seva carrera professional es desenvolupa a la mateixa emissora, on treballa com a conductora de diversos programes culturals, fins i tot després de la jubilació, que conformen una trajectòria de quasi vuitanta anys a la ràdio en català. Dona de caràcter, esdevé amb el temps una personalitat de gran ascendència a Girona.

S’incorpora a la professió gràcies a un concurs creat per la mateixa emissora, en un cas excepcional de captació i formació de joves amb talent inèdit en aquells moments al periodisme català, quan la ràdio s’abastia normalment de persones provinents del teatre. Paquita Boris participa en unes proves de selecció realitzades per una delegació de la ràdio provinent de Barcelona, que la selecciona en una visita al col·legi on estudiava, les Dominiques. Per a guanyar el concurs, resulta determinant la formació rebuda a casa, d’una família benestant on sempre es va tenir cura de la seva educació, que inclou des de la música fins al català. Va ser enviada a Barcelona per a conèixer el funcionament del mitjà durant quinze dies a l’emissora mare, i en tornar s’incorpora el 1933 a l’emissora de Girona, encara en proves tècniques, com a locutora, on inaugura les emissions el 10 de desembre. Treballa un any llarg amb Jacint Carreras com a company de micròfon.

A finals del 1934 salta a l’emissora de Barcelona, un canvi que crida l’atenció de la seva audiència. Té dinou anys i, en arribar-hi, se li recomana que deixi enrere el sobrenom. Francina Boris participa com a locutora de textos informatius a la ràdio que esdevindrà oficial de la Generalitat, precisament en el moment que la ràdio es converteix en un mitjà de comunicació de masses, als anys trenta. La seva feina continua fins a la Guerra Civil, on es fa famosa per la locució d’alguns textos encoratjadors i publicitaris que criden a la resistència de la població pocs dies abans de l’entrada de les tropes rebels a Barcelona. Calia lluitar amb qualsevol mitjà possible: forquilles o pedres, prova del paper propagandístic que assoleix la ràdio en temps de guerra.

Un cop arriben les forces rebels, Francina treballa primer apartada de la informació a Ràdio Barcelona, com a secretària de direcció. El 1942 torna a Girona, on s’instal·la i endega un programa en català, Nostra dansa, ara a Radio Gerona, que anys més tard forma part de la Cadena SER. Emès els diumenges, es tracta del primer programa radiofònic de la postguerra en català, un espai que concep i presenta al llarg de seixanta anys. El 1947 es casa amb Miquel Vidal i Arquer, amb qui tindrà un fill.

A causa del control absolut que el règim franquista exerceix sobre la comunicació, no hauria aconseguit els permisos per al programa si no fos una persona ben considerada, afecta al règim, segons l’expressió de l’època. De fet, assolirà també el registre oficial com a periodista el 1966 i fins i tot obtindrà un premi el 1974, la Medalla d’Argent al Mèrit al Treball. Aquestes tres fites mostren que no era percebuda com un perill, en bona part pel seu origen social i els seus valedors a la ciutat, on cada cop esdevé més visible i important.

Durant aquests anys la seva feina com a conductora i editora de programes culturals la converteix plenament en periodista. Poc amatent als guions i les escaletes, treballa més aviat amb una selecció de músiques, idees i continguts propis que aporta a la redacció, de manera que els programes porten el seu segell particular. En va presentar dues desenes al llarg de la seva carrera. A les acaballes del franquisme presenta D’ací i d’allà, d’un clar país, el 1968, amb Enric Frigola, un programa en què participen figures rellevants de la cultura catalana com Maria Aurèlia Capmany, Raimon o Lluís Llach. També condueix Girona, nova via, Dreceres de la nostra llengua o Què en sabem, de Catalunya?

Definida com una dona tenaç i lluitadora, no abandona la ràdio a la vellesa. Estén la seva feina més enllà de la jubilació, que li corresponia al voltant del final de la dictadura, i segueix davant del micròfon fins al canvi de segle. No li van faltar premis i reconeixements. Entre d’altres, el 1994 el Premi Nacional de Cultura Popular de la Generalitat de Catalunya; el 2001 el Premi Rosa del Desert de l’Associació de Dones Periodistes de Catalunya; el 2007 la menció d’honor dels Premis Nacionals de Radiodifusió, Televisió, Internet i Telecomunicació, i el 2008 rep la Creu de Sant Jordi.

Ella mateixa va deixar una prova de la seva manera d’entendre la ràdio, quasi romàntica: «La ràdio té un poder fascinant per als que l’escolten i per als que hi treballen. Si passo balanç, recordo la pluja d’idees, la creativitat i l’entusiasme que ens encomanàvem els uns als altres. Cada programa que elaboràvem era un nou salt endavant». L’any 2016 Òmnium Gironès posa el nom de Francina Boris a la seva sala d’actes. La tria es va fer a través d’una votació pública. El nom de la sala es va estrenar el dia 10 de novembre de 2016.

 

Referències a Internet

• «Mor als 98 anys Francina Boris, la primera veu de Ràdio Girona». Ara, 7 de novembre de 2013.
• Ramon Iglesias. «Francina Boris, una vida en OM». Revista de Girona, núm. 283 (març-abril 2014), p. 38-40.
• Fons personal. Arxiu de l’Ajuntament de Girona.
• Entrevista a Francina Boris. Dones a les ones. RTVE, 1h 74 min. (Banc de veus de les radiofonistes a Catalunya.)
• «Òmnium ret homenatge a Francina Boris». El Punt Avui, 9 de novembre de 2016.

 

Articles

• «Miguel Gil, el radiofonista», Revista de Girona, 4 de febrer de 1960. Reproduït a la secció «Abans d’ara», Ara, 3 de febrer de 2015.
• Nostra dansa, Ràdio Girona, 1996. Dones a les ones. RTVE, 4 min. (Banc de veus de les radiofonistes a Catalunya.)

 

Bibliografia

• Espinosa i Mirabet, Sílvia. Les locutores de ràdio a Catalunya (1924-1939). Tesi doctoral. Universitat Autònoma de Barcelona, 2008, p. 377-381.

 

FSD

9/3/2023