María Pilar Comín Ros

Saragossa, dia desconegut mes desconegut 1921 - Barcelona, 11 de juny de 2004

Gèneres periodístics: Cròniques  Crítica 

Seccions: Societat/Costums

Mitjans: La Vanguardia  

Periodista especialitzada en moda femenina, debuta a la premsa de Barcelona als anys cinquanta del segle passat. Formada a mig camí entre Saragossa, la ciutat on neix, i la capital catalana, on s’instal·la la família el 1943, la seva carrera professional expressa amb claredat les limitacions i els problemes que les dones troben per accedir a les redaccions informatives sota la dictadura, tot i els nombrosos problemes que té el rígid sistema comunicatiu franquista per a abastir la premsa i la ràdio de professionals fins als anys seixanta.

A Pilar Comín el periodisme, en certa manera, li ve de família. El seu avi va ser catedràtic de dret i havia fundat l’any 1901 el diari El Noticiero a Saragossa, un periòdic d’inspiració catòlica. Pilar Comín pertany a una família especialment devota. Segona filla d’un cap del tradicionalisme carlí, Jesús Comín Sagües, la mort d’aquest el 1939 precipita l’anada de la família a Barcelona, on s’instal·la el 1943. Per això Pilar Comín estudia dos cursos de filosofia i lletres a Saragossa i la resta a la Universitat de Barcelona. El germà gran, Javier Comín Ros, marquès de Comín, treballa com a periodista a La Vanguardia Española i propiciarà que la germana s’incorpori a la premsa el 1955 com a col·laboradora d’El Noticiero Universal i El Correo Catalán, i des del 1960 al mateix diari on el germà gran treballa al llarg de quaranta anys dedicat a feines de compaginació, a l’edició de les portades de rotogravat i també a la secció de cultura.

Pilar Comín accedeix a la redacció de La Vanguardia Española amb trenta-nou anys. Les tasques que se li assignen són de caràcter clarament femenines: les cròniques de la secció «Moda y estilo». Amb el temps en tindrà una de pròpia, «Retablo femenino», sempre en consonància amb els principis ideològics del franquisme, que considerava que el lloc de la dona era la llar i la seva feina, tenir cura de la família.

Anys després, la tasca de Comín al diari s’especialitza en moda, assisteix a desfilades i presenta les novetats del món de l’alta costura amb pinzellades i comentaris sobre les figures considerades grans artistes del disseny, de forma que la secció, com passava amb la resta de la premsa per a dones, mira de compartir el glamur i l’ostentació de les passarel·les per a afegir-hi interès.

Amb l’arribada de la televisió, Comín cerca nous horitzons. De fet, la implementació dels estudis i de la xarxa de RTVE transforma en certa manera la professió i capta redactors de diferents àmbits perquè assumeixin noves tasques, ja sigui amb l’elaboració de guions o, fins i tot, amb la locució davant les càmeres. Pilar Comín participa com a guionista als estudis de Miramar de Barcelona en el programa Estilo el 1962 i també a la secció de moda de Revista para la Mujer (1963-1967), programes que avui qualificaríem de magazins.

Plenament consolidada en el seu paper d’especialista a la secció de moda i dona, participa en jurats de concursos de moda i bellesa, fins i tot a la Transició. El 1975 escriu un llibre d’orientació sobre la bellesa femenina i el 1982 participa amb molta intensitat en la informació del diari sobre la visita de Joan Pau II a Espanya. Es jubila el 1985, quan compleix trenta anys al periodisme. El 1997 se li ofereix un homenatge de part de la professió.

 

Referències a Internet

• «Homenaje de la moda a María Pilar Comín». La Vanguardia, 25 de novembre de 1997.
• «María Pilar Comín Ros». Mujeres e igualdad. Ajuntament de Saragossa.

 

Articles

• «La mujer en la playa», La Vanguardia Española, 10 de juny de 1960, p. 47.
• «¿Se va Chanel?», La Vanguardia Española, 11 de juny de 1961, p. 6.
• «Viste como quieras», La Vanguardia Española, 15 de juny de 1970, p. 45.
• «Balenciaga ha muerto en España», La Vanguardia Española, 25 de març de 1972, p. 7.

 

FSD

24/4/2022