Agustí Cabruja i Auguet

Salt (Gironès), 5 de juny de 1909 - Ciutat de Mèxic (Mèxic), 11 de setembre de 1983

Gèneres periodístics: Orientació  Articulisme 

Seccions: Local Política Cultura

Mitjans: L’Autonomista   La Humanitat (Ciutat de Mèxic)   La Nostra Revista  

Escriptor i periodista que, sense ser professional, va col·laborar amb el periodisme gironí i molt especialment amb el català de l’exili. Va viure a Mèxic quaranta-quatre anys, més encara dels trenta que va viure a Catalunya. La seva aportació està molt vinculada a la seva primera joventut al Salt nadiu i, posteriorment, a la premsa d’esquerres, gironina, i la pròpia de l’exili.

Estudià a Salt a l’escola primària i feu estudis sobre economia aplicada. Oficinista en una empresa comercial, col·laborà a la revista local El Poble de Salt, quinzenal, de la qual fou un dels fundadors, amb Iu Bohigas i Joan Paradera. S’afilià a ERC, on milità tota la vida. Col·laborà sovint a L’Autonomista i en fou redactor. Secretari de Puig Pujades com a governador civil de Girona, es vinculà a la política republicana fins que el 1937 s’incorporà a l’exèrcit. Fou un dels fundadors de l’associació Amics de Mèxic i participà en La Humanitat, La Campana de Gràcia, entre altres.

Durant la guerra col·labora en publicacions del front com Nuestra Brigada i també a L’Autonomista, on publica la secció «Postal de guerra» des del 6 d’octubre de 1937, quan publica «Mentre esperem», la primera peça d’una columna que durarà fins al 25 d’abril de 1938. En el diari de Darius Rahola col·labora activament amb articles i cròniques sobre un món d’il·lusions que la guerra esvaeix. Després del pas pels camps de concentració del Rosselló, on estigué uns mesos a Sant Cebrià i a Argelers, es refugià a la residència de Montpeller i pogué arribar a Mèxic el 1942 en el Nyassa.

L’exiliat i amic Joan Potau en deixa un retrat a la revista Orfeó Català i explica la seva col·laboració en tots els números d’aquesta publicació i com corregia cada peça dos cops. Sempre compaginant, maquetant…, la feina fosca i necessària de la intendència editorial en la premsa d’exili, el lligam de relació entre els refugiats i bandera de la llibertat de Catalunya. Escriu: «La tasca d’En Cabruja en la preparació de la Revista, com en totes les activitats de l’Orfeó, fou sempre a la callada, és a dir, sense escarafalls amb tot i que ell més aviat era un bon tros extravertit. Sempre estava al peu del canó i mai no es negà a col·laborar i cooperar en tot el que se li demanava o només se li apuntava. Fou un català íntegre que visqué amb la vista fixa en Catalunya».

Va col·laborar en moltes altres revistes com Quaderns de l’Exili (1943), La Nostra Revista (1955-1958), La Humanitat (1959-1965), també a Pont Blau, Full Català, Catalunya, Xaloc, La Nova Revista, editades a Mèxic i d’altres indrets de l’exili —com per exemple Buenos Aires, on es publicava Ressorgiment—, i en diaris mexicans, com Excelsior i El Nacional. Tècnic editorial d’UTEHA —Unión Tipográfica Editorial Hispano Americana—, que dirigia el català Estanislau Ruiz Ponsetí, la gran editorial mexicana, Cabruja aspirava, en el retorn, a seguir amb aquesta editorial a Catalunya. Un company seu de l’editorial, Pere Calders, havent tornat a Barcelona, li comenta el fet en una carta del 5 de setembre de 1964: «Tanmateix, ara ja puc concretar: estic contentíssim d’haver tornat! Si alguna cosa em dol (una petita recança de la qual no em puc fer retrets) és no haver tornat abans. No dubtaria gens a aconsellar als amics que donguin per acabada l’etapa de l’exili, perquè aquí és on fan falta tots els esforços i on la plenitud de viure té un sentit més gran. Vull dir: un sentit més profund per als qui senten Catalunya i la necessitat de salvar-la». Cabruja no tornà, ni mort Franco, a la seva terra d’origen.

Va publicar poesia, com els aplecs Ona i ocell (1950) i Raïm (1951), i narrativa, com la novel·la Les òlibes (1954). Deixa inèdites obres de novel·la —El trull i Job—, contes —La pastora i la serp— i poesia —Llum i fal·lera i Efluvis literaris. De l’obra de Cabruja cal destacar el treball Terra nostra… (imatges i anècdotes) (1946), il·lustrat per Porta, que esdevé un preciós fris sobre els primers moments de l’exili. I també, especialment, La ciudad de madera, sobre els camps de concentració. Ambdues són obres de periodisme d’observació i es publiquen en llibre atesa la manca de premsa regular en aquells moments. A la de Catalunya, només col·laborà en uns pocs articles a Serra d’Or i Tele-Estel. Publica en vida tota la seva obra a Mèxic. Després de la seva mort es recupera part de la seva obra periodística gràcies a l’Ajuntament de Salt i la Diputació de Girona: Polítics i escriptors gironins durant la Segona República. Anècdotes i records (1987), Homes de la meva terra (2002)…, en una labor institucional de recuperació, especialment de les semblances de personatges que publicà anteriorment a La Humanitat.

 

Referències a Internet

• «Agustí Cabruja». Blog Atles literari de Salt. Biblioteca Pública Iu Bohigas.
• «Benvinguda al germans d’exili arribats de nou en el Nyassa». La Humanitat (Ciutat de Mèxic), 15 d’octubre de 1942, p. 4.
• Narcís-Jordi Aragó. «La història petita d’Agustí Cabruja». Revista de Girona, febrer de 1987, p. 11.
• Darius Rahola. «Agustí Cabruja marxa al front». L’Autonomista, 20 de setembre de 1937, p. 1.
• Nerea Guisasola. «Agustí Cabruja i Auguet. Infinita esperança». TopobioGrafeas de l’exili català, 19 de gener de 2010.
• Fons Agustí Cabruja i Auguet. Arxiu Municipal de Salt.

 

Articles

• «Una visita interessant», «Postal de guerra». L’Autonomista, 8 d’octubre de 1937, p. 1.
• «Una tarda de festa», «Postal de guerra». L’Autonomista, 12 de novembre de 1937, p. 1.
• «Els que s’entornen a Catalunya», La Humanitat (Ciutat de Mèxic), 15 de maig de 1947, p. 2.
• «Francesc Cambó i un gest que els catalans ignoren», La Humanitat (Ciutat de Mèxic), gener, febrer i març de 1951, p. 6.
• «Agustí Pi i Sunyer», La Humanitat (Ciutat de Mèxic), 30 de juliol de 1959, p. 4.

 

Bibliografia

• Berga, Miquel. «L’obra literària d’Agustí Cabruja». La Farga, núm. 53, febrer de 1984.
• Castillo, Rosa. «Comentario sobre la obra literaria del escritor catalán Agustí Cabruja i Auguet». A: El exilio literario español de 1939: Actas del Primer Congreso Internacional (Bellaterra, 27 de novembre - 21 de desembre de 1995). II. Cerdanyola del Vallès: Gexel, 1998, p. 515-624.
• Figueres, Josep M. «Agustí Cabruja, cronista de guerra de L’Autonomista en el frente de Madrid». A: Moreno Cantano, Antonio César (coord.). Crónicas de tinta y sangre: Periodistas y corresponsales de guerra (1936-1945). Gijón: Ediciones Trea, 2021, p. 197-216.

 

JMFA

9/3/2023