Pablo Luis Torrents i Roig

Montevideo (Uruguai), 16 de juliol de 1893 - Montevideo, 25 de setembre de 1966

Gèneres periodístics: Fotoperiodisme 

Seccions: Societat/Costums Esports Local Cultura

Mitjans: La Publicitat   La Rambla   Crónica  

Pablo Luis Torrents va néixer a l’Uruguai i arribà a Barcelona als set anys, quan la família hi va retornar per establir-s’hi. De jovenet treballà d’ajudant de magatzem en una impremta i al final de la Primera Guerra Mundial marxà a França a fer de manobre, on va conèixer la que seria la seva esposa, Gabrielle Couturier.

En tornar, el 1921, va néixer el seu fill, Pablo René, i començà a fer les primeres temptatives com a fotògraf. Dos anys més tard, quan en tenia trenta, debutà a la premsa, col·laborant en la revista especialitzada La Jornada Deportiva, i posteriorment començà a publicar al popular diari madrileny El Heraldo de Madrid, on exercia com a corresponsal des de Barcelona.

El 1929 marcà un abans i un després a la seva carrera. L’Exposició Internacional afavorí la presència de la fotografia als mitjans i tots els repòrters van veure com els augmentava la feina. Fou llavors quan va fer societat amb Josep Gaspar i Josep Maria Sagarra, que era el seu cunyat.

La firma Gaspar-Sagarra-Torrents —anomenada pels companys de professió Els Tres Reis Mags— reeixí immediatament i durant quatre anys va publicar a la premsa barcelonina i madrilenya i també va mantenir col·laboracions amb mitjans estrangers. Torrents fou l’home de contacte amb la capital espanyola, exercint de corresponsal a Barcelona de l’empresa Prensa Gráfica, SA, que editava, entre d’altres, els setmanaris Mundo Gráfico, La Esfera i Crónica, setmanari gràfic d’actualitat de referència arreu de l’Estat espanyol.

L’any 1932 Gaspar deixà la societat i la firma Sagarra-Torrents va continuar contractant un ajudant, Agustí Centelles, fins que dos anys més tard se separaren. Centelles explica en el seu diari la mala relació que tenia amb Torrents, ja que aquest li marcava des d’on havia de fer les fotografies. A partir del 1934 Torrents continuà la seva carrera tenint com a ajudant el seu fill, Pablo René.

Del període republicà cal assenyalar que, a més de les publicacions madrilenyes, fou el fotògraf de plantilla del setmanari i després diari La Rambla. També fou la firma habitual del diari La Publicitat, un mitjà que publicava poques imatges. La seva obra s’aprecia des del 1933 fins al 1934, quan fou suspès després dels Fets d’Octubre, i des del juny del 1936 i al llarg de tota la guerra fins a la desaparició del diari.

En la iconografia dels fets de juliol del 1936, qui ha passat a la història per la seva àmplia aportació és Agustí Centelles. Tanmateix, altres fotògrafs barcelonins també van fer imatges, per exemple, Brangulí, Pérez de Rozas i Sagarra, però les van obtenir postfactum. Ara bé, Pablo Luis Torrents també va recórrer els carrers de Barcelona el dia 19 de juliol, tal com testimonien el seu fill i diversos mitjans de l’època. Posteriorment, el mes d’agost marxà com a corresponsal al front d’Aragó, des d’on envià imatges que es publicaren tant a la premsa barcelonina (La Publicitat) com madrilenya (Crónica). A més, fou un dels artífexs de l’anomenat pool de fotògrafs que es va formar a Barcelona. De fet, la base d’operacions del grup era el seu laboratori al carrer Balmes, 12, principal. El pool fotogràfic estava format per veterans com Josep Brangulí, Josep M. Sagarra, Josep Badosa i Joan Andreu Puig Farran. La finalitat era sumar esforços en un context de gran demanda d’imatges, no només de la premsa sinó també dels diferents organismes de propaganda, tant governamentals com sindicals.

L’any 1937 la seva carrera com a fotògraf feu un tomb després de rebre un encàrrec oficial que el marcaria per sempre. Segons el testimoni del seu fill, Torrents va rebre la missió de retratar els efectes dels bombardejos de part de Lluís Lladó, responsable de l’arxiu fotogràfic del Ministeri de Propaganda (posteriorment Subsecretaria) del Govern de la República. En un primer moment pare i fill van dur a terme aquesta tasca a Barcelona i després a diferents llocs d’arreu de la Península. Aquestes imatges s’empraren en suports propagandístics i també foren enviades a l’estranger com a eina de denúncia dels atacs feixistes contra la població civil.

Existeix poca informació detallada sobre els moviments del fotògraf durant el conflicte, però la que s’ha esmentat fins ara demostra el seu indubtable compromís amb la República i la multiplicitat de rols que va assumir des del seu ofici. Pel que fa a l’associacionisme professional, formava part de l’Agrupació Professional de Periodistes (APP), vinculada a la UGT, com la majoria de periodistes barcelonins. El 1938 hi consta com a secretari de la secció de repòrters gràfics. També era membre de la Federació Internacional de Jornalistes (FIJ).

Amb la imminent caiguda de Barcelona a mans de les tropes franquistes, Torrents va fugir a l’exili en cotxe amb la família. Hi duia també unes caixes de fusta amb centenars de plaques que havia empaquetat d’un arxiu personal, sens dubte molt més extens. Aquelles imatges es van perdre prop del Voló i no s’han recuperat mai. La nacionalitat francesa de Gabrielle Couturier va facilitar que la família pogués arribar a Perpinyà i després instal·lar-se a París. Des d’allí Torrents, juntament amb altres periodistes catalans membres de la FIJ, van iniciar gestions per localitzar i ajudar altres companys de professió detinguts als camps de concentració francesos.

El 1940 la família decidí marxar a Montevideo a bord del vaixell Florida. A l’Uruguai obrí un estudi on es dedicà a la fotografia industrial i comercial, deixant per sempre el fotoperiodisme. El 1955 els Torrents-Couturier emigraren una altra vegada. El destí fou Buenos Aires, on va obrir un negoci de postals musicals que regentà durant una dècada fins que decidiren tornar a Montevideo. En aquell temps la família decidí tornar a Catalunya, però el viatge tan anhelat pel fotògraf no arribà, ja que morí el 25 de setembre de 1966.

El cas de Pablo Luis Torrents és paradigmàtic de l’impacte que va tenir la implantació del franquisme no només en l’àmbit personal, sinó també en un ofici com el de fotoperiodista. Degut a la seva carrera rellevant i el compromís amb la República durant la guerra, el seu llegat i la seva figura van desaparèixer públicament durant la dictadura. Tanmateix, en democràcia tampoc no s’han recuperat. La inexistència d’un arxiu físic personal fa que la investigació i el coneixement de la seva obra siguin lents, ja que la base per a accedir-hi és la premsa d’època. Cal afegir també el fet que en alguns períodes va fer societat amb altres professionals, dinàmica que encara dificulta més l’atribució de l’autoria en bona part de l’obra. A més, s’ha pogut documentar que hi ha positius de Torrents que formen part d’arxius d’altres fotògrafs, un fet habitual, atès que s’intercanviaven material amb naturalitat.

 

Referències a Internet

• Pablo Luis Torrents. Repòrters Gràfics.
• Andrés Antebi i Pablo González. «Pablo Luis Torrents, el fotògraf oblidat». Capçalera: Revista del Col·legi de Periodistes de Catalunya, setembre del 2014, p. 62-67.
• Josep Cruañas i Tor. «Pau Lluís Torrents i Roig». Capçalera: Revista del Col·legi de Periodistes de Catalunya, núm. 26, octubre de 1991, p. 34-37.
• Ernest Alòs. «Torrents también estaba allí». El Periódico de Catalunya, 1 de desembre de 2013.

 

Fotografies

• Galeria de fotografies. Biblioteca Nacional de España.
• «Los vencedores de la vii travesía a nado del puerto de Barcelona», Crónica, 25 de setembre de 1932, p. 8.
• «Fuego en las Ramblas», Crónica, 1 de gener de 1933, p. 6.
• «Ahir, a mitja nit, quedaren definitivament traspassats a la Generalitat tots els serveis d’ordre públic», La Publicitat, 1 d’abril de 1934, p. 1.
• «Tornen de les colònies escolars», La Publicitat, 1 d’agost de 1936, p. 1.

 

Bibliografia

• Centelles, Agustí. Diari d’un fotògraf: Bram, 1939. Barcelona: Destino.
• Ferré, Teresa. «El diari La Publicitat des d’una perspectiva fotoperiodística. Una aportació en el context de l’Exposició Universal i la Guerra Civil espanyola». Butlletí de la Societat Catalana d’Estudis Històrics, núm. 29 (2018), p. 169-192.
• González, Pablo; Antebi, Andrés; Ferré, Teresa; Adam, Roger. Reporters gràfics: Barcelona 1900-1939. 2. Barcelona: Arxiu Nacional de Catalunya, 2015, p. 134-135.

 

TFP

4/1/2023