Diccionari històric de periodistes catalansTerritoris de llengua catalana - Periodismes generalistes i especialitzats |
| Periodistes MitjansGèneres Seccions |
A B C D EFG H I J K L M N O PQ R S T U V W X Y Z
Abdon Terradas i PulíFigueres (Alt Empordà), 16 de juny de 1812 - Medina Sidonia (Cadis), 11 de maig de 1856 Gèneres periodístics: Articulisme Mitjans: El Republicano
Abdon Terradas i Pulí, polític, escriptor i periodista de mitjans del segle xix, és el primer dirigent republicà que organitza un moviment polític i popular a Barcelona. És elegit en dues ocasions alcalde de Figueres, el 1842 i el 1854, i en tots dos casos és destituït pel govern. A Barcelona promou diversos periòdics en castellà, com El Republicano, però escriu en català la sàtira teatral antimonàrquica Lo rei Micomicó i la lletra de la cançó revolucionària La campana. Fill d’un comerciant de grans i bestiar, format a l’escola pública de Figueres i en un internat de Perpinyà, és present molt aviat a Barcelona, on publica la novel·la La esplanada (1835) sobre les execucions de liberals del 1828 a l’esplanada de la Ciutadella, i, tres anys més tard, la farsa Lo rei Micomicó (1838), que és representada a totes dues ciutats com a teatre d’agitació. El 1840 funda la Sociedad Patriótica, que serà prohibida pel general Baldomero Espartero, que ha substituït la regència de la reina Maria Cristina, vídua de Ferran VII des del 1833. Destituït també de comandant de la Milícia Nacional, s’aparta dels progressistes que governen l’Ajuntament de Barcelona i la Diputació Provincial amb la publicació d’uns fulls volants coneguts com les Hojas Terradas. Són un periòdic sense nom ni numeració per evitar els requeriments d’una llei de premsa restrictiva i els seus articles són reproduïts per periòdics madrilenys com El Peninsular, El Huracán i Guindilla, i contestats des dels diaris barcelonins. Havent estat elegit i suspès fins a cinc vegades alcalde de Figueres, l’abril del 1842, jutjat i declarat innocent a la mateixa ciutat i processat de nou per l’autoritat superior, Terradas marxa a Perpinyà. Prohibides també les hojas, inspira la publicació del trisetmanari El Republicano, l’octubre del mateix any, on publica un «Plan de revolución» i la lletra de la cançó de La campana que el promou. La cançó de La campana hauria estat cantada per primer cop en una manifestació dels republicans de Figueres a favor de Terradas, que ja era a França, la tarda del diumenge 12 de juny de 1842, tinguda per la primera manifestació republicana d’Espanya. El dia 23 del mateix mes, la cançó és prohibida i els grups que la canten pels carrers de Barcelona són detinguts per la policia. Hi ha un registre policial de la redacció d’El Republicano, que coincideix amb un incident dels burots del portal de l’Àngel amb la gent que tornava de passar el diumenge fora muralla, el 13 de novembre, que és l’origen d’una revolta popular descontrolada que acaba amb el bombardeig de Barcelona des de Montjuïc, el 4 de desembre. El juny del 1843, mentre Terradas ha estat detingut i processat a Tolosa de Llenguadoc, per les seves relacions amb la maçoneria carbonària i acusat de col·laborar amb una conspiració comunista, surt a Barcelona un nou trisetmanari, El Porvenir, continuador de l’anterior, també de poca durada. La tornada de Terradas a Espanya coincideix amb el moviment de la Jamància, contrari a l’ascens de la reina Isabel II en arribar a la majoria d’edat de catorze anys. En els anys següents, alterna el desterrament forçat a Vilafranca del Penedès, Sarrià i Sigüenza, amb les activitats conspiradores a França i el suport a un moviment republicà coincidint amb la revolució del 1848 a França. A diferència d’altres republicans que se sumen a l’expedició a Icària dels seguidors del comunisme pacífic d’Étienne Cabet, Terradas se’n manté distant i crític. Se li atribueix una traducció al castellà d’una història de la Revolució Francesa, l’any 1839, Revolución Francesa de 1830 y situación presente explicada e ilustrada por las revoluciones de 1789, 1797, 1799 y 1804 y por la Restauración, signada com a «T. A.» i publicada per la Impremta de J. Tauló a Barcelona. Elegit de nou alcalde de Figueres el novembre del 1854, durant el Bienni Progressista, amb Espartero ara de cap del govern d’Isabel II, es manté en el càrrec fins al juliol de 1855, quan torna a ser destituït i posteriorment desterrat a Cadis i a Medina Sidonia, població de la província de Cadis on mor el 10 de maig de 1856.
24/4/2022 |
Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme 47. 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. informacio@iec.cat - Informació legal