Elvira Augusta Lewi Salinas

Barcelona, 6 d'agost de 1909 - , dia desconegut mes desconegut 1970

Gèneres periodístics: Crítica  Cròniques 

Seccions: Arts escèniques Cultura

Mitjans: La Dona Catalana   La Nau   Mirador   L’Opinió  

Escriptora i periodista catalana, pertany a la mateixa generació moderna i renovadora que Maria Carratalà o Anna Murià, posem per cas, dones que tenen carreres periodístiques intenses i curtes, vocacionals en diferents sentits i, en els tres casos, trajectòries esguerrades per la Guerra Civil. En el cas d’Elvira Lewi, la vocació pública es componia d’una forta tendència literària i artística, com en el cas del periodisme d’Anna Murià. De fet, coincideixen a La Dona Catalana, on més temps publiquen totes dues en un cert moment encapçalades per una altra periodista de la mateixa generació, Maria del Carme Nicolau, redactora en cap de la revista i també anorreada després de la guerra. Aquestes quatre dones neixen en els primers anys del segle xx, es formen amb certa cura i troben una primera personalitat pública com a pioneres del periodisme a la premsa barcelonina, una professió que perden abruptament per la guerra, l’exili o el règim nacionalcatòlic que s’implanta a continuació.

Elvira Lewi neix a Barcelona en el si d’una família d’origen judeogermànic. Estudia al Col·legi Alemany de Barcelona i completa els estudis a l’Escola d’Arts i Oficis, la Llotja de Barcelona, que li seran prou útils per a encetar la trajectòria periodística. També estudia idiomes i música. És considerada una escriptora compromesa amb el desenvolupament cultural de les dones. Mostra la dinàmica literària i cultural de la Barcelona d’entreguerres, on algunes dones troben, no sense dificultats, certes oportunitats de crear-se un perfil professional lluny de la llar basat en determinades activitats artístiques i literàries que elles mateixes trien i practiquen.

Lewi publica algunes crítiques literàries al llarg del 1930 al setmanari Mirador, en el que es considera el seu debut periodístic. Alhora publica el 1931 alguns contes a D’Ací i d’Allà, una elegant publicació dirigida a la burgesia que es vol sentir culta i cosmopolita. Però serà a finals d’any quan la participació a la premsa trobarà certa continuïtat, al diari La Nau. S’hi encarrega de la secció d’art, dintre de la plana dedicada a «Les crítiques de la setmana». Ho farà al llarg del 1932. Signa una primera sèrie de diverses desenes d’articles en una secció especialitzada, un debut inusual en un periodisme encara no gaire professional i que normalment no deixava en mans d’una dona aquesta mena de comentari cultural. Amb tot, aquesta arrencada implica alhora la intenció de destacar, assolir visibilitat i ser coneguda per una tasca intel·lectual que comparteix amb una bona part dels homes que accedeixen a les redaccions.

Però el diari La Nau tanca el gener de 1933 per problemes econòmics, i Lewi busca una segona feina que troba de seguida, en qüestió de dies, perquè enceta una nova col·laboració amb el setmanari La Dona Catalana el mateix mes de gener. Es tracta d’una publicació conservadora adreçada a dones benestants que no planteja reivindicacions feministes clares, tot i que exigeix per a les dones una formació i un paper reconeguts a la societat, encara que sigui en assumptes domèstics i amb una visió i uns continguts no gens transgressors. De fet, La Dona Catalana recorda per l’estil i els continguts El Hogar y la Moda, el setmanari que María Luz Morales dirigeix entre 1921 i 1926, en aquest cas en castellà. Lewi comença redactant comentaris en una secció pretesament femenina, «L’ornament de la llar», però a poc a poc troba un espai propi, de caràcter artístic, en el qual comença a entrevistar dones interessants o a escriure sobre elles, «Les dones en l’art». Amb el pas del temps, encara eixamplarà més la mirada de la revista amb noves seccions, com «La dona de Catalunya i els seus oficis» o «La dona en el món de l’art». A banda, aprofita aquesta feina pel fet de ser considerada una experta, tal com diríem avui, i per aquest motiu publica treballs i reportatges en altres publicacions de la ciutat, com La Rambla, L’Opinió o Revista Ford.

Aquesta feina continuada a la premsa no li impedirà acomplir el somni de la publicació d’una novel·la, Un poeta i dues dones (1935), i també un recull de sis contes, Els habitants del pis 200 (1936). Tanmateix, aquests són anys marcats per la feina a la premsa, que s’allargarà fins a l’any 1938, ben entrada la guerra, sempre a la mateixa revista. En conjunt, hi publica uns cent seixanta treballs, una tasca que s’ha catalogat però que encara resta per descriure, si bé destaca per una prosa moderna que opta per la naturalitat i defuig la pompositat. Per a algunes especialistes, l’estil de Lewi recorda la frescor i la desimboltura d’Irene Polo.

Al marge de la feina, Elvira Lewi participa en algunes de les iniciatives que s’endeguen a la ciutat per a defensar el paper i els drets de les dones, com el Lyceum Club, l’entitat per a dones fundada el 1931. Com a escriptora, esdevé una de les creadores d’una narrativa femenina moderna i forma part de les dones que arriben a ser professionals del periodisme abans de la guerra, tot i no ser tan coneguda com altres. Destaca també per la diversitat de la seva producció, entre la divulgació, el comentari crític sobre societat, art i literatura.

Tanmateix, la periodista resulta tan desconeguda encara avui que, després de nou anys de feina clara i sostinguda a la premsa, no sabem res més d’ella. No s’ha pogut establir si surt cap a l’exili el 1939 o si la pista es perd a l’interior del país. Es desconeix també on i en quines circumstàncies va morir.

 

Referències a Internet

• «Llegint. Un poeta i dues dones». La Humanitat, 17 de gener de 1936, p. 4.
• Teresa Julio. «El periodismo republicano en manos de mujeres: Maria Carratalà y Elvira Augusta Lewi». Asparkía: Investigació Feminista, núm. 27 (2015), p. 131-145.
• Neus Real. «D’un temps, d’un país: Elvira Augusta Lewi». Els Marges, núm. 79 (2006), p. 63-76.

 

Articles

• «Xavier Benguerel. Pàgines d’un adolescent», Mirador, núm. 68, 15 de maig de de 1930, p. 4.
• «L’Escola de Belles Arts», Mirador, 23 d’octubre de 1930, p. 4.
• «La solució del problema intel·lectual de Catalunya», Revista de Catalunya, desembre de 1930, p. 233-235.
• «Conversa amb la pintora Lene Scheider-Kaines», La Rambla, 14 de març de 1932.
• «Davalla l’antisemitisme alemany?», L’Opinió, 24 de juny de 1933.

 

Bibliografia

• Lewi, Elvira A. Un poeta i dues dones. Badalona: Proa, 1935.
• Lewi, Elvira A. Els habitants del pis 200. Barcelona: Llibreria Catalònia, 1936.

 

FSD

20/12/2022