Diccionari històric de periodistes catalansTerritoris de llengua catalana - Periodismes generalistes i especialitzats |
| Periodistes MitjansGèneres Seccions |
A B C D EFG H I J K L M N O PQ R S T U V W X Y Z
Ramon Claret i ArtigasSant Pere de Ribes (Garraf), 21 d'agost de 1887 - Barcelona, 1 d'octubre de 1965 Gèneres periodístics: Fotoperiodisme Seccions: Esports Societat/Costums Mitjans: La Jornada Deportiva Stadium El Mundo Deportivo
Ramon Claret ha passat a la història del fotoperiodisme català per ser el primer repòrter especialitzat en esports, carrera a la qual es dedicà durant mig segle. De petit es traslladà a Barcelona amb la família, que s’hi establí per a regentar una botiga de queviures. El seu camí professional semblava ja encaminat, sobretot quan el pare va morir i es va haver de fer càrrec del negoci. Però la seva vocació des de nen era la fotografia, que aprengué de forma autodidàctica després que un oncle li regalés una càmera. El jove Claret aprofitava els diumenges per fer fotografies alhora que treballava al negoci familiar. En algunes ocasions, durant el 1908 i el 1909, va servir imatges a altres fotògrafs, com Alessandro Merletti i Josep Brangulí. L’afició es va convertir en primer pas professional quan, després de presenciar una regata al port de Barcelona, el fundador del magazín esportiu Stadium, Ricard Cabot, li va demanar imatges i li’n publicà una al preu d’1,75 pessetes. Era el 1912 i l’inici d’una carrera prolífica tant en aquesta revista com en altres publicacions esportives. Al principi Claret retratava sobretot esports nàutics, ja que ell mateix practicava natació, rem i vela. Aquesta especialització també el portà a fer reportatges per a entitats com el Club Natació Barcelona. A més, a banda de la premsa, la seva activitat fou reconeguda en diversos concursos. Per exemple, el 1918 va guanyar 50 pessetes d’un premi organitzat pel Reial Club Marítim de Barcelona amb una fotografia titulada «Llevant». El 1913 es fundà el Sindicat de Periodistes Esportius, entitat a la qual s’afilià de seguida. Va mantenir aquesta vinculació amb l’associacionisme professional al llarg del temps; durant els anys republicans i en temps de guerra fou membre de l’Associació Professional de Periodistes, i a partir del 1955, de l’Asociación Nacional de Redactores Gráficos. La signatura Claret s’obrí pas a les publicacions especialitzades, primer a Stadium i després a Grafic-Sport, La Jornada Deportiva, Boxeo, Boxing i Campeón, i es va consolidar plenament durant els anys vint. Entre el 1924 i el 1927 formà societat amb el fotoperiodista i cineasta Josep Gaspar, signant Gaspar-Claret, i pràcticament van monopolitzar les pàgines de La Jornada Deportiva i Grafic-Sport. És també en aquesta dècada quan començà a fer societat amb Joan Bert i Padreny, ebenista de professió i aficionat a la fotografia que, com ell mateix, acabà convertint-se en professional del fotoperiodisme esportiu. Així, a la premsa, a més de signar individualment, és habitual la firma Claret-Bert o Bert-Claret al peu de les imatges. Ara bé, el mitjà al qual va estar vinculat Ramon Claret durant tota la seva vida i que el va convertir en una institució, tant en el món periodístic com esportiu, és El Mundo Deportivo. Des que el setmanari començà a incorporar la fotografia a partir de la dècada dels vint, Claret hi inicià col·laboracions fins a convertir-se en membre de la plantilla i referent durant els anys republicans. El 4 de juliol de 1934 els companys del diari organitzaren un sopar homenatge a qui llavors ja era el degà de la redacció. L’única aportació fotogràfica de Claret fora de la temàtica esportiva són les imatges que va realitzar entre el 1924 i el 1931 per a la companyia Telefónica, a partir d’un encàrrec de l’empresa als millors repòrters gràfics d’arreu de l’Estat per tal que retratessin la construcció d’edificis, instal·lacions i línies telefòniques. Entre les fotografies que va fer arreu de Catalunya, destaquen les de la seu de la companyia en plena construcció a la plaça de Catalunya de Barcelona. Durant la guerra va treballar com a repòrter al front, una faceta desconeguda de la qual encara no s’han trobat evidències documentals. Diversos autors han deixat constància del fet que fou represaliat per haver col·laborat amb la Generalitat. Tot i això, va poder continuar treballant durant el franquisme. La seva especialització, igual que en altres casos de fotògrafs esportius o que es dedicaren a la fotografia taurina, li va anar a favor, a diferència dels fotoperiodistes generalistes, que patiren les conseqüències de la inhabilitació i la depuració de forma més marcada. En el cas de Claret, cal afegir-hi una llarga carrera en actiu ja des d’abans de la dictadura de Primo de Rivera i durant el cicle republicà. Així doncs, Claret va reprendre l’activitat gràcies a un carnet de periodista del periòdic madrileny Marca i es va poder reincorporar a El Mundo Deportivo a principis del 1940, quan feia un mes que el diari havia tornat a circular. Entre el 1939 i el 1950 va continuar exercint com a degà del fotoperiodisme esportiu al diari barceloní. També va fer algunes col·laboracions als madrilenys Blanco y Negro i Marca. L’any 1961, amb motiu de la jubilació, va celebrar les noces d’or com a fotoperiodista amb un acte d’homenatge que li van organitzar els periodistes barcelonins en reconeixement de la seva trajectòria. Quatre anys més tard, el dia 1 d’octubre de 1965, moria a Barcelona. El llegat de Ramon Claret està dipositat a l’Arxiu Nacional de Catalunya en el Fons Bert-Claret, compartit amb qui fou el seu soci, Joan Bert i Vila, i el fill d’aquest, Joan Bert i Padreny, que també fou fotoperiodista.
4/1/2023 |
Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme 47. 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. informacio@iec.cat - Informació legal