Diccionari històric de periodistes catalansTerritoris de llengua catalana - Periodismes generalistes i especialitzats |
| Periodistes MitjansGèneres Seccions |
A B C D EFG H I J K L M N O PQ R S T U V W X Y Z
Josep Maria Co de Triola(Passavolant, com a redactor)Barcelona, 11 de novembre de 1884 - Barcelona, 3 de setembre de 1965 Gèneres periodístics: Fotoperiodisme Seccions: Esports Cičncia i coneixement Mitjans: Stadium La Jornada Deportiva El Mundo Deportivo La Veu de Catalunya
Fill d’un terratinent d’Arenys de Munt aficionat a la fotografia, de qui heretà fortuna i afició, Josep Maria Co va viure a Barcelona excepte una temporada juvenil que passà a París. La seva vida va transcórrer vinculada a l’esport tant des de la pràctica com des de la divulgació, motiu pel qual esdevingué una figura molt popular a la Catalunya del primer terç del segle xx. Des de principis del segle xix, fou soci del Centre Excursionista de Catalunya (CEC), on impulsà, a partir del 1903, la secció d’esports de muntanya i la de fotografia, a més de formar part d’alguns dels òrgans de govern de l’entitat durant les dècades de 1910 i 1920. Co de Triola era un apassionat de la muntanya i pioner de l’espeleologia; és el primer a Catalunya que retrata un avenc des de l’interior amb la seva càmera. Aquesta afició el vinculà al naixement dels Minyons Escoltes de Catalunya i, durant els anys vint, a la construcció del Xalet de la Molina per a fomentar els esports d’hivern. La seva altra passió era el motor i tots els esports relacionats —aviació, automobilisme i motociclisme—, per la qual cosa participà des dels inicis en el Reial Automòbil Club de Catalunya, l’Aeroclub de Catalunya i també en el Moto Club a través de la seva comissió de premsa. En l’àmbit professional, Josep Maria Co va regentar una botiga estudi anomenada La Fotografia Moderna a l’actual plaça de Sant Jaume, molt popular entre els barcelonins durant la primera dècada del segle passat. A més de dirigir l’establiment, va combinar aquesta activitat amb la premsa, que desenvolupà des de l’escriptura i també des del reporterisme gràfic. Com a redactor d’esports emprà el pseudònim Passavolant en les seves cròniques i articles a La Veu de Catalunya, on també va escriure amb el seu nom algunes col·laboracions sobre fotografia. També va col·laborar a El Mundo Deportivo escrivint articles sobre esport. Pel que fa al fotoperiodisme, s’especialitzà en fotografia esportiva i es va convertir en pioner d’aquest gènere amb Ramon Claret, de qui fou molt bon amic tota la vida. La doble vessant de Co de Triola, redactor i repòrter gràfic, el converteix en una figura singular i versàtil en l’àmbit del periodisme esportiu. El seu afany divulgador fa que sigui un dels impulsors del magazín Stadium des de la seva fundació, el 1911, en el qual a partir de 1913 compta amb una secció fixa que dedica als esports de muntanya. També fou firma habitual a La Jornada Deportiva i El Explorador i corresponsal de Los Deportes. Pel que fa a la premsa generalista, a més de La Veu de Catalunya, Co de Triola publica articles i fotografies sobre esports a la revista cultural D’Ací d’Allà des que es fundà, el 1918. Com a escriptor publicà el llibre Excursionisme (1916) i una guia sobre la Vall d’Aran el 1927. Des del 1907 la premsa permet resseguir una altra de les seves activitats habituals, la participació en xerrades i cursos del Centre Excursionista de Catalunya i d’altres entitats sobre les seves excursions, aspectes de l’espeleologia o l’aeronàutica. Il·lustra aquests actes divulgatius amb imatges i, de vegades, també hi explica les tècniques que empra per a obtenir les fotografies. L’altra vessant vinculada al periodisme en què fou molt actiu va ser l’associacionisme. El 1911 fou un dels fundadors del Sindicat de Periodistes Esportius, entitat que va presidir entre el gener del 1919 i el desembre del 1926. El 1921 presidí la Comissió de Premsa del Consell de les Olimpíades, entitat que tenia com a objectiu organitzar uns Jocs Olímpics a Barcelona, missió en què participà activament. Durant els anys vint també fou membre del Comitè de Premsa Esportiva i del Comitè de la Casa de la Premsa que es va construir per a l’Exposició Internacional del 1929. Durant els anys de la Segona República continuà com a redactor esportiu de La Veu de Catalunya, es vinculà a la Unió Catalana Republicana i seguí publicant fotografies d’esdeveniments esportius, però ja a un ritme menys intens. A partir del 1939 la seva projecció pública i activitat periodística disminuïren ostensiblement i es limità a fer algunes col·laboracions a El Mundo Deportivo i a la revista Caza y Pesca. En el camp de l’automobilisme, dirigí fins que va morir la revista de l’automòbil HP i l’Anuario Automovilista de España HP. Morí el 1965 a Barcelona. Actualment el seu llegat està dipositat a l’arxiu fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya.
4/1/2023 |
Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme 47. 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. informacio@iec.cat - Informació legal