Belén de Sárraga Hernández

Valladolid, 10 de juliol de 1872 - Ciutat de Mèxic, 9 de setembre de 1950

Gèneres periodístics: Articulisme 

Seccions: Opinió Societat/Costums

Mitjans: La Conciencia Libre   La Luz del Porvenir  

Periodista, escriptora i activista feminista, els seus primers discursos i articles s’ubiquen a Barcelona, on s’instal·la amb vora vint anys. La jove, lectora de Voltaire, Mikhaïl Bakunin, Piotr Kropotkin, Pierre-Joseph Proudhon, Auguste Comte, Charles Fourier, Olympe de Gouges, Flora Tristan i Louise Michel, reivindica els drets de les dones i la classe obrera. Va fer seus els ideals que defensava un sector del lliurepensament i la maçoneria d’entre segles: anticlericalisme, ensenyança laica i pacifisme. Popularment coneguda per una atractiva oratòria amb què omplia teatres i pel seu anticlericalisme, va arribar a complir condemna a presó per les seues crítiques al govern.

Part de la seva infància i joventut van transcórrer a San José de Puerto Rico, d’on era l’acomodada família de son pare, republicà i maçó. A l’altre costat de l’Atlàntic va estudiar «magisterio de la enseñanza normal», dirigit pel seu avi Fernando de Sárraga Aguayo. En arribar a la capital catalana, el 1890, va començar els estudis de medicina, però prompte va despertar el seu interès per la política. Va ser fidel seguidora del federalisme de Pi i Margall, va col·laborar amb Amalia Domingo Soler i Ángeles López de Ayala, dues feministes conegudes del moment, a La Luz del Porvenir, i va participar en la creació de l’Asociación Librepensadora de Mujeres, radicada a Gràcia. En aquella època escrivia en periòdics progressistes i impartia conferències per tot l’Estat. Es va casar el 1894 amb el republicà Emilio Ferrero Balaguer.

L’esclat de la guerra va obligar Belén de Sárraga a traslladar-se a València. En plena efervescència blasquista, va crear el 1895 la Federació de Grups Femenins i va fundar La Conciencia Libre (1896-1907). Com a directora del setmanari feminista, va ser jutjada en diverses ocasions per «instigadora moral»; entre altres motius, per advocar des de les seues pàgines per la independència de Cuba i la restauració de la república. Així ho explica a El Motín, periòdic satíric setmanal, de 1896, en lamentar que «entre las ridiculeces que están cometiendo los conservadores, figura la de tener en la cárcel de Valencia á una señora, doña Belén Sárraga, por si dijo en La Conciencia Libre que debían ir a la guerra los mozos pobres y los ricos, instigando así a las madres valencianas a celebrar una manifestación en tal sentido». El Boletín de Procedimientos informa que el 24 d’octubre de 1896 es va publicar un número extraordinari, la venda del qual es va destinar «á prestar la fianza que se exige para la libertad de la valiente periodista D.ª Belén Sárraga de Ferrero, dignísima directora de aquel periódico, sugeta hoy á la acción de los Tribunales, por delito de imprenta».

Aquest setmanari va portar com a subtítol Libertad, Justicia, Fraternidad durant els anys que es va publicar a València, i va canviar a ¡Guerra a la Hipocresía y la Ignorancia! i ¡Paso a la Ciencia y a la Verdad! des de 1899, quan la seua edició es va traslladar a Màlaga.

Segons Julia Antivilo, era tal la forta persecució política que patia a Espanya, que es va traslladar a Montevideo (Uruguai) el 1907, on va dirigir el diari El Liberal entre 1908 i 1910. Als seus articles defensa els drets dels xiquets il·legítims, l’educació laica i la separació de l’església i l’Estat. També va fer una gira per diversos països llatinoamericans —Mèxic, Guatemala, Panamà, Cuba, Puerto Rico, Veneçuela, Colòmbia, el Perú, Brasil i Xile— en què propagà els ideals d’emancipació i fundà centres perquè les dones poguessin reunir-se, instruir-se i establir xarxes de suport en la lluita obrera. Va celebrar revetlles culturals de teatre, poesia i declamació, al mateix temps que promovia el laicisme i els drets laborals.

En 1915 va publicar El clericalismo en América, la seua obra principal. Entre 1915 i 1921 va residir a Buenos Aires i va assolir el grau trenta-tres en la maçoneria mixta internacional El Derecho Humano, el cim a què es pot arribar dins de les lògies.

Va regressar a Espanya després de la proclamació de la Segona República, ja amb cinquanta-cinc anys. A les eleccions de 1933 va ser candidata pel Partit Republicà Liberal a Màlaga, però no va obtenir vots suficients. Durant la Guerra Civil espanyola va col·laborar amb Dones Antifeixistes i va exercir la vicepresidència del Partit Federal. En finalitzar la guerra, es va exiliar a França i des d’allí va tornar a Mèxic, on va morir el 1950. En aquesta última etapa va destacar el seu activisme com a membre de l’Ateneu Pi i Margall de Mèxic.

 

Referències a Internet

• Belén de Sárraga Hernández. Real Academia de la Historia.
• «El Congrés [Lliurepensador] de Roma». La Campana de Gràcia, 8 d’octubre de 1904, p. 4.
• «Feminisme polític. Un miting de dònes». La Campana de Gràcia, 19 de febrer de 1910, p. 6.
• Manuel R. Rodríguez. «Doña Belén de Sárraga». España Republicana (Buenos Aires), article reproduït a El Diluvio, 31 d’octubre de 1930, p. 15-16.
• Antonio Ávalos Presa. «Belén Sárraga» [entrevista]. El Diluvio, 1 de juliol de 1934, p. 6.
• Ernesto Burgos. «Belén Sárraga, martillo de beatas». La Nueva España, 25 de setembre de 2012.

 

Articles

• «La historia de siempre», La Conciencia Libre, 24 d’octubre de 1896, p. 3. (L’enllaç dona pas a l’exemplar sencer.)

 

 Bibliografia

• Antivilo, Julia. «Crónica de un torbellino libertario por América Latina: Belén de Sárraga (1906-1950)». A: Beatriz Guardia, Sara (coord.). Viajeras entre dos mundos. Dourados: Universidade Federal da Grande Dourados, 2012, p. 523-543.
• Hottinger Craig, Sylvia. «Un contexto para una masona, librepensadora, feminista y republicana: Belén de Sárraga (1872-1950)». Revista de Estudios Históricos de la Masonería Latinoamericana y Caribeña, vol. 5, núm. 1, 2013, p. 141-164.
• Pérez Ledesma, Manuel. «Un feminismo problemático: El caso de Belén de Sagarra». Avances del CESOR, núm. 7, 2010, p. 55-70.
• Ramos, M. Dolores. «Federalismo, laicismo, obrerismo, feminismo. Cuatro claves para interpretar la biografía de Belén Sárraga». A: Ramos, M. D.; Vera, M. T. (coord.). Discursos, realidades, utopías: La construcción del sujeto femenino en los siglos xix y xx. Barcelona: Anthropos, 2002, p. 125-164.

 

MIC

9/3/2023