Diccionari històric de periodistes catalans

Territoris de llengua catalana - Periodismes generalistes i especialitzats

Presentació Crèdits Contacte


Periodistes MitjansGèneres Seccions

A B C D EFG H I J K L M N O PQ R S T U V W X Y Z



Eduard Punset mostrant uns fòssils a El País, 2007. © Carme Secanella

Eduard Punset i Casals

Barcelona, 9 de novembre de 1936 - Barcelona, 22 de maig de 2019

Gèneres periodístics: Cròniques  Entrevistes  Presentador/a 

Seccions: Economia Ciència i coneixement

Mitjans: BBC   RTVE  

 

Comunicador polifacètic dotat d’una gran intuïció per a divulgar la ciència, Eduard Punset representa l’esforç del periodisme de finals del segle passat i principis del xxi per a reflexionar sobre l’evolució del coneixement i la tecnologia a les nostres vides. Format en els serveis radiofònics de la BBC als anys cinquanta i després en el setmanari The Economist, Punset aporta una pàtina moderna i engrescadora sobre la informació especialitzada, més pròpia de l’humanisme que dels acadèmics. El seu personal tarannà davant la càmera, gens convencional, mostra una personalitat molt acusada, a la qual cal afegir la tendència, en marxa des dels anys noranta, de viatjar pel món a la recerca dels millors científics per a entrevistar-los, una mena de corresponsalia global i itinerant molt innovadora en una televisió pública, una tendència que s’anticipa a allò que després Internet ha posat a l’abast general de la professió, la internacionalització dels continguts.

El perfil de Punset està clarament marcat perquè aprèn la professió a l’estranger, com també ho va fer, en certa manera, Lluís Carandell en la seva llarga etapa com a corresponsal, primer a l’Orient Mitjà després al Llunyà. En realitat, però, la trajectòria d’Eduard Punset és més complexa. Dedica els anys centrals de la seva vida a l’economia i a la política, lluny de la comunicació científica. Quan s’instaura la democràcia a Espanya, hi participa amb molt d’interès, però ho fa primer com a polític centrista professional, sempre amb tasques diplomàtiques o relacionades amb la gestió empresarial. El 1986 ocupa el Ministeri de Relacions amb les Comunitats Europees al govern de Felipe González, tot i no haver mostrat inclinacions socialistes. Només quan acaba aquesta doble etapa d’informació econòmica i després gestió diplomàtica o empresarial, arriba a la comunicació científica, una mena de tercera vida professional.

Nascut a Barcelona però criat al poble de la Vilella Baixa (Priorat), és fill del metge de la població. Com que el seu pare està molt amoïnat per la seva educació, l’envia a Madrid i després insisteix que es mantingui a l’estranger, on s’ha d’exiliar durant uns anys. Amb totes aquestes vivències, Punset acumula una educació diversa i ben trenada, molt diferent de la que es podia esperar d’una família mitjana als anys cinquanta en un petit poble de Tarragona. Després de llicenciar-se en dret a Madrid, cursa un màster en ciències econòmiques per la Universitat de Londres. Abans, però, s’exilia el 1958 a Bordeus per haver participat en un llançament de fulls de mà a nom del clandestí PCE. Escapa just abans que el detinguin i viu a Bordeus, el 1959 a Ginebra, un parell d’anys a París i finalment vuit a Londres. D’aquesta llarga i ben diferenciada formació personal, Punset en recorda el sentiment de llibertat, del tot diferent del que havia conegut a Espanya, i la sensació de separació de poders d’un estat democràtic.

A Londres s’aproxima al periodisme com a redactor sobre economia de la BBC. També és el director econòmic de l’edició per a l’Amèrica Llatina del setmanari The Economist i economista del Fons Monetari Internacional. Quan torna a Espanya frega els trenta-cinc anys i té una visió de la realitat política completament diferent de la de la gent de la seva generació que ha crescut a l’interior del règim franquista.

Per això es dedica a la política, per participar del futur en una Transició que s’endevina molt incerta, amenaçada per una gran quantitat de perills i tensions involucionistes. Defuig les opcions massa extremes i, com si considerés que havia de ser abans que res demòcrata, s’afilia a la UCD a Catalunya, un partit que representa la majoria sociològica franquista. Serà triat conseller d’Economia i Finances de la Generalitat preautonòmica i diputat de les primeres eleccions al Parlament de Catalunya, el 1980. Acreditat per la seva carrera professional, s’ocupa del nou Ministeri de Relacions per a les Comunitats Europees (1980-1981), però abandona la UCD i és triat de nou diputat, ara per Convergència i Unió a les eleccions generals del 1982, un escó que deixa l’any següent. No troba el lloc adient, queda clar, tot i que ho torna a provar, com s’ha dit, quan Felipe González el crida el 1986 de nou perquè reguli les relacions amb la Unió Europea, on Espanya acaba d’entrar. Assoleix, a continuació, un escó com a eurodiputat (1987-1989) pel Centre Democràtic i Social, una revisió de l’anterior UCD. Alhora treballa també com a professor de ciències econòmiques i com a assessor de diferents grups empresarials.

El 1994 no renova l’escó com a eurodiputat del CDS i Eduard Punset, després de quasi dues dècades, deixa la política professional. Està a punt de fer seixanta anys i encara té temps d’encetar una tercera vida. Ara crea, dirigeix i presenta el programa de divulgació científica Redes a TVE. Ho fa entre el 1996 i el 2014, durant divuit anys. Si li hem de fer cas, Eduard Punset considera que ha educat en ciència tota una generació. Això potser és dir molt, però, sense cap mena de dubte, l’estil i la posada en escena entre entusiasta i irònica que fa servir davant les càmeres fan història i ocupa un lloc a l’imaginari de la televisió. Destaca la seva manera de pronunciar les paraules, els cabells ingovernables i una voluntat decidida a fer entendre als espectadors que la ciència és universal, una activitat que en realitat pertoca i pertany a la humanitat.

No sempre es va entendre la seva forma d’organitzar equips de treball a la televisió, ni certs continguts que freguen l’esoterisme, ni tampoc l’externalització de la producció de Redes a la seva productora audiovisual Smartplanet, que a més s’encarrega de comercialitzar la producció associada a Redes en forma de desenes de llibres de diferents tipus i estils. Treballa amb tanta efusió el personatge de científic enamorat del coneixement humà que resulta fàcil oblidar les decisions de l’empresari. Com a tal, a més, participa en diferents consells d’administració, fet que s’avé amb el seu currículum d’economista.

Passa llargues temporades a la Vilella Baixa, convertit en un autèntic refugi. Rep la Creu de Sant Jordi el 2011 per la seva destacada trajectòria com a comunicador, que no defalleix mai, sempre còmode davant les càmeres i atent a les xarxes socials, que van arribar per a donar-li la raó sobre les interconnexions globals de la vida, la ciència i el coneixement. Mor el maig de 2019. És enterrat el cementiri del poble on va créixer.

 


 

Referències a Internet

 

Articles i programes de televisió

 

Bibliografia

 

FSD

14/4/2022


Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme 47. 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. informacio@iec.cat - Informació legal