Diccionari històric de periodistes catalans

Territoris de llengua catalana - Periodismes generalistes i especialitzats

Presentació Crèdits Contacte


Periodistes MitjansGèneres Seccions

A B C D EFG H I J K L M N O PQ R S T U V W X Y Z



Al despatx del Comissariat de Propaganda de la Generalitat de Catalunya, juliol del 1938. Font: Fons Brangulí, Arxiu Nacional de Catalunya.

Jaume Miravitlles i Navarra

(Spectator, Met)

Figueres (Alt Empordà), 18 de febrer de 1906 - Barcelona, 8 de novembre de 1988

Gèneres periodístics: Articulisme  Orientació 

Seccions: Opinió Política Societat/Costums

Mitjans: L’Opinió   Mirador   El Correo Catalán   Tele/eXprés   Destino   Avui  

 

 

Jaume Miravitlles i Navarra és un periodista vocacional, amb una àmplia i molt intensa trajectòria, conegut també per una activa militància política esquerrana i, sobretot, per la creació del Comissariat de Propaganda de la Generalitat durant la Guerra Civil. Durant el llarg exili a França, Mèxic i Nova York, escriu a nombroses publicacions en català i castellà i, de tornada a Espanya, als principals diaris i revistes de Barcelona i Madrid. La seva producció escrita i les publicacions en què va participar són innombrables.

A part de la revista Studium, que va fer als tretze anys amb Salvador Dalí Domènech i altres amics de l’Institut de Segon Ensenyament de Figueres, una detenció i multa per haver cremat junts una bandera espanyola, el 1918, i la participació en la revista socialista Renovació Social, el 1921, les primeres activitats polítiques a Barcelona, on estudia enginyeria, són entorn d’Estat Català, amb una entrada a la presó, el maig del 1924.

Les primeres col·laboracions conegudes són a la revista Justícia Social, de la Unió Socialista de Catalunya, el 1925, i al setmanari L’Opinió, els anys 1928-1931, des de París, on és exiliat per la seva participació en els complots de Garraf i de Prats de Molló, fent costat a Francesc Macià. Altres publicacions on hauria escrit són L’Amic de les Arts, La Gaceta Literaria, La Nova Revista, Mirador, D’Ací i d’Allà, Empordà Federal, Le Cri des Peuples, Le Monde i La Rambla.

La seva militància posterior al Partit Comunista de Catalunya i el Bloc Obrer i Camperol el porta a publicar als periòdics L’Hora, L’Espurna de l’Empordà (Figueres), La Batalla, Adelante, L’Espurna (Girona) i Front, així com a publicar alguns fullets i llibres de combat com Ha traït, Macià?, Contra la cultura burgesa, De Jaca a Sallent i Los obreros y la política, el 1932, i El ritme de la revolució, el 1933. Ja incorporat a Esquerra Republicana de Catalunya, publica una Crítica del 6 d’octubre, el 1935, i Elements per a una campanya d’esquerra, el 1936.

Miravitlles, conegut popularment com a Met, és un dels organitzadors de l’Olimpíada Popular del 1936, alternativa als Jocs Olímpics de Berlín frustrada per l’inici de la Guerra Civil. Després de formar part com a secretari general del Comitè de Milícies Antifeixistes, posa en marxa el Comissariat de Propaganda, dependent directament del president de la Generalitat, Lluís Companys. Té una presència constant a la premsa i les emissores de ràdio i publica dos llibres més, El que jo he vist a Madrid (1938) i Catalans a Madrid. Impressions d’un viatge (1938). En acabar la guerra, continua aquesta activitat a París a través de Layetana Office, escriu a La Depêche de Tolosa de Llenguadoc, La Flêche i Marianne de París i dirigeix el breu setmanari El Poble Català.

Entre 1941 i 1945, a Mèxic, col·labora amb la Resistència francesa amb un programa a Radio Mil, escrivint a France Libre, una biografia del general De Gaulle i els llibres Muerte y resurreción de Francia i Cien millones de franceses. El concepto francés del imperio y la Conferencia de Brazzaville (1944). Participa en els organismes de l’exili català i escriu en un nou El Poble Català i unes personals Cartes obertes (1943), a més del llibre Geografía contra geopolítica. El porqué de las guerras mundiales (1945).

Traslladat a Nova York, col·labora amb els organismes del govern de la República a l’exili i continua participant en activitats i en revistes i periòdics com Quaderns de l’Exili i La Nostra Revista (Mèxic), La Humanitat (París), L’Emigrant (Santiago de Xile) i España Libre (Nova York). En els anys cinquanta, inicia una col·laboració regular d’articles de política internacional en nombrosos diaris del continent, produeix el butlletí Panorama Económico i dirigeix la revista Hablemos, suplement dominical de molts diaris d’Amèrica Llatina.

De retorn a Catalunya, sense deixar els articles per als diaris americans, escriu regularment a El Correo Catalán, on fa popular el pseudònim Spectator, a Tele/eXprés, el setmanari Mundo, El Noticiero Universal i La Vanguardia, a més dels madrilenys Madrid, Informaciones i Diario 16, signant sempre en català, a més de l’Avui i de les revistes Destino, Tele-Estel i Barça.

Amb la intensa activitat de sempre, publica també una nova sèrie de llibres, alguns d’ells de memòries, com Gent que he conegut (1980), Premi Josep Pla, Més gent que he conegut (1981) i Homes i dones a la meva vida (1982), a més d’altres com Barcelona, latitud Nova York, longitud París (1971), Episodis de la Guerra Civil espanyola (1972), Humanització del català (1975), Los comunicados secretos de Franco, Hitler y Mussolini (1977). Posteriorment a la seva mort, el 1988, s’han publicat D’Europa a Amèrica. Dietari d’exili (1941-1945) (2009) i Veritats sobre la Guerra Civil espanyola (2015).

 


 

Referències a Internet

 

Articles

 

Bibliografia

 

 

JGL

24/4/2022


Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme 47. 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. informacio@iec.cat - Informació legal