Joan Alavedra i Segurañas

Barcelona, 31 de juny de 1896 - Barcelona, 3 de novembre de 1981

Gèneres periodístics: Cròniques  Articulisme  Ràdio  

Seccions: Opinió Societat/Costums Cultura Arts escèniques

Mitjans: Ràdio Barcelona   Última Hora   L’Opinió   Tele-estel  

Escriptor, traductor amb una selecta obra, especialment de teatre i novel·la alemanya, i periodista. La família procedia de Mura i el seu pare, fadristern, va anar a residir a Barcelona. La seva obra escrita es caracteritza, i així fou reputat, per un finíssim to molt personal, que aconsegueix una prosa elaborada i pulcra en els seus escrits. Remarquem la labor com a cap de L’Opinió, i també la seva inquietud política i periodística. Així, en aquest diari publicà uns sentits reportatges tot acompanyant Macià a Madrid l’agost del 1931. La seva visió política amb comentaris periodístics acompanya el president a Madrid i tramet unes cròniques a L’Opinió que el converteixen en un corresponsal especial. L’1 de juny de 1932 els periodistes que fan informació política al Palau de la Generalitat li fan un homenatge al restaurant Núria de Barcelona, arran del seu nomenament com a secretari polític de Macià. Després va ser secretari de Companys i es va vincular a la Generalitat en guerra. Arran dels Fets d’Octubre del 1934 passà tres mesos de presó al vaixell Ciudad de Cádiz i en sortir va deixar la política sense renunciar a les arrels pròpies, els valors republicans i els ideals nacionalistes.

Durant el conflicte civil fou director de la Institució del Teatre, des del 1934 ho era de l’Escola d’Art Dramàtic. Marxà a l’exili i va conviure amb la seva família —esposa, Montserrat Moner, i dos fills, Macià i Maria— a Prada amb Pau Casals fins al retorn, el 1948. La seva escriptura, definida per Domènec Guansé com la d’un primer memorialista per la qualitat de les seves descripcions, té un to molt directe, en els retrats periodístics que hagué de publicar en format llibre, com Personatges inoblidables i altres records (1968) o Pelegrins a Montserrat i altres escrits (1971), ambdós a Selecta, i també El poema del pessebre seguit del seu anecdotari (1966), una obra variada i amb registres poètics, periodístics, narratius, etc. Cal remarcar les biografies de Casals (1962), de Conxita Badia (1975) i de Macià —editada pòstumament el 1993 gràcies a Josep M. Roig i Rosich—, les guies de ciutats com Tossa (1954) i les traduccions, dues de les més celebrades de les quals són Les desventures del jove Werther (1928 i reeditada sovint) i Res de nou a l’oest, de l’escriptor alemany Erich M. Remarque (1929 i 1968).

El nom d’Alavedra va molt unit al de l’oratori El pessebre, basat en el poema que va escriure per a la seva filla i que guanyà els Jocs Florals de Perpinyà amb Casals a primera fila assaborint la lectura. Després del maig tradicional de la diada poètica, el juny, per l’onomàstica de l’escriptor, el sorprengué amb els primers compassos del que seria la gran peça emblemàtica de l’exili cultural.

Una de les aportacions més rellevants d’Alavedra al periodisme d’opinió és la singular columna radiofònica diària de molt d’èxit —«El fet del dia»—, que sovint era reproduïda en altres mitjans, per exemple, a la mateixa revista homònima de l’emissora de ràdio barcelonina o en altres tribunes, com L’Autonomista. Aquesta secció s’emetia a la sobretaula a Ràdio Barcelona a un quart de tres de la tarda i després del còctel del dia de Pere Chicote, la informació de cinema i abans de l’informatiu La paraula. Tenia una llarga duració, eren diverses quartilles les que llegia al llarg de quinze minuts en el programa d’una hora dedicat a la informació sobre teatre i música. N’aplegà una quarantena a El fet del dia d’ahir, llibre avui rar, del 1935. A la segona edició, del 1970, amb el títol El fet del dia d’ahir i d’avui, conserva algunes de les cròniques i en redacta de noves adaptades als nous temps, atès que moltes eren «impublicables per raons òbvies», en fina al·lusió a la censura.

L’obra té dues versions i tres edicions. La primera es reedità gràcies a la seva neta Gemma Durand i Alavedra el 2010 (Edicions del 1984), amb el títol El fet del dia 1935. La segona, amb el títol El fet del dia d’ahir i d’avui, on elimina i afegeix cròniques, és del 1970 (Selecta) i conté vint-i-dues peces del 1930 al 1935 i deu de més recents.

Les cròniques han estat definides per Josep M. Casasús com a textos d’una «catalanitat emotiva, culta i urbana que sintonitzava extraordinàriament, a la seva època, amb la sensibilitat de la classe mitjana majoritària». Efectivament, els seus escrits gaudiran d’un enorme predicament per la capacitat sintètica amarada d’un sentit molt peculiar que configura una bonica prosa alhora amable i documentada. Les seves peces, segons el professor esmentat, són «el primer gran model català reeixit de periodisme d’opinió i d’amenitat emès per un mitjà radiofònic».

Una segona columna en un diari, molt interessant i pràcticament desconeguda avui, fou molt rellevant en la labor que desenvolupà com a periodista cultural. Escrigué així una molt afinada, selecta i singular columna que batejà com a «Mirador discret», al vespertí Última Hora, el 1935 i 1936. Ho feu amb una gran assiduïtat; el febrer del 1936 era diària. «Mirador discret», amb el subtítol «Lletres. Art. Música», feia al·lusió explícita al tan llegit «Mirador indiscret», publicat al setmanari Mirador amb xafarderies i anècdotes mundanes.

Exiliat el gener del 1939, coincidí a París amb Casals i quan aquest, a la primavera, decidí d’anar a Prada de Conflent, visqueren plegats a la famosa Vil·la Colette, exponent de l’exili català. En aquest moment aprofundeix l’amistat amb Pau Casals, a qui havia entrevistat als anys trenta. De fet, a Última Hora hi ha una bateria d’articles sobre el músic al llarg del 1935 i 1936 que permeten resseguir les activitats del genial vendrellenc, amb qui compartí fins a la mort una bonica i intensa amistat. Fruit d’aquesta amistat fou l’ajuda que li donà els anys d’exili (1939-1948) a Prada de Conflent, en la correspondència i treballant, sobretot, plegats fins a la mort de Casals el 1973 i en la projecció d’El pessebre arreu del món on el representà, com a autor del text poètic, quan no hi podia anar. Alavedra escriví molt sobre Casals i destaca la sèrie d’articles, llarga, que li dedicà a Tele-Estel, que configuren gairebé una biografia d’El pessebre.

És remarcable la faceta notable de conferenciant arreu del país i, de fet, esdevé el publicista que dona a conèixer Casals a Catalunya, mentre que Josep M. Corredor el difon al món. Com a biògraf seu, assolí quatre edicions de la biografia del músic a Aedos. N’elaborà també adaptacions juvenils, resums, etc. Fou alhora el company intel·lectual de Casals en la gran aventura cultural de l’exili català que representà El pessebre arreu. L’acompanyà una desena de vegades i gairebé mitja fou sol, amb l’orquestra, els cors i els solistes, és clar, i finalment fou també el gran periodista, i afí, que divulgà la vida i obra de Casals amb reportatges i llibres.

 

Referències a Internet

• Joan Cuscó i Aymaní. «Semblança de Joan Alavedra». Quadern de les Idees, les Arts i les Lletres, 1996, pàg. 348-351.
• Alba Gómez. Un poema a l’exili: El Pessebre de Pau Casals i Joan Alavedra. Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, TV3, 6 de juny de 2012, 50:41 minuts.

 

Articles

• «El viatge triomfal de Macià», L’Opinió, 21 d’agost de 1931, p. 1.
• «Pau Casals assaja», Última Hora, 18 d’octubre de 1935, p. 7.
• «La vida romàntica i sentimental de Puixkin», Última Hora, 14 d’octubre de 1936, p. 5.
• «Pau Casals a Anglaterra, l’ambaixador d’Ideal», La Humanitat (Montpeller), 6 d’octubre de 1945, p. 1 i 2.

 

Bibliografia

• Alavedra, Joan. L’extraordinària vida de Pau Casals. Barcelona: Proa, 1969.
• Alavedra, Joan. El fet del dia, 1935. Barcelona: Edicions de 1984, 2010.
• Roig i Rosich, Josep M. Francesc Macià: El camí cap a la presidència de la Generalitat (1859-1926). Barcelona: Curial, 1993.
• Casasús, Josep M. «“El fet del dia” de Joan Alavedra, el primer gran model de glossa periodística de la ràdio en català». Cultura, núm. 26 (1991), p. 61-62.

 

JMFA

9/3/2023