Diccionari històric de periodistes catalans

Territoris de llengua catalana - Periodismes generalistes i especialitzats

Presentació Crèdits Contacte


Periodistes MitjansGèneres Seccions

A B C D EFG H I J K L M N O PQ R S T U V W X Y Z



Autoria i data desconegudes. Font: Portal de Archivos Españoles (PARES), Ministeri de Cultura i Esport.

Regina Lamo Jiménez

(Nora Avante)

Úbeda (Jaén), 7 de setembre de 1870 - Barcelona, 17 de novembre de 1947

Gèneres periodístics: Articulisme 

Seccions: Societat/Costums Política Economia

Mitjans: El Diluvio   Acció Cooperatista  

 

Dona compromesa amb l’activisme polític de començaments del segle xx, es troba situada a mig camí entre els moviments llibertaris i el cooperativisme, del qual fa bandera i que és el centre de les seves reivindicacions perquè el considera la manera més senzilla d’acabar amb la propietat privada. A l’estil de Federica Montseny o Àngela Graupera, Regina Lamo necessita els mitjans de comunicació, i en especial la premsa, per a fer públic un missatge d’alliberament polític de les classes treballadores. Escriptora de combat, revolucionària i transgressora, fa servir l’articulisme en mitjans petits o en diaris generalistes per a expandir un missatge senzill i cridaner que no sempre resulta entès per les persones que pretén ajudar.

Neix en una família liberal. Els seus pares posen una cura molt especial en la seva formació, que resulta especialment polifacètica. De fet, deixen Úbeda i s’instal·len a Madrid precisament per donar als fills, a ella i el seu germà Carlos, un ambient més obert i culte. La jove Regina en treu molt profit i guanya alguns premis pel seu virtuosisme, en especial davant el piano, de forma que comença a oferir concerts. També per mitjà de la música coneix qui serà amb el temps el seu marit, Enrique O’Neill Acosta, un exdiplomàtic mexicà que exerceix com a professor. Tenen dues filles, Carlota i Enriqueta. A mitjans de la segona dècada del segle xx, deixen Madrid i es muden a Barcelona, atrets pel clima de canvis i renovació social que impregna la ciutat.

Serà a Barcelona on Regina Lamo desenvoluparà tota la seva activitat propagandista i transformadora en defensa del cooperativisme. Han estat certificades una lectura de poesia que ofereix a l’Ateneu Barcelonès el 1917 i la primera defensa del cooperativisme l’abril del 1918 a la seu de Foment del Treball, és a dir, davant l’elit empresarial de la ciutat. En aquests moments, Regina Lamo té quaranta-vuit anys i la criança de les filles més que desenvolupada i dedicarà els quinze anys següents a defensar la idea transformadora de l’estalvi en comú per a la classe treballadora com una forma de prosperitat i d’autogestió, una idea inspirada en l’anarquisme.

De la mà de Lluís Companys accedeix als cercles més reivindicatius de la ciutat i Regina Lamo comença la seva campanya a favor del cooperativisme com una forma de nova prosperitat. Defensa les seves idees a la revista La Terra, però sobretot el diari El Diluvio (1921-1927), on esdevé una signatura prolífica. Obre llavors una etapa intensa dedicada a l’articulisme, no només en defensa de les cooperatives sinó per la reivindicació de drets col·lectius: els drets de les dones, dels treballadors i per a l’eliminació de la violència que pateixen. També reivindica el dret a sindicar-se i defensa diferents conceptes llibertaris i de caràcter higienista, com el control de la natalitat i el dret a l’avortament.

Alhora escriu a Acción Cooperatista, de Barcelona, i en altres revistes de caràcter reivindicatiu o propagandístic. L’any 1923, a més, publica un Breviario de autoeducación cooperativista, un petit llibre que es ven per cinquanta cèntims i que recull els continguts bàsics perquè qualsevol persona entengui la importància de compartir costos en l’estalvi comú per a obtenir en un futur un fons econòmic d’ajut en cas de pèrdua del treball, malalties llargues o, fins i tot, per comprar habitatges en esforços col·lectius.

L’activisme que desenvolupa s’estén també fins a València, on crearà l’any 1920 el primer banc cooperatiu i obrer a Espanya, el Banco de Crédito Popular y Cooperativo de Valencia Institución Regina Lamo. L’inaugura amb la presència de l’alcalde de la ciutat. L’any 1922 cerca finançament per a ampliar els estudis d’aquesta nova economia a Alemanya, però fracassa en l’intent. No defalleix i continua la lluita per la propaganda de les seves idees. Els diaris més afins a les seves propostes recullen la seva infatigable feina de conferenciant per la geografia catalana i valenciana, a més de l’asturiana, ja que estiueja cada any a Gijón, a casa de la dona del seu germà, l’escriptora Rosario de Acuña. Per aquesta raó es poden trobar els seus articles al diari El Noroeste.

Aquesta intensa activitat política a la recerca de l’alliberament obrer iguala la seva feina a la de figures molt més reconegudes, com per exemple Frederica Montseny, a qui prologa el llibre Escrits polítics. El 1927 fa el pròleg també de Las reivindicaciones femeninas, de Santiago Valentí Camp, i l’any següent és elegida vicepresidenta de l’Ateneo Socialista de Barcelona. Tot i això, defuig l’enfrontament entre les diferents tendències obreres perquè lluiten per la inútil supremacia entre les conductores de les masses proletàries: el republicanisme, el socialisme, el sindicalisme i l’anarquisme. Dintre de les quatre hi cap un cooperativisme integral que esdevé, en l’essència material i moral, comuna.

La Guerra Civil no destrueix només la seva tasca, sinó que a més separa i esguerra la seva família. Regina Lamo passa la guerra a Madrid separada de les seves filles, Carlota i Enriqueta, i les seves respectives famílies. La família es reagrupa a Barcelona a partir de 1939, precisament a la casa d’Enriqueta, després de patir moltes dificultats. S’adapten com poden a la vida enfosquida sota el franquisme. Tradueixen textos, imparteixen classes de música, francès i anglès. Moriria uns anys després, el 1947, amb setanta-set anys, ben lluny de les lluites socials que van donar llum i sentit a la seva existència.

 


 

Referències a Internet

 

Articles

 

Bibliografia

 

FSD

17/5/2022


Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme 47. 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. informacio@iec.cat - Informació legal