Pedro Pablo Husón de Lapazarán

Nàpols (Itàlia), dia desconegut mes desconegut 1755 - Barcelona, dia desconegut mes desconegut 1815

Gèneres periodístics: Gestió i direcció 

Mitjans: Diario de Barcelona  

Pedro Pablo Husón de Lapazarán fou el fundador del Diario de Barcelona i el seu editor i director des de l’1 d’octubre de 1792 fins al mes de febrer de 1810, quan li fou confiscat per l’autoritat francesa d’ocupació. Acabada la Guerra de la Independència espanyola, també coneguda com la Guerra del Francès, Husón reclamà sense èxit per al seu fill la titularitat del privilegi, que havia estat atorgat a l’impressor barceloní Antoni Brusi Mirabent.

Procedent de la cort del rei Carles IV, Husón obtingué un privilegi reial per a l’edició i impressió d’un diari a Barcelona que seguís el model del Diario de Madrid, del qual havia estat redactor.

Trenta anys abans, l’agent de negocis Pedro Ángel de Tarazona havia provat d’imitar a la capital catalana l’experiència del primer diari espanyol, publicat el 1758, Diario Noticioso, Erudito y Comercial, Público y Económico. Però ni el 1762 com a Diario Curioso, Histórico, Erudito y Comercial, Público y Económico, ni el 1772 com a Diario Evangélico, Histórico y Político no havien pogut durar més d’unes setmanes.

Així, el Diario de Barcelona no és pas el primer que es publica a la ciutat, sinó el primer que ho fa amb continuïtat, fins al punt que no es deixa de publicar en paper fins al 1994 i encara té una edició electrònica, iniciada el 29 d’abril de 2020 per la Universitat Pompeu Fabra i l’Ajuntament de Barcelona.

En uns anys de forta restricció de les autoritzacions de periòdics, en ple «cordó sanitari» davant les idees de la Revolució Francesa dictat per la monarquia, Husón obté del rei el privilegi d’editar un diari a Barcelona en règim de monopoli, així com l’autorització de l’Ajuntament per a lluir l’escut d’armes de la ciutat al costat del nom. No és un diari oficial, en sentit estricte, però en fa les funcions quant a la informació administrativa i comercial, que és la part més important del seu contingut.

En una època sense llibertat d’impremta i amb les qüestions polítiques reservades en exclusiva a la Gaceta de Madrid, òrgan oficial de la monarquia, el Diario de Barcelona es caracteritza per una atenció especial a la divulgació cultural i científica. Es divideix en dues parts, dedicades al que Husón defineix com a vocació del diari: servir «la general instrucción y la común utilidad». La primera part d’articles culturals, religiosos, literaris i científics sovint se sacrifica per la necessitat d’espai pel creixement del nombre d’avisos comercials, econòmics i particulars, un precedent de la informació econòmica i de serveis, que és el principal reclam dels subscriptors.

Durant els divuit anys que tingué el Diario de Barcelona a càrrec seu, Husón va promoure la col·laboració i el debat en qüestions literàries i científiques. En una sola ocasió va sortir el seu nom al peu d’un text, en què defensava la idoneïtat dels seus col·laboradors i explicava les seves funcions com a director. Quan el diari a penes tenia dos dies de vida, el 2 d’octubre de 1792 publicava les condicions per a publicar comunicacions i articles, en aquests termes: «Nosotros insertaremos en este Periódico (expresando o callando el nombre del autor) cuantos papeles se nos comuniquen dignos de la luz pública. A este efecto, deberán estar escritos con el decoro que corresponde y con el respeto que se debe a la religión, al Estado, a la Superioridad, a los Cuerpos y Comunidades, y a cada sujeto en particular. Sin estas circunstancias quedará inédito cualquier papel, aunque por otra parte sea digno de la publicación por su erudición y buen estilo».

Són les condicions pròpies d’una Espanya que es protegeix de les influències de la França revolucionària i que trigarà encara vint anys a estrenar de manera accidentada la llibertat d’impremta. En aquest i altres textos, fins i tot en forma de poemes, Husón fa unes primeres informacions, reflexions i ironies sobre aquest periodisme naixent i limitat, els seus redactors i el seu públic.

 

Referències a Internet

• Jaume Guillamet. «Pedro Pablo Husón de Lapazarán i els inicis del periodisme cultural i científic». Treballs de Comunicació, 10 (1998), p. 119-129.
• Jaume Guillamet. «Husón, el primer periodista». Diari de Barcelona, 6 de maig de 2020.

 

Articles

• «Con el fin de poder desempeñar…», Diario de Barcelona, prospecte o número 0, 1 d’octubre de 1792, p. 5.
• «El editor del Diario a la ciudad de Barcelona», Diario de Barcelona, 2 d’octubre de 1972, p. 1 i 2.
• «Publicamos esta Nota…», Diario de Barcelona, 3 de novembre de 1972, p. 136.

 

Bibliografia

• Guillamet, Jaume. Els orígens de la premsa a Catalunya: Catàleg de periòdics antics, 1641-1833. Barcelona: Arxiu Municipal, 2003.
• Comas i Güell, Montserrat. «Hussón, Pere Pau (1755-1815)». A: Comas i Güell, Montserrat. La impremta catalana i els seus protagonistes a l’inici de la societat liberal (1800-1833). València: Universitat de València, 2012, p. 222-229.

 

JGL

24/4/2022