Pompeu Fabra i Poch

Gràcia (Barcelona), 20 de febrer de 1868 - Prada de Conflent (França), 25 de desembre de 1948

Gèneres periodístics: Articulisme  Crítica 

Seccions: Opinió Cultura Societat/Costums

Mitjans: L’Avenç   El Poble Català   La Publicidad   La Publicitat   La Humanitat (França)  

Pompeu Fabra i Poch —enginyer industrial de formació, catedràtic de química, filòleg vocacional autodidacte i reformador de la llengua catalana— té una relació molt intensa amb el periodisme, des de la seva incorporació a L’Avens, l’any 1888. És una revista nascuda modestament com a publicació velografiada, el mateix any 1881 que desapareix el Diari Català del republicà federal Valentí Almirall, inspirador dels seus joves fundadors Jaume Massó i Torrents i Joaquim Casas-Carbó. Fabra és el petit de tretze fills de l’alcalde republicà de Gràcia Josep Fabra i Roca i de Carolina Poch i Martí, dels quals només sobreviuen ell i dues noies.

Després d’uns primers articles en què propugna l’actualització de la normativa lingüística, que els porta a canviar el nom de la revista per L’Avenç, tots tres —Massó, Casas-Carbó i Fabra— són convidats a pronunciar sengles conferències al Centre Excursionista de Catalunya, acabat de crear, sota la presidència de l’historiador Antoni Rubió i Lluch. Fabra és invitat també a publicar un article a La Vanguardia, «Sobre la reforma lingüística y ortográfica», el 22 de març de 1892.

La vinculació de Fabra al moviment modernista, com a traductor autodidacte de drames de Maeterlink, Ibsen i Poe, estrenats en les festes de Rusiñol a Sitges, el porta a ser el director de la revista Catalònia, com una segona etapa de L’Avenç. És el mateix any 1898 que Fabra publica el seu segon llibre, Contribució a la gramàtica de la llengua catalana. En aquesta revista literària i il·lustrada, on Joan Maragall publica la cèlebre «Oda a Espanya», el 6 de juliol, Fabra hi deixa una petjada personal en batejar-ne la periodicitat com a «semimesal», en comptes de quinzenal.

Traslladat des del 1902 a Bilbao, on guanya per oposició una càtedra de química de l’Escola d’Enginyers, Pompeu Fabra figura entre els col·laboradors del setmanari catalanista republicà El Poble Català, aparegut el novembre del 1904, que passa a ser diari l’11 de maig de 1906. Aquest diari, així com el setmanari L’Esquella de la Torratxa, també republicà, dona suport entusiasta a les aportacions de Fabra al I Congrés Internacional de la Llengua Catalana, a les seves propostes de reforma lingüística i a la necessitat que Fabra pugui tornar a Catalunya per poder dur a terme la seva obra de reforma.

El 3 de març de 1907, Pompeu Fabra comença a publicar una sèrie d’articles llargs, a primera pàgina, sota la rúbrica «Qüestions gramaticals», que són els precedents de les més conegudes «Converses filològiques», publicades dotze anys més tard a La Publicidad. L’aspecte polític de la relació de Fabra amb El Poble Català és el motiu pel qual Enric Prat de la Riba el descarta com a president de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans, dependent de la Diputació Provincial de Barcelona. Per evitar de polititzar la seva obra, ell mateix refusa de ser director del diari republicà, com li proposa Pere Coromines —també membre de l’Institut— el 1913. És l’any decisiu de la publicació de les Normes ortogràfiques, de la crida patriòtica «Per la llengua» que fa el president de la Diputació de Barcelona des de les pàgines de La Veu de Catalunya per demanar l’aplicació disciplinada de les normes ortogràfiques de l’IEC, que assumeix també la premsa republicana.

Els equilibris polítics en la relació entre Fabra i Prat de la Riba, que l’ha portat de Bilbao a Barcelona i l’ha incorporat professionalment a la Diputació i l’Institut, es poden veure en la publicació de tres articles a La Veu de Catalunya, la primavera del mateix 1913, signats amb el pseudònim Esteve Arnau, que havia utilitzat, ocasionalment, a L’Avenç i Catalònia.

L’obra periodística més coneguda i popular de Pompeu Fabra són les ja esmenades «Converses filològiques», els articles breus a la primera pàgina de La Publicidad, publicats diàriament des del 18 de novembre de 1919, interromputs el 1920 i represos l’octubre de 1922, quan aquest diari és adquirit per Acció Catalana i passa al català amb el nom traduït de La Publicitat. Publicats de manera més esporàdica entre 1925 i 1928, tenen un afegit de deu articles més el 1929 amb el títol de «Qüestions lingüístiques», fins a sumar quasi nou-cents articles en vuit anys, en els quals va dialogar amb els lectors que li escrivien cartes en una secció amb aquesta finalitat.

Malgrat el cessament d’aquesta col·laboració periodística, Fabra continua vinculat a La Publicitat i es deixa utilitzar de nou políticament en una candidatura catalanista d’eleccions a Corts, el juliol del 1931, com ho havia fet en una de republicana a l’Ajuntament de Barcelona, l’any 1913, en cap de les quals no resulta elegit. L’any 1931 s’ha publicat el Diccionari general de la llengua catalana. La figura científica de Pompeu Fabra té una dimensió pública que el porta a ser nomenat president del Patronat de la Universitat Autònoma de Barcelona, càrrec pel qual és detingut i empresonat al vaixell Uruguay després dels Fets d’Octubre del 1934, quan ja va cap a la setantena.

Fabra, que s’asseu a la presidència del sopar commemoratiu dels tretze anys de La Publicitat, el setembre del 1935, continua essent soci de l’Associació de Periodistes de Barcelona i de l’Associació Catalana de la Premsa. Durant la Guerra Civil escriurà alguns articles a la revista Nova Ibèria del Comissariat de Propaganda de la Generalitat. Durant l’exili francès, accepta ser conseller de la Generalitat, des del 1945 fins a la seva mort, el 1948, i publica unes noves «Converses filològiques» a l’edició del periòdic d’Esquerra Republicana La Humanitat de Montpeller i Perpinyà, vint-i-dues aportacions periodístiques més de Fabra entre el 7 de novembre de 1945 i l’11 de gener de 1947, amb les quals rebla el seu compromís amb la llengua catalana i el periodisme republicà.

 

Referències a Internet

• Espai Pompeu Fabra. Institut d’Estudis Catalans.
• Portal Pompeu Fabra. Universitat Pompeu Fabra i Institut d’Estudis Catalans.
• Antoni Rovira i Virgili. «La victòria de Fabra». La Humanitat (Montpeller), 21 de febrer de 1943.
• Selecció bibliogràfica sobre Pompeu Fabra. Universitat Pompeu Fabra i Institut d’Estudis Catalans.

 

Articles

• «Sobre la reforma lingüística y ortográfica», La Vanguardia, 22 de març de 1892, p. 4.
• «Converses filològiques, CLXXIX», La Publicidad, 11 d’agost de 1920, p. 1. (L’enllaç dona pas a tot el diari.)
• «Converses filològiques, XXII», La Publicitat, 1 de desembre de 1922, p. 1. (L’enllaç dona pas a tot el diari.)
• «La lengua catalana en la cultura», Nova Ibèria, 1937, p. 55.
• «Converses filològiques», La Humanitat (Montpeller), 7 de novembre de 1945, p. 1.

 

Bibliografia

• Miracle, Josep. Pompeu Fabra. Barcelona: Aymà, 1968.
• Segarra, Mila. Pompeu Fabra. Barcelona: Empúries, 1991.
• Casasús, Josep Maria. Periodisme català que ha fet història. Barcelona: Proa, 1996, p. 180-183.
• Casasús i Guri, Josep Maria. «Fabra en el periodisme del seu temps». A: Simposi Pompeu Fabra. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, 2020, p. 51-56.
• Guillamet Lloveras, Jaume. «Pompeu Fabra i la premsa del catalanisme republicà». A: Simposi Pompeu Fabra. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, 2020, p. 41-50.

 

JGL

24/4/2022