Diccionari històric de periodistes catalans

Territoris de llengua catalana - Periodismes generalistes i especialitzats

Presentaciˇ Crèdits Contacte


Periodistes MitjansGèneres Seccions

A B C D EFG H I J K L M N O PQ R S T U V W X Y Z



Autoria i data desconegudes. Font: Arxiu Diego Camacho.

Concepciˇ MartÝ Vall (Ada MartÝ)

(Ada MartÝ )

Barcelona, 29 de juny de 1914 - ParÝs (Franša), 1 de desembre de 1960

Gèneres periodístics: Articulisme 

Seccions: PolÝtica Societat/Costums Opiniˇ

Mitjans: Solidaridad Obrera  

 

Tot i que la seva activitat a la premsa es va iniciar en plena eufòria per l’esclat de la revolució anarquista el 18 de juliol de 1936, Concepció Martí Vall, més coneguda com a Ada Martí, va ser una escriptora vocacional que practicà un periodisme d’opinió instrumental, al servei de la causa llibertària que va abraçar fins als últims anys de la seva vida atzarosa passats a l’exili.

Durant gairebé tota la guerra, si més no fins al 1937, va col·laborar —o va dirigir (com fou el cas de Fuego)— en revistes i periòdics del moviment àcrata editats a Catalunya i a València (en els casos de Nosotros i d’Estudios).

Estudiant de psicologia (alumna del metge anarquista Félix Martí Ibáñez), la jove llibertària Ada Martí va ser dirigent de la Federació Estudiantil de Consciències Lliures, organització anarquista vinculada a la Federació Ibèrica de Consciències Lliures. Va viure aquells moments intensos de l’estiu i la tardor del 1936 amb una passió revolucionària i una energia vitalista que va projectar en les revistes i publicacions on va col·laborar: Umbral, Mi Revista, Acracia, Nosotros, Tierra y Libertad, Mujeres Libres, Evolución, Esfuerzo, Ruta, Libre Estudio i El Amigo del Pueblo (òrgan del sector aplegat sota el nom de Los Amigos de Durruti) i Estudios (revista valenciana en la qual el seu professor Félix Martí Ibáñez, psiquiatre, col·laborava assíduament amb un consultori psicosexual).

Vinculada al diari Solidaridad Obrera durant un temps, Ada Martí hi va difondre alguns dels seus articles i va fer xerrades per a Radio CNT-FAI.

Ada Martí va participar a finals del 1937 en el congrés fundacional, reunit a València, de la Federació Ibèrica d’Estudiants Revolucionaris (FIER), d’on va sortir la iniciativa de publicar la revista Fuego, en la qual ella va assumir la direcció i la tasca de redactora de quasi tots els textos del primer i únic número.

Atreta de ben jove per un catalanisme radical en tots els àmbits, algunes fonts, no confirmades, li atribueixen una participació activa en els fets del Sis d’Octubre del 1934 al costat de Jaume Compte, el líder del Partit Català Proletari que va caure mort a la seu del Centre Autonomista de Dependents del Comerç i de la Indústria, CADCI. El foc de l’artilleria instal·lada al passeig central de la rambla de Santa Mònica va matar Compte i dos companys seus, Manuel González Alba i Amadeu Bardina, que lluitaven contra les tropes des dels balcons del local on estaven concentrats. No s’ha confirmat la versió que Ada Martí hagués estat ferida en aquell combat.

La lluita revolucionària d’Ada Martí es lliurava certament en el terreny periodístic i intel·lectual. Era una dona intel·ligent, culta i amb talent com a oradora i escriptora, tant en llengua castellana com en la catalana. L’abril i l’octubre del 1936 va publicar dos relats breus dins la sèrie de La Novela Ideal, promoguda per les edicions de La Revista Blanca.

En l’ideari d’Ada Martí destaca la reivindicació de la dona com a persona capaç d’autoalliberar-se i d’educar-se amb independència i autosuficiència, sense els complexos de comparar-se per oposició amb els estereotips i tòpics masculins. Mantenia, doncs, moltes distàncies respecte a l’argumentari simplista del feminisme convencional.

Ada Martí era una estudiant universitària d’àmplies lectures que anaven més enllà de les pròpies dels estudis que cursava sota la tutela de l’erudit doctor Félix Martí Ibáñez. Ada Martí esmentava sovint Freud, Kierkegaard, Romand Rolland, André Gide, Unamuno, Rabelais, i admirava Pío Baroja, escriptor amb qui mantenia una relació intel·lectual epistolar. En la correspondència amb amigues enviada des de l’exili a París, Ada Martí recomanava llegir Breton, Sartre, Camus, Beauvoir, entre altres.

En els temps d’estudiant a Barcelona s’havia interessat pel vessant nihilista de Schopenhauer i Nietzsche, i durant la guerra va projectar la seva formació cultural en la iniciativa dels Instituts Obrers, organització dedicada a incorporar la joventut treballadora als estudis superiors, objectiu que va quedar estroncat del tot el 1938 per la cursa dels esdeveniments bèl·lics, infaustos per a la causa republicana, quan foren cridats a la primera línia del front de l’Ebre els nois de disset i divuit anys, mal equipats, desmoralitzats i gens preparats per a la guerra.

La fugida cap a França, on es va exiliar Ada Martí quan Franco va imposar finalment el seu cop d’Estat després de tres anys de lluita, va donar un tomb dramàtic a la vida privada i professional de la periodista combativa i animosa. Com a lluitadora íntegra i conseqüent, va intentar en els primers temps ajudar gent refugiada com ella, però també fer front a les seves contrarietats familiars. Va morir a l’exili de París, després d’uns anys de penúries, ocupada a vendre en una parada de llibres al Quai des Grands Augustins, prop del pont Neuf.

 


 

Referències a Internet

 

Articles

 

Bibliografia

  • Aisa i Pàmpols, Ferran. ECN 1 Radio CNT-FAI Barcelona: La voz de la revolución. Barcelona: Ajuntament de Barcelona: Edicions de 1984, 2017.
  • Aisa Pàmpols, Manel. Ada Martí Vall: El sueño de la conciencia libre. Barcelona: El Lokal, 2019.
  • Paz, Abel. Ada Martí: Una mujer anarquista. Edició de Fernando Casal i M. Antonia Ferrer. Sevilla: Renacimiento, 2020.

 

JMCG

21/9/2022


Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme 47. 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. informacio@iec.cat - Informació legal