Joan Lluhí i Vallescà

Barcelona, 12 d'octubre de 1897 - Ciutat de Mèxic, 21 d'agost de 1944

Gèneres periodístics: Articulisme  Gestió i direcció 

Seccions: Opinió Política Societat/Costums

Mitjans: L’Opinió  

Joan Lluhí i Vallescà va ser advocat i polític, fill del també advocat Joaquim Lluhí i Rissech, dirigent de la Unió Federal Nacionalista Republicana. És un dels fundadors i el primer director del setmanari L’Opinió (1928-1931), promotor del Manifest d’Intel·ligència Republicana i de la Conferència d’Esquerres Catalanes que dona lloc a la fundació d’Esquerra Republicana de Catalunya.

Lluhí és elegit regidor de l’Ajuntament de Barcelona en les eleccions del 12 d’abril de 1931 i diputat a Corts el 9 de juliol del mateix any. El 1932 és nomenat conseller d’Obres Públiques de la Generalitat i el 19 de desembre esdevé conseller delegat de la Presidència fins a l’octubre del 1933, quan és destituït per divergències amb el president Francesc Macià. Amb altres membres de l’anomenat Grup de L’Opinió, promou el Partit Nacionalista Republicà d’Esquerres.

Després de presentar-se sense èxit a les eleccions de novembre en coalició amb Acció Catalana Republicana, Lluhí participa com a conseller de Justícia en el primer govern del president Lluís Companys, fins que és detingut a conseqüència dels Fets d’Octubre del 1934, després dels quals torna a la conselleria. Reincorporat a ERC, el febrer del 1936 torna a ser diputat a Corts i és, successivament, ministre de Treball, Sanitat i Previsió, ministre de Comunicacions i Marina Mercant i de nou ministre de Treball fins al setembre. Durant la Guerra Civil fou nomenat cònsol d’Espanya a Tolosa de Llenguadoc. Després marxà a Mèxic, on morí el 1944, mentre el Tribunal de Responsabilitats Polítiques del franquisme confiscava tots els seus béns.

Tot i que la seva relació amb el periodisme es limita a la fundació i direcció del setmanari L’Opinió, en col·laboració amb els advocats Joan Casanelles Ibarz, Pere Comas Calvet i Antoni Xirau Palau, l’anomenat Grup de L’Opinió, la seva actuació és important com a director i inspirador de la línia del periòdic en els darrers anys de la dictadura de Primo de Rivera. Com a articulista i editorialista, Lluhí obre un debat polític amb les forces catalanistes, republicanes, separatistes, socialistes, comunistes i anarcosindicalistes, promou la unió del republicanisme federal i catalanista i acaba tenint un paper decisiu en el procés de formació d’Esquerra Republicana.

 

Referències a Internet

• Joan Safont. «Joan Lluhí i Vallescà, vindicat». Ara, 4 de novembre de 2017.
• Irene Polo. «L’ex-govern català, traslladat a Madrid». L’Instant, 7 de gener de 1935. Reproduït al diari Ara, a la secció «Abans d’ara» (08.10.2013).
• Joan Lluhí i Vallescà. Biografia. Memoriaesquerra.cat.

 

Articles

• «Esquerra Republicana de Catalunya (1931)», L’Opinió, 27 de març de 1931. Reproduït al diari Ara, a la secció «Abans d’ara» (14.09.2021).
• «La concentració bancària», L’Opinió, 20 d’octubre de 1929, p. 1 i 2. (L’enllaç dona pas a la publicació sencera.)
• «Política espanyola. El grup constitucional», L’Opinió, 9 de maig de 1930, p. 6 i 7. (L’enllaç dona pas a la publicació sencera.)
• «La mitja universitat», L’Opinió, 10 de novembre de 1931, p. 1. (L’enllaç dona pas a la publicació sencera.)

 

Bibliografia

• Culla i Clarà, Joan Baptista. El catalanisme d’esquerra (1928-1936). Barcelona: Curial, 1977.
• Ucelay-Da Cal, Enric; González Vilalta, Arnau. Joan Lluhí i Vallescà, l’home que va portar la República. Barcelona: Base, 2017.
• Guillamet Lloveras, Jaume. El setmanari L’Opinió i la fundació d’Esquerra Republicana de Catalunya (1928-1931). Barcelona: Fundació Josep Irla, 2021.

 

JGL

24/4/2022