Diccionari històric de periodistes catalans

Territoris de llengua catalana - Periodismes generalistes i especialitzats

Presentació Crèdits Contacte


Periodistes MitjansGèneres Seccions

A B C D EFG H I J K L M N O PQ R S T U V W X Y Z



Retrat de Ramon Martí Alsina, 1882. Font: Museu de l’Empordà.

Narcís Monturiol i Estarriol

Figueres, 28 de setembre de 1819 - Sant Martí de Provençals (Barcelona) , 6 de setembre de 1885

Gèneres periodístics: Articulisme 

Seccions: Opinió Política

Mitjans: El Republicano  

 

Narcís Monturiol i Estarriol, llicenciat en dret per la Universitat de Cervera, impressor, diputat republicà i autor de diverses invencions, és conegut, sobretot, per haver inventat la primera nau submarina i pels tres periòdics socialistes que va publicar a mitjans del segle xix.

Com a amic personal i seguidor d’Abdon Terradas en el primer partit republicà, Monturiol participa en les bullangues i els moviments republicans sota la regència d’Espartero i és redactor dels periòdics trisetmanals El Republicano (1842) i El Porvenir (1843), a Barcelona. També se li atribueix la direcció del diari El Centralista, durant el moviment conegut com la Jamància, la tardor del 1843. És autor d’un opuscle contra la pena capital titulat Un reo de muerte. Las ejecuciones y los espectadores. Consejos de un padre a sus hijos (1844).

Com altres republicans decebuts pel fracàs d’aquest moviment, Monturiol s’adhereix a les idees comunistes del francès Étienne Cabet, amb qui té correspondència, que projecta la creació d’una comunitat ideal als Estats Units. Edita tres periòdics, el primer dels quals és el setmanari La Madre de Familia (1846), dedicat a la instrucció de la dona i la millora de la família, que defensa els drets personals i el paper social de les dones davant la tirania dels homes.

El segon setmanari, La Fraternidad (1847-1848), és el primer a Espanya que es declara comunista, però no en un sentit polític. Tot i això, és prohibit després que donar suport a la revolució francesa del 1848 i Monturiol s’ha d’exiliar a França. Seguint de manera explícita la línia del diari cabetià Le Populaire, en les seves pàgines es publica el Voyage en Icarie de Cabet, traduït per ell mateix i Francisco J. Orellana, i promou la participació de catalans en les expedicions a Icària i Nova Icària.

De retorn, publica una nova revista, El Padre de Familia (1849-1850), un setmanari d’educació i moral que arriba a publicar vint-i-tres números, però ha de tancar després d’haver estat sancionat amb una multa de 500 rals per una nota titulada «El socialismo avanza. ¡Abajo la misèria!», i una segona multa de 50.000 rals.

En endavant, Monturiol centra la seva atenció en la construcció de les naus submarines Ictíneo I i Ictíneo II, amb les quals aconsegueix navegar sota les aigües del port de Barcelona, els anys 1859 i 1864, sense obtenir el suport oficial que necessita per al seu perfeccionament i producció. Els seus treballs han quedat explicats en el primer tractat de navegació submarina, Ensayo sobre el arte de navegar por debajo del agua, escrit per ell mateix el 1869 i publicat el 1891.

Monturiol no deixa de fer petites invencions, com màquines per a fer cartipassos i cigarretes, pinsos per a conills a partir de fusta de salze fabricació de sabó en fred, soles de sabata sintètiques, cola líquida per a fusta, camises per a cilindres de motor, betum per a sabates i un velògraf per a l’obtenció de còpies d’un original escrit o dibuixat. També elabora projectes d’un tramvia funicular per a Tarragona o per portar l’aigua del Ter a Barcelona, un receptor giratori de vapor i un sistema de conservació de carn, entre altres.

Durant el Sexenni Democràtic, és elegit diputat del Partit Republicà Demòcrata Federal a les Corts Constituents de la Primera República Espanyola (1873) i nomenat director de la Fábrica Nacional de Moneda y Timbre També aquí posa en pràctica un procés de la seva invenció per a incrementar la velocitat de producció de paper adhesiu.

El 1882, tres anys abans de la seva mort, se li atribueix la publicació del periòdic El Anunciador Financiero.

 


 

Referències a Internet

 

Articles

 

Bibliografia

 

JGL

24/4/2022


Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme 47. 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. informacio@iec.cat - Informació legal